El comiat de Frank

El cicle de Frank Rijkaard s'ha acabat.
El final ha estat molt trist.

Possibles causes?
La llista és llarga:
Nul·la implicació d'alguns cracs.
Mala planificació en els darrers anys.
La plaga de lesions que cada temporada castiga la plantilla.
La més que discutible tasca de Txiqui com a secretari tècnic.
Les "ovelles negres".
La fluixa capacitat de gestió per part de Laporta i la seva directiva...

I segur que n'afegiríeu més.
Tanmateix, sota el meu punt de vista, un factor ha estat clau: Ronaldinho.
Ara fa un any i mig, el crac brasiler es va autoesborrar, i ningú va omplir el buit deixat.
Quan el líder natural d'aquest equip deixà de funcionar, tot es va acabar.
Ni Messi, ni Deco, ni Eto'o, ni Henry, ni els de la casa, cap jugador ha estat capaç de "tirar del carro".
O per lesions inoportunes, o per immaduresa, o per incapacitat o pel que sigui: el lideratge ha quedat orfe.
Des de llavors, 18 mesos de lenta agonia.

Diumenge, en Rijkaard s'acomiadarà del Camp Nou.
Marxarà com va arribar: tot educació, tot elegància.
Això sí, amb dues lligues i la segona Champions sota el braç.
Es mereix la millor de les ovacions.

Fèlix

Reflexions en veu alta

A què ve el to pujat de les declaracions del president Laporta als penyistes?
Es necessita un cop de timó a nivell d'entrenador? I a nivell de secretaria tècnica? I a nivell de president?
És Guardiola el perfil d'entrenador més convenient? O ens cal més mà dura al vestidor? Potser Mourinho?
Què fem amb Ronaldinho?
Amb la quantitat d'internacionals i de diners invertits en la construcció d'aquest equip, com es pot dependre tant de la presència de Messi?
I, en absència del crac argentí, com dimonis pot ser que acabem depenent dels gols de Bojan, un nen de 17 anys?
Cal fer una neteja àmplia de la plantilla o només alguns retocs?
És normal la plaga de lesions que pateix el Barcelona any rere any? O cal plantejar-se canvis en la preparació física?
Són imprescindibles les gires d'estiu? O ens podem estalviar els diners d'aquestes maleïdes excursions i fer una pretemporada com cal?
Es mereixien la mocadorada?
Qui són els culpables de tot plegat?
Laporta? Txiqui? Rijkaard? Els jugadors? Les "ovelles negres"? L'entorn? Tothom?

Mil preguntes.
Una cosa certa: amb els jugadors que té el Barça a l'actualitat, és una vergonya ser on som.

Fèlix

No comment

El franki franki

Betis o Barça, Champions o lliga?

El capità del R. Madrid, Raúl González, va declarar ahir que al seu equip li restaven 9 finals.
Segurament és així.
Això no obstant, l'equip blanc jugarà aquestes 9 "finals" amb un cert matalàs, un parell de coixins.
Un primer coixí són els 4 punts d'avantatge; amb un Barça i un Madrid tan irregulars, 4 punts són 4 punts.
El segon coixí és l'enfrontament directe R. Madrid - Barcelona a tres jornades de l'acabament; en el tram final, jugar al Bernabéu els dóna avantatge (amb el 0 a 1 del Camp Nou a tenir en compte).
És per tot això que considero als madridistes favorits per a la lliga (amb el permís del Vila-real!).

Per part blaugrana, els 9 partits restants representen més que finals, són gairebé enfrontaments eliminatoris.
Si aquest vespre, el resultat al Ruiz de Lopera no és una victòria culer, penso que Frank Rijkaard hauria de començar a dosificar els jugadors de cara a la Champions (no dic "regalar" la lliga, però sí prioritzar la lliga de campions).
Els quarts de final contra els alemanys, amb la tornada a casa, semblen més que assequibles.
Un cop a semifinals, tot pot passar. Segurament la igualtat serà màxima i, en conseqüència, caldrà lluitar per aquell 25% de probabilitats de glòria que ens pertoca.

Som on som, amb la meitat de la plantilla amb lesions, un joc que no convida a la confiança, gent jove "tirant del carro", figures desaparegudes i els problemes interns amb Ronaldinho...
Ben aviat s'acabarà la temporada, llavors (i no abans) la directiva haurà de fer balanç, cercar solucions i prendre decisions.

Mentrestant, somniar és gratuït!
Si l'any passat, a semifinals de la màxima competició europea, hi havia 3 equips anglesos i 1 italià, i el campió va ser l'AC Milan; per què aquest any no es pot repetir la història amb 3 anglesos i 1 català?

Fèlix

Es vol guanyar la lliga?

A falta de només 10 jornades per a la finalització de la lliga, el Barça ha estat capaç de guanyar únicament un punt en els darrers tres partits; la conclusió lògica que es pot extreure d'aquest fet és que no som mereixedors del títol.
Siguem honestos, sembla que els jugadors tenen altres prioritats.
I l'entrenador també, només així s'entén que Rijkaard doni 48 hores de minivacances als seus jugadors, després d'una dolorosa derrota en lliga.
L'aposta és arriscada: la Champions és una loteria i a la copa del rei ens espera una difícil tornada a Mestalla.
L'ombra d'una segona temporada en blanc comença a planejar pel Camp Nou.

Una llàstima perquè el Madrid és un líder molt mediocre.
Els números dels madridistes aquest 2008 són horrorosos: 4 derrotes en lliga (Getafe, Almeria, Betis, Deportivo) i eliminats de "la Décima" (amb dues derrotes més amb la Roma).
Tanmateix, si no canvien molt les dinàmiques, els blancs en tindran prou amb l'avantatge assolit a la primera volta per endur-se el títol de lliga.
Repeteixo, una llàstima.

Fèlix

En Frank Rijkaard hauria de reaccionar

Ahir va guanyar el Barcelona, va perdre el Madrid i la distància es va retallar fins als cinc punts.
Fins aquí les bones notícies.
El Barça no es va fer mereixedor de la victòria. Ni per joc, ni per oportunitats.
Ahir va intervenir, de forma definitòria, la sort: l’error arbitral en el primer gol, el penal fallat per Milito, el penal infantil de Juanfran... En totes les jugades decisives, els blaugranes sortiren beneficiats.
Però no cal confiar gaire en la sort. Aquesta és fugissera, tal i com ha vingut, pot marxar.

En Rijkaard hauria d’analitzar el partit d’ahir, prendre nota i moure fitxes.
Des del gol d’Henry a l’empat d’Oliveira, les ocasions del Saragossa s’anaven repetint, en un degoteig incessant: l’empat es veia venir.
On està escrit que no es poden fer canvis fins el tram final del partit?
Per què cal que ens empatin per a reaccionar?
Aquest retard en les substitucions s’està convertint en un mal costum, que es repeteix en els partits importants (per exemple, amb el Madrid al Camp Nou).

També cal fer alguna cosa amb la baixa forma alarmant d’alguns jugadors.
Personalment n’assenyalaria dos: Deco i Edmilson.
El brasiler no pot jugar de migcentre defensiu. Potser, a casa i amb rivals modestos, sí. Però lluny de Barcelona, amb equips que mosseguen, com el Saragossa, la lentitud d’Edmilson queda al descobert. En atac i en defensa.
El cas del portuguès és més preocupant.
On és aquell jugador que es barallava amb tothom, que no donava una pilota per perduda, que exigia un ritme alt de partit? On queda?
Si Ronaldinho no està per jugar, Deco tampoc. Deco, menys.

Fèlix

El Barça de les 9 baixes

De forma unànime, els medis periodístics assenyalen l’enfrontament d’aquesta nit, entre Sevilla i Barcelona, com a “partit clau”.
Clau! Com el gol de Xavi a l’Osasuna, no?
I si avui guanya el Barça, el proper desplaçament a Saragossa en tornarà a ser, de clau, no?
I si perd? Em temo que també.

La qüestió és que els blaugrana arriben al matx amb 9 baixes.
Suposo que tocarà, un altre cop, parlar de mala sort.
De fet, és malastruc que Eto’o i Touré Yayá segueixin a la copa d’Àfrica, mentre Kanouté i Keita es perfilen com a titulars en l’11 sevillista.
És mala llet haver de presentar-se a la capital andalusa amb Víctor Sánchez, Espasandín i Víctor Vázquez completant la llista de convocats. No sé ni quina cara fan!
Però, i la sistemàtica plaga de lesions que assola el Barcelona, també és mala sort?
El servei mèdic del club, els preparadors físics diuen que sí...

En aquetes circumstàncies, a Rijkaard només li queda apel·lar a la raça, a l’entrega, a la professionalitat dels seus jugadors.
En això haurem de confiar. I en un cop de bona sort, si pot ser.

Fèlix

Tips de Del Nido

José María Del Nido, presidente del Sevilla, asegura que el Barça ha tenido "mala suerte" de medirse a su equipo en octavos de Copa del Rey. El mandatario sevillista da por hecho el pase a cuartos y añade que no hará fichajes en el mercado invernal. (...)
Sobre el rival en octavos de final, nada menos que el Barcelona, asegura que los culés han tenido "mala suerte" con el bombo, y fiel a su estilo, ya da por hecho el pase a cuartos del Sevilla. (...)
Eurosport, 4/01/08

Dos anys passant eliminatòries, havien convertit el president del Sevilla en un fanfarró insuportable.
Sort tenim que el temps acaba posant aquest tipus de personatges al seu lloc.

Per cert, quina gran diferència amb les sensates declaracions de Frank Rijkaard sobre aquesta eliminatòria de copa!
Tan abans com després de resoldre’s.

Fèlix

Eto’o, Rijkaard i Valdano

Fa un parell de dies, Samuel Eto’o va fer unes declaracions on afirmava que, segons el seu parer, al Barça només li servia “guanyar, guanyar i guanyar”.
L’endemà, Frank Rijkaard el rectificà explicant que el Barcelona, a més de guanyar, havia d’imposar al camp el seu estil de joc.
El debat és obert: qui té raó el camerunès o l’holandès?

La pregunta és de difícil resposta.
A mi em ve al cap una de les reflexions del profeta del futbol, Jorge Valdano, uns dies abans del clàssic Barça – Madrid; ens il·luminava tot i dient:
“El Barcelona sap jugar, el Madrid sap guanyar”.

Segurament, l’any passat o a principi de temporada, el soci majoritàriament hagués defensat Rijkaard i el seu estil de joc.
Només cal recordar, per posar un exemple, el “cas Van Gaal”: dos títols de lliga consecutius, però associats a un joc que no agradava i un Louis va haver de sortir en globus...

Això no obstant, tal i com acabà la lliga passada i com es desenvolupa aquesta, pot haver-hi cada cop més adeptes al “resultadisme”.
De fet, no és així com els blancs van guanyar la passada lliga? No és així com ens porten 7 punts d’avantatge en aquesta?

Fèlix

L’aposta de Deco

A vegades, ens sorprenen les decisions d’alguns jugadors a meitat de temporada.
Impactant és l’ultimàtum que ha pres en Deco:

Deco: "Si esta temporada no gano nada, me voy del Barça"
Una persona para la que la palabra derrota es sinónimo de fracaso, tiene muy claro que no quiere estar dos años seguidos sin levantar una copa. Por eso, Deco, en declaraciones al rotativo portugués ‘O Jogo’, anuncia su marcha si sigue la sequía.
“Si no conquistamos nada este año, me voy”. Así de contundente se muestra el centrocampista, sin dejar lugar a posibles dudas o falsas interpretaciones: “Jugar en el Barça es un sueño realizado. Llegué aquí y triunfé. Esta es mi cuarta temporada y ha sido fantástico, pero si no ganamos nada y las cosas no van bien, me voy”. De todas formas, el internacional portugués prefiere no pensar en ello, puesto que aún queda mucha temporada por delante y hay tiempo de reaccionar: “Ahora no pienso en eso porque espero que las cosas vayan bien”. (...)
Diari Sport , 27/12/07

La veritat és que no sé ben bé com prendre aquest gest, com un acte d’honestedat, o com un brindis al Sol, per a quedar bé, de cara a la galeria...
Deco va ser una peça important en l’esquema de Rijkaard quan les coses anaven bé; a l‘actualitat, amb tot torçat, molts l’assenyalen com una “ovella negra”.
Resta moltíssima temporada, esperem i desitgem que torni el Deco de fa dos anys i contribueixi a enlairar la nau.
Cas contrari, “adeus e muito obrigado”.

Fèlix

Una victòria enganyosa

Resulta que després de tantes portades, apertures de telenotícies i comentaris en les tertúlies radiofòniques, el Barça de les ovelles negres ha retallat dos punts sobre el maligne, i ja només estem a 2 punts del líder. Deu ser que l'equip no estava tan malament. O que el nomenament d'un vicepresident esportiu ha fet entrar en raó als jugadors. O que el Madrid no és un líder fiable, a hores d'ara.
O, el que realment crec en la meva modesta opinió, que el Barça guanya sí o sí a casa, que el Recre és un dels equips de la cua de la classificació, i que ens ha costat més guanyar del que reflecteix el marcador.
És a dir, que si aquesta victòria serveix per a que tot torni al seu lloc, malament. Preferiria haver jugat fora de casa, i que el Barça s'enfrontés a un bon equip, i que el resultat, fos quin fos, hagués reflectit una imatge fidel de l'estat de l'equip, bona o dolenta.
Així, la victòria d'aquest cap de setmana, a banda dels 3 punts (que sempre són benvinguts), fa més mal que bé, perquè és enganyosa, i transmet tranquilitat (en altresa ocasions, necessària) a un club i a un equip que necessita acció (i no tanta autogestió).

Casa de barrets

Acabo de llegir les declaracions d’Edmilson, en què afirma que al vestidor hi ha ovelles negres. Aquesta setmana també he escoltat el debat obert entre els propis jugadors de si Ronnie pot o no estar a la banqueta.

Paraules similars a les d’Edmilson, en diferents versions ja es van sentir la temporada passada, això sí, sense entrar en detalls ni noms. Entenc no obstant que aquests noms misteriosos, sí que els coneixen els que han de dirigir, en primer lloc el club i en segon lloc el primer equip de futbol del FCB.

Jo em pregunto, si sabien quines ovelles negres hi havien, perquè no es va actuar amb ma ferma i sense contemplacions aquest estiu, o el que seria més greu és que cap directiu, amb el president al cap davant, o tècnic ho sabia.

Tant si és una cosa com l’altre, ja és hora de demanar responsabilitats, no vaig en la direcció d’un canvi en la direcció tècnica (no en sóc partidari a mitja temporada), però sí tallar d’arrel el mal ambient, i si és carregant-se a algun jugador, per molt mediàtic que sigui, fer-ho sense contemplacions.

Una segona temporada en blanc i donant la imatge de fins ara, pot ser definitiu per encendre totes les alarmes i obrir una crisi que amb la segona Champions tots creiem enterrada.

Òscar

Vacances

Joan Mª Batlle escriu avui a Sport el següent:

Márquez se ha ido a México, oficialmente por asuntos personales. ¿Una campaña publicitaria es un asunto personal?... En cualquier caso, éste no es momento para asuntos personales sino para asuntos del club. El sentido común indica que Márquez debería aprovechar estos quince días sin competición para recuperar su musculatura, últimamente muy frágil, y ponerse en forma en lugar de meterse veinte horas en un avión. Total, tres días de permiso que podrían acabar siendo cinco de fiesta, pues no hay entrenamientos programados para el sábado y el domingo. O sea, que mientras el presidente se pelea para que los internacionales jueguen menos partidos, el entrenador les da fiesta aunque no tengan que jugar... curiosa contradicción. Esto ya no es el virus FIFA, es el virus PDJ (permisos de difícil justificación). Habrá que consultar el código...

Otro caso es el de Eto’o, que se ha ido a Alemania para hacer grupo con su selección. ¿Hacer grupo con Camerún? ¡Que lo haga con el Barça, que es el que le paga! Tiene guasa el asunto, no sólo se lo llevarán a la Copa Africa sino que lo quieren lesionado y todo para que haga amiguetes en su selección. ¡Lo que tiene que tragar el soci!

Si el que diu és cert, tenim al davant una mostra més de la "fermesa" del cos tècnic a l'hora de controlar als seus jugadors. No anàvem a veure canvis? Si l'equip blaugrana és un dels pitjors preparats físicament, per què es permet que s'estiguin un cap uns quants dies sense entrenar-se? On és la professionalitat dels jugadors? Per què ningú li canta les quaranta a Rijkaard i a Márquez?
En realitat, en aquest sentit estem igual o pitjor que l'any passat.

Dos equips

Confesso que no vaig veure el partit d'ahir. De fet, no sé ni tan se vol si el feien per la televisió. Únicament, a partir de les cròniques que he llegit, puc entreveure que l'equip va fer un partit acceptable contra l'Alcoiano. I això que no tenim als jugadors titulars (Messi, Ronaldinho, etc. ). Va jugar Guddy, i pareix que ho va fer bé. Va jugar Bojan, i també pareix que ho va fer bé. I Henry, tornà a marcar.
Resulta obvi que no es poden traure conclusions d'un sol partit, i menys contra un equip de segona B, però sí que és evident que hi ha gent de qualitat suficient al Barça per a plantejar-se dos models d'equip: un de toc, de qualitat, de floritura, per als partits a casa, on el factor camp té molt de pes; i un altre de brega, de contenció, de contundència, per als partits fora de casa. A casa amb Ronaldinho i Messi, i fora amb Gudjhonsen i Bojan.
Si Rijkaard vol mantenir la seva credibilitat davant del sozi i patizant, una de les mesures a prendre pot ser aquesta. I possiblement, d'aquesta manera mantindrem també la cotització dels cracks per a una possible venda a desembre o juliol.
Com ho veieu?

A la foguera!!!

Em permeto citar-me a mi mateix (osti, tu, quin exercici d'autocomplaença!), quan allà pel mes d'abril (el dia 25, en concret) el Barça era líder, i molts encara confiaven en que finalment acabaria guanyant la copa i, per suposat, la lliga:
Ara mateix, crec que els arbres (el lideratge) no ens deixen veure el bosc (la situació real de l’equip), i com ja he comentat alguna vegada, crec que el pitjor que ens podia passar és, tal i com està el Barça ara, ser líders. Per què dic això? Doncs perquè mentre som líders, tots repetim que guanyarem la lliga, que només depèn de nosaltres, que el calendari ens afavoreix, que a partir d’ara canviarà la cosa... Teòricament, tots aquests arguments són o poden ser certs. Estem acostumats al llarg d’aquests darrers anys a un Barça campió, resolutiu, amb caràcter i amb ganes de menjar-se el món. I com estem ara? El que ens separa actualment del desastre més absolut (perdre aquesta lliga) és només un punt amb el segon classificat i dos amb el tercer, és a dir, no res. Què hem aconseguit com a màxim? Doncs que Rijkaard s’empipi amb el planter i no els doni el dilluns dia de descans. Però poc més. L’actitud de l’equip és semblant partit rere partit, el que guanyem a casa ens ho deixem fora, i fallem més que una escopeta de fira.
Repeteixo: el que ens separa de l’abisme (que Sevilla o Madrid guanyin la lliga) és un o dos punts. Què estaríem dient si el Barça fos ara mateix segon o tercer a la Lliga? Què diríem si el Madrid de Capello fos lider? Quins canvis hi hauria a les alineacions? Faria experiments l’entrenador? Quina seria l’actitud dels jugadors? I la del públic?
Estem jugant amb foc, i tenim la sensació de no cremar-nos perquè anem líders, però si ens aferrem a un lideratge tan pobre com el que tenim ara per no donar un vertader cop de puny a la taula, acabarem cremats. O socarrats si guanya el Madrid.

Prefereixo patir una o dues jornades de lliga sense ser líder, a aferrar-nos al lideratge i acabar sucumbint per no haver vist realment les orelles al llop.

Tots sabem què va passar finalment amb la lliga i la copa. La meva teoria era en part encertada: partia de la premisa que només perdent el liderat, ens adonaríem de com de podrit estava l'equip. Aquesta primera part era certa. La segona part de la teoria, la que confiava en que l'equip reaccionaria, i que el Madrid no podria guanyar tots els partits que li quedaven, no va funcionar del tot.
Doncs ara crec que estem en una situació semblant. A no ser que aquesta nit l'Alcoià ens doni una sorpresa que provoqui una catarsi monumental al club, crec que tots tenim la sensació que la cosa no és tan dramàtica: líders a la Champions, i només a 4 punts d'un Madrid que no dóna cap garantia ni cap seguretat com a líder i que acabarà perdent (i com a mostra, el partit contra el Mallorca). Molts pensem que tenim el millor equip de la lliga, que acabarem guanyant-la lliga, que solucionarem els problemes fora de casa, que els jugadors tornaran a posar-li ganes i que la indolència és una cosa passatgera. Dic que molts pensem així, perquè crec que fins i tot els jugadors del Barça i la directiva pensen així, que és qüestió de temps.
Doncs jo penso que no, que el que no tenim és temps, precisament. I que necessitem efectivament una catarsi general per poder capgirar la situació. Per on passa aquesta neteja? Jo ja m'apuntava l'any passat al canvi d'entrenador, tot i l'afecte que desperta Rijkaard. I crec que aquest canvi s'ha de produir, i quan més aviat millor. Em permeto suggerir al tàndem Laudrup-Milla, com a bons coneixedors del club, i amb un perfil no tan diferent al del Rijkaard exitós (i també per evitar que algun dia el danés sigui entrenador del Maligne).
I òbviament, per vendre algun jugador amb pes específic important. Sabeu en qui estic pensant?

De primera mà

Afortunadament tenim al diari As per a constatar el que tots ja sabíem:
- que Eto'o i Ronnie ara ja són amics, ves per on.
- que la situació de Rijkaard amb els jugadors és insostenible.
- que ambdós jugadors s'han unit per a carregar-se a l'holandés.
Gràcies, Moisés Llorens per il·lustrar-nos amb aquesta elaborada i verosímil notícia.

Muchos los dan por enemigos irreconciliables, pero con el paso de los meses la relación entre Ronaldinho Gaúcho y Samuel Etoo parece haber cambiado radicalmente. No es noticia que la plantilla anda descontenta con Frank Rijkaard, un entrenador que parece estar contando los días que restan para que llegue el 30 de junio y finiquitar de esta manera su aventura en el Camp Nou. El equipo está disconforme con la manera de hacer del entrenador y discrepa de cómo se ha mostrado ante la prensa en las últimas semanas.Hace tiempo que Etoo enterró el hacha de guerra contra Ronaldinho. Al brasileño, en cambio, le ha costado más ceder ante su compañero, pero se ha dado cuenta de que aliándose con el africano todo puede ser más sencillo. Según ha podido saber AS, hace unos días Ronaldinho citó a Etoo y estuvieron reunidos para hablar de cómo estaban yendo las cosas en el vestuario y cómo podían corregir diferencias del pasado. Surgieron varios asuntos internos y charlaron sobre la figura del entrenador, que salió bastante perjudicado. Ronaldinho argumenta que Rijkaard ha permitido que Joan Laporta, Ferran Soriano y sus compañeros de junta facilitaran que se filtraran noticias sobre su estado de forma y su futuro; Etoo alegó que su lesión es un problema de la pobre preparación física que hicieron en la pretemporada y que autorizó el técnico.Ganar fuera de casa serviría de bálsamo para Rijkaard ante los hinchas, pero no frente a sus futbolistas, colectivo entre el que cada vez cuenta con menos aliados. Eso sí, ha logrado lo que parecía imposible: la unión de Ronaldinho y Etoo.

Si l’entrenador del Barça es digués Martí...

Ahir vaig estar parlant del Barça amb el meu amic Martí.
Com molts culers, veu que aquest any hi ha equip per aspirar al màxim en totes les competicions.
I també, com a molts de nosaltres, només li fa por que hi hagi problemes interns en el vestidor, derivats de la lluita d’egos entre les figures, Eto’o, Henry, Ronaldinho...

En Martí, tanmateix, creu tenir la solució.<>
Diu que això ho pot acabar l’entrenador, el primer partit de lliga al camp del Racing, de soca-rel, a les braves.
Com?

- "Molt fàcil!" (assegura).
- "La davantera titular, el primer partit de lliga, hauria de ser:"

Messi – Bojan – Giovanni

- "I tots els galls a la banqueta!"
Diu que així es demostra qui mana i que tothom és prescindible.
- "I si els nanos fan un bon partit i el Barça guanya..." (segueix envalentit)

Però l'entrenador del FCB és en Frank Rijkaard, i a ell li correspon gestionar la gran plantilla que aquest any s'ha confeccionat. Per això cobra.


Fèlix

"¡Míster, la vida no es así!"

El brasileño Ronaldo de Assis 'Ronaldinho' se ha convertido en blanco de los objetivos de los fotógrafos tras la última sesión preparatoria previa al inicio de la gira asiática del Barcelona.
Ante el 'palizón' y la intensidad del entrenamiento de este miércoles, Ronaldinho ha bromeado con Rijkaard y le ha dicho: "¡Míster, la vida no es así!". Y es que Ronnie está trabajando y, sobre todo, sudando mucho en esta pretemporada que el técnico holandés ha imprimido.

Mundo Deportivo, 1/08/07

I ja té raó, en Ronaldinho: la vida no és així!
La vida és llevar-te cada dia molt matí, és treballar 8 hores diàries,
és pagar la hipoteca, és treballar 11 mesos per a descansar-ne un,
és la teva parella, els nens, la sogra, la feina...
La gran majoria de mortals guanyarem en tota una vida
els diners que guanya Ronnie en un mes!

I tot això, els afortunats del món occidental,
a l'Àfrica negra, per exemple, la vida és sobreviure.

El Barça l'any passat va demostrar una baixa forma física alarmant,
i això no pot tornar a passar.
Cal entrenar-se, i molt.
Així que, "amic" Ronaldinho:
e menos samba e mais treballar!

Referència fotografia: MD

Fèlix

Fair play (segona part)

Tomás Guasch té la memòria d’un peix
L’estat d’eufòria en què viu des de la consecució dels dos títols de lliga per part del R. Madrid l’han portat a crear el GPM (Gran Pitorreo Madridista).
Quina poca memòria històrica! No s’ha adonat encara que al món del futbol les alegries van per barris? No recorda que l’any passat el Barça va fer doblet (lliga i Champions)? No és conscient que el Madrid portava uns 1400 dies sense guanyar cap títol?

Tomás Guasch és un bufó a la cort “merengue”
Tant en les cada cop més esporàdiques aparicions televisives, com en les seves columnes d’opinió, com a l’espai “El Orsay”, del diari AS, va d’humorista.
I els seus intents de fer-se el bromista fan més pena que gràcia. Al nivell dels monòlegs de “El club de Flo”, vaja.

Tomás Guasch destil·la antibarcelonisme
Els seus atacs habituals a Laporta, Txiqui, Rijkaard, Ivanovic, Oleguer, Puyol, Carod-Rovira... desprenen un preocupant tuf antibarcelonista i anticatalanista.
És impensable que faci com Valdano i reconegui el millor joc del Barça al llarg d’aquestes darreres tres temporades i mitja.
Per a ell tot el que vesteix de blaugrana és menyspreable, per definició. Una llàstima. Mai podrà gaudir del talent de Ronaldinho, Messi o, ara, Henry.

En fi, margarides al porc!

Fèlix

La fórmula dels tres petits

Al llarg d’aquesta temporada, i per diferents raons, en Frank Rijkaard ha utilitzat sovint un mig del camp format per Iniesta – Xavi – Deco, els "tres petits".

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5

Si feu una ullada als resultats, convindreu amb mi que la "fórmula dels tres petits" no ha funcionat.
En emprar-la, només s’ha guanyat a equips “fluixets”, i contra els difícils s’ha punxat.
M’atreviria a anar més enllà: la lliga s’ha perdut jugant amb aquest mig del camp (el doble enfrontament amb el Madrid, o a casa contra Espanyol i Betis, per exemple).
Xavi, Iniesta i Deco garanteixen domini de la pilota, control del partit, possessió. Però, també hi ha desavantatges, i grans: jugades a pilota parada, recuperació, joc aeri...
Esperem d’en Rijkaard que hagi pres nota.
Quan la immensa majoria dels equips punters de l’Europa continental jugant amb, com a mínim, un migcentre defensiu per alguna cosa serà!

Fèlix