Llums i ombres del cas Eto'o

Al poc d'estrenar-se com a entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola deixà clar que no comptava amb Deco, Ronaldinho i Eto'o.
No vull discutir pas aquesta decisió.
És raonable que consideri acabat el cicle blaugrabna d'aquests tres cracs.
És justificable que vulgui iniciar una nova etapa amb una renovació completa de la plantilla.
A l'actualitat, Deco i Ronaldinho ja no hi són; resta el camerunès.
Sembla coherent que Guardiola tampoc vulgui Eto'o al vestidor, masses pixades fora de test: el "Madrid c... saluda al campeón", l'acusació pública a Rijkaard de covard, o les lamentables declaracions de l'any passat quan amenaçava de buscar-se equip si el Barça no guanyava títols; en són alguns exemples sonats.
Fins aquí tot clar.

Malauradament, també hi ha ombres.
L'atac del Barça no pot dependre constantment de les genialitats de Messi, no podem caure en la Messi-dependència.
Per això, l'equip necessita un "9" de garanties, un davanter centre que asseguri un bon grapat de gols en finalitzar la temporada.
I aquí sorgeixen els dubtes:
És Adebayor aquest perfil de davanter que necessitem?
L'edat de Drogba és un problema? Un jugador amb trenta anys pot tornar a ser determinant? No ens passarà el mateix que al Chelsea amb Shevchenko?
I el canvi Eto'o-Benzema, és realment factible?
Per acabar-ho d'enredar, en Xavi surt en defensa del camerunès i afirma que no trobarem un davanter centre com Samu!
I si el de Terrassa té raó?
Algú dubta que un Samuel Eto'o, sense lesions i sense compromís amb la selecció, jugant tots els partits, no pot acabar la temporada lluitant pel "Pichichi"?
Així doncs, cal donar-li una segona oportunitat?

Esperem que la directiva blaugrana encerti la decisió...
Això sí, si finalment Eto'o es queda, en Pep li haurà de llegir la cartilla: prou sortides de to.
I si us plau, que algú li expliqui que l'objectiu de guanyar títols no recau sobre periodistes, seguidors o l'entorn; els màxims responsables són els jugadors i molt especialment ell, si realment vol que el considerem un crac.

Fèlix

Lesionats o apartats?

El president de la comissió econòmica del Barcelona, Sala Martín, s'ha despenjat amb unes declaracions on afirma que alguns jugadors (les ovelles negres) no estan lesionats, sinó apartats de la resta de l'equip.

Audio: "Alguns jugadors estan apartats" - Catalunya Ràdio

Quina mala maror en un dia en què ens juguem la temporada!
A l'espera de Messi, confiem en la professionalitat de l'11 blaugrana d'aquesta nit...

Fèlix

En Frank Rijkaard hauria de reaccionar

Ahir va guanyar el Barcelona, va perdre el Madrid i la distància es va retallar fins als cinc punts.
Fins aquí les bones notícies.
El Barça no es va fer mereixedor de la victòria. Ni per joc, ni per oportunitats.
Ahir va intervenir, de forma definitòria, la sort: l’error arbitral en el primer gol, el penal fallat per Milito, el penal infantil de Juanfran... En totes les jugades decisives, els blaugranes sortiren beneficiats.
Però no cal confiar gaire en la sort. Aquesta és fugissera, tal i com ha vingut, pot marxar.

En Rijkaard hauria d’analitzar el partit d’ahir, prendre nota i moure fitxes.
Des del gol d’Henry a l’empat d’Oliveira, les ocasions del Saragossa s’anaven repetint, en un degoteig incessant: l’empat es veia venir.
On està escrit que no es poden fer canvis fins el tram final del partit?
Per què cal que ens empatin per a reaccionar?
Aquest retard en les substitucions s’està convertint en un mal costum, que es repeteix en els partits importants (per exemple, amb el Madrid al Camp Nou).

També cal fer alguna cosa amb la baixa forma alarmant d’alguns jugadors.
Personalment n’assenyalaria dos: Deco i Edmilson.
El brasiler no pot jugar de migcentre defensiu. Potser, a casa i amb rivals modestos, sí. Però lluny de Barcelona, amb equips que mosseguen, com el Saragossa, la lentitud d’Edmilson queda al descobert. En atac i en defensa.
El cas del portuguès és més preocupant.
On és aquell jugador que es barallava amb tothom, que no donava una pilota per perduda, que exigia un ritme alt de partit? On queda?
Si Ronaldinho no està per jugar, Deco tampoc. Deco, menys.

Fèlix

Periodistes, però menys

Hi ha periodistes esportius que s’esforcen, dia rere dia, en validar la famosa dita que corre en el món del periodisme:

“El que vale, vale; y el que no, a deportes”.

Fabián Ortiz fa honor a la sentència constantment.
Avui, en la seva columna, demostra un cop més, amb un parell d’afirmacions contundents, que a l’únic que pot aspirar és a seguir, de per vida, cobrint de merda el Futbol Club Barcelona, els seus jugadors i la seva directiva.

La primera:

Dice Frank Rijkaard que "no es correcto" dudar de la veracidad de las lesiones que padecen Ronaldinho y Deco, dolencias que les han apartado del primer partido copero ante el Sevilla. El entrenador holandés, un tipo encantador pero políticamente correcto hasta la náusea. (...)
Fabián Ortiz, diari As, 9/01/08

Podem estar d’acord en què l’entrenador del Barça és encantador i “políticament correcte”.
Que això provoqui nàusees és més aviat una opinió personal, fruit d’un sentiment antibarcelonista, que òbviament no comparteix moltíssima gent.

La segona:

(...) Pero son legión los periodistas que pueden acreditar hoy las rajadas que pega la clase media de la plantilla culé sobre la actitud de Borraldinho y Deco desde que han perdido la titularidad. Esa es la información que le falta a Rijkaard.
Fabián Ortiz, diari As, 9/01/08

Si són tants el periodistes que tenen informació del “veritable estat” de Ronaldinho i Deco, que ho denunciïn, que ho demostrin, amb noms i cognoms sobre la taula.
Qui són aquests altres jugadors de les “rajades”? Noms!
Què fàcil és “llençar la pedra i amagar la mà”...
On és el periodisme d’investigació? On queda?

Fèlix

L’aposta de Deco

A vegades, ens sorprenen les decisions d’alguns jugadors a meitat de temporada.
Impactant és l’ultimàtum que ha pres en Deco:

Deco: "Si esta temporada no gano nada, me voy del Barça"
Una persona para la que la palabra derrota es sinónimo de fracaso, tiene muy claro que no quiere estar dos años seguidos sin levantar una copa. Por eso, Deco, en declaraciones al rotativo portugués ‘O Jogo’, anuncia su marcha si sigue la sequía.
“Si no conquistamos nada este año, me voy”. Así de contundente se muestra el centrocampista, sin dejar lugar a posibles dudas o falsas interpretaciones: “Jugar en el Barça es un sueño realizado. Llegué aquí y triunfé. Esta es mi cuarta temporada y ha sido fantástico, pero si no ganamos nada y las cosas no van bien, me voy”. De todas formas, el internacional portugués prefiere no pensar en ello, puesto que aún queda mucha temporada por delante y hay tiempo de reaccionar: “Ahora no pienso en eso porque espero que las cosas vayan bien”. (...)
Diari Sport , 27/12/07

La veritat és que no sé ben bé com prendre aquest gest, com un acte d’honestedat, o com un brindis al Sol, per a quedar bé, de cara a la galeria...
Deco va ser una peça important en l’esquema de Rijkaard quan les coses anaven bé; a l‘actualitat, amb tot torçat, molts l’assenyalen com una “ovella negra”.
Resta moltíssima temporada, esperem i desitgem que torni el Deco de fa dos anys i contribueixi a enlairar la nau.
Cas contrari, “adeus e muito obrigado”.

Fèlix

Vigila, Deco!

(...) La lesión de Etoo, siempre lamentable en el aspecto humano, es una tranquilidad para el holandés, que pondrá a Messi, Henry y Ronaldinho sin posibilidad de equivocarse. Giovani y Bojan, por los que suspiran la afición, tendrán ahora más fácil aparecer en el equipo, y quien sabe si hasta hacerse los amos. Se le ha solucionado al Barça un problema, pero le queda pendiente el de Deco, que jugó los noventa minutos del Gamper, circunstancia que no sabrá el portugués si es buena o mala para él. ¿Ha recuperado la confianza del entrenador o tal desgaste supone que volverá al banquillo ante el Athletic? Deco protagoniza el otro debate en el Camp Nou, menos estridente que el de los Cuatro Fantásticos. ¿Es oportuno que jueguen Xavi e Iniesta junto a Touré Yaya o le iría mejor al equipo con Deco en el campo y uno de los pequeños fuera? Dudas mientras vuelve la Liga, envueltas todas en una certeza: el Madrid corre que se las pela; el Barça... está por ver. Etoo es de los que corre, desde luego.
Tomás Guasch, diari AS, 31/08/07

El Barça tenia dos problemes, segons Guasch.

Un són els 4F (Eto’o – Henry – Ronaldinho – Messi).
En Tomás creu que el fet de tenir quatre davanters tan bons és un embolic preocupant.
Ara ja s’ha resolt: Eto’o lesionat.
Els culers podem respirar tranquils!

L’altre problema és al mig del camp.
Més del mateix, tenir tanta gent que la toca bé (Deco – Xavi – Iniesta – Touré) també és un trencaclosques de difícil solució, pensa en Guasch...
Què podem fer?
I si li trenquem una cama al Deco? Problema solucionat?

Guasch!
Si l’enveja fos tinya...


Fèlix

El futbol i les supersticions

A vegades, en el món del futbol, succeeixen esdeveniments que s’escapen a tota lògica.
Casos que no es poden explicar fent ús de la probabilitat ni de l’estadística matemàtica.
Fenòmens que per la seva raresa entren en el camp de la superstició, malastrugança, goècia o com es vulgui dir.

Un d’aquests esdeveniments és el de Raúl i l’At. de Madrid.
No importa com estigui la lliga, principi o final, com estiguin els equips, en plena ratxa o enfonsats, ni tan sols com es trobi el propi protagonista; Raúl marca i decideix gairebé tots els derbis madrilenys.
I el de dissabte passat, més del mateix.

Un altre cas que va camí de convertir-se en un malson blaugrana és el dels tres petits (Xavi – Iniesta – Deco).
Ara fa uns mesos ja es va comentar, en aquest bloc, el nefast rendiment que treia el Barça cada cop que ajuntava en la mateixa alineació els “tres petits”.
En la jornada d’ahir, un altre cop es repetí la història: l’expulsió d’Smolarek va coincidir amb l’entrada al camp de Deco, mitja hora amb un home més i res de res.
Òbviament, la responsabilitat no és només seva.
Tanmateix, una repassada als números dels partits jugats amb "la fórmula dels tres petits", durant la passada temporada, fa posar els pèls de punta!

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5


Fèlix

La fórmula dels tres petits

Al llarg d’aquesta temporada, i per diferents raons, en Frank Rijkaard ha utilitzat sovint un mig del camp format per Iniesta – Xavi – Deco, els "tres petits".

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5

Si feu una ullada als resultats, convindreu amb mi que la "fórmula dels tres petits" no ha funcionat.
En emprar-la, només s’ha guanyat a equips “fluixets”, i contra els difícils s’ha punxat.
M’atreviria a anar més enllà: la lliga s’ha perdut jugant amb aquest mig del camp (el doble enfrontament amb el Madrid, o a casa contra Espanyol i Betis, per exemple).
Xavi, Iniesta i Deco garanteixen domini de la pilota, control del partit, possessió. Però, també hi ha desavantatges, i grans: jugades a pilota parada, recuperació, joc aeri...
Esperem d’en Rijkaard que hagi pres nota.
Quan la immensa majoria dels equips punters de l’Europa continental jugant amb, com a mínim, un migcentre defensiu per alguna cosa serà!

Fèlix

Ressaca

Els excessos en les celebracions solen provocar una certa ressaca. Després de la festa, de l’alcohol i de no dormir, arriba l’hora de despertar-se. Doncs ara pareix que Capello està despertant-se, i que la ressaca que tindrà serà ben grossa. Segons apunta AS, la contractació de Schuster per a la temporada vinent és ja un fet. L’alemany serà qui capitanegi la nau blanca, com a mínim, l’any vinent (com a mínim perquè amb el Madrid mai se sap). El que molts intuïen, i el que molts desitjaven, pareix que va a materialitzar-se. Tot i guanyar la lliga, pareix ser que Capello, amb el seu futbol “directo y primario, casi troglodita”, com el defineix amb encert Relaño, no s’ha guanyat el dret d’acomplir el contracte que té signat.

Si aquesta notícia és certa, podem deduir que el Madrid ja ha solucionat part de la seva necessitat urgent de títols després d’aquests anys de sequera, i que ja no val guanyar de qualsevol manera. Crec que per al Barça, tot i la proverbial flor de Capello, hauria sigut positiva la continuïtat de l’italià, qui no hauria fet tants fitxatges ni renovaria tant l’equip com presumiblement farà Schuster.

I el Barça? Com ja sabem tots, no ha fet enguany una bona temporada, però a diferència del Madrid, pareix ser que Rijkaard continuarà un any més al capdavant del projecte blaugrana, tot i no haver aconseguit cap dels objectius d’enguany. I, tot i les simpaties que em desperta l’holandès, no tinc clar que aquesta sigui una decisió encertada. Al llarg d’aquesta temporada s’ha demostrat que la gestió del vestuari no ha sigut l’adequada, amb jugadors amb una vida nocturna dissoluta i llicenciosa, poc treball i menys sacrifici. Si amb tota una temporada de fracassos, visites al gimnàs i concessions no s’ha aconseguit rectificar la trajectòria de l’equip, dubto molt que la mateixa persona sigui capaç de redreçar aquest grup de gent. Perquè la majoria de jugadors continuarà en aquest equip, o com a mínim, els conflictius. Serà capaç Rijkaard de lligar curt a Ronaldinho, a Eto’o o a Deco? Serà capaç de tornar a motivar-los i centrar-los únicament en el futbol? O seria millor una persona nova, sense actuacions passades ni hipoteques amb ningú que el puguin lligar?

Jo apostaria per una persona nova. I vosaltres?

Depurar responsabilitats

El final de la lliga ja és aquí.
Us escric hores abans del desenllaç. Encara que sempre es pot recórrer als tòpics:
“Mentre hi ha vida, hi ha esperança”,
“L’esperança és l’últim que es perd”...
Els esdeveniments de les darreres jornades em fan pensar que el destí vol que aquesta lliga sigui blanca.

Ara toca fer balanç.
Moltes lectures es poden fer d’aquesta temporada 2006-07. I aquest estiu en podrem parlar extensament.
Us convido a tots i totes a dialogar-ne obertament en aquest blog.

Personalment, començo amb dos apunts:

• En primer lloc, les greus lesions de Messi i Eto’o crec sincerament que han marcat el desenvolupament de lliga i Champions. Estic convençut que si el Barça no hagués patit aquestes baixes durant 5 mesos, a hores d’ara la lectura seria molt diferent.

• D’altra banda, és moment de demanar responsabilitats. I aquí em desmarco del que intueixo que, de moment, és opinió majoritària.
  He llegit crítiques molt dures al rendiment de Ronaldinho; fet raonable si tenim en compte que és l’estrella de l’equip.
  També s’ha demanat la baixa a tot un seguit de jugadors de segona fila: Gudjhonsen, Oleguer, Motta, Silvinho, Saviola, Ezquerro, Giuly, Belletti ...; d’acord, el que no serveixi, al carrer.
  Tanmateix, aquests no són els jugadors que han de guanyar els títols. Qui ha de marcar la diferència són els titulars, els internacionals:
  
  - Deco, internacional portuguès i indiscutible a la seva selecció. On ha estat Deco aquesta temporada?
  
  - Márquez, internacional mexicà i considerat el millor jugador del seu país. Tot l'any desaparegut, no ha jugat bé ni de central ni per davant de la defensa.
  
  - Edmilson, internacional brasiler, apuntava a titular en el darrer Mundial’06 fins que es va lesionar. No ha fet un partit bo en tota la temporada!
  
  - Xavi, indiscutible en l’11 titular de Luis Aragonés. Per què tinc la impressió que només juga bé tres partits a l’any i dos d’aquests són amb la selecció espanyola?
  
  - Zambrotta, el millor lateral del darrer Mundial’06. Un jugador de vora 30 anys i provinent de la lliga italiana necessita tant temps d'adaptació? No fotem!
  
  - Gio, internacional holandès. Per sota de les seves possibilitats.

A tots ells assenyalo.
Deco, Márquez, Edmilson, Xavi, Zambrotta, Gio (potser algun altre?), i Ronaldinho, al caddavant, són els màxims responsables.
Si falla la columna vertebradora, si fallen els titulars, el vaixell trontolla i acaba fent aigua.

I ells han fallat.

Fèlix

La veritat segons el diari AS

Els periodistes del diari AS tenen una guerra oberta! Hi ha un enfrontament clar entre dos bàndols.
Per un cantó, els que creuen que el Sevilla es mereix guanyar la lliga:

“(...) Saldrá el Espanyol a ver si el rival se equivoca. Pero si no es así y gana, la derrota no le sentará tan mal como otras veces. Porque esta no es ahora su guerra y porque si con estos tres puntos el Sevilla le acaba ganando la Liga al Barça, Montjuïc lo celebrará. La rivalidad tiene estas cosas.”
Tomás Guasch 29/04/07

“Si la Liga fuera justa, el título de este año sería para el Sevilla y España sería una auténtica fiesta. (...)”
Manuel Esteban 1/05/07

D’altra banda, evidentment, hi ha la “Cofradía del Clavo Ardiendo”, que directament ja dóna la lliga com a guanyada pel R. Madrid:

“(...) El Bernabéu ha recuperado la fe desde la victoria ante Osasuna y el asunto se convertirá en un tsunami imparable (...)”
Tomás Roncero 27/04/07

“(...) Este es el camino del Madrid. Así puede apostar a que ganará la Liga. Ahora Capello me parece un poco menos bruto que antes porque se ha dado cuenta de que tiene que jugar al fútbol. La pena es la tarjeta de Beckham, porque es el Zidane actual con sus centros y sus tiros largos. (...)”
“El Loco” Gatti 2/05/07

I el Barça? Doncs el Barça no compta per a res. Ni per a la lliga ni per a la copa del rei.
Per no poder, no podem ni queixar-nos de les entrades que sofreix Messi:

(...) Ahora resulta que el clamor es que le pegan mucho, cuando sólo puede decirse que Mallorca y Levante sacaron el hacha en alguna ocasión. Porque será que Deco no rasca. O Márquez. O Puyol, más allá de que apenas lo tarjeteen. Vivir para ver.
Fabián Ortiz 1/05/07

Ja veieu, companys barcelonistes, des del diari AS poden arribar a parlar d’una conspiració judeomasònica contra el R. Madrid, encapçalada per Villar i Laporta; però, nosaltres no podem obrir boca, ens volen muts i a la gàbia!

Fèlix

Que bonic és ser futbolista

Em crida l'atenció aquesta notícia. No sé vosaltres, però en el meu treball no em premien amb vacances cada vegada que faig la meva feina. I Andrade amb Deco, després de jugar el partit de dissabte...
En fi, tot sigui pel Barça.
Per cert, tenim tancada una nova presentació de Tips de merengue a Lleida, a la llibreria Caselles. Ja us donarem més informació, per si´us animeu a acompanyar-nos.