En Frank Rijkaard hauria de reaccionar

Ahir va guanyar el Barcelona, va perdre el Madrid i la distància es va retallar fins als cinc punts.
Fins aquí les bones notícies.
El Barça no es va fer mereixedor de la victòria. Ni per joc, ni per oportunitats.
Ahir va intervenir, de forma definitòria, la sort: l’error arbitral en el primer gol, el penal fallat per Milito, el penal infantil de Juanfran... En totes les jugades decisives, els blaugranes sortiren beneficiats.
Però no cal confiar gaire en la sort. Aquesta és fugissera, tal i com ha vingut, pot marxar.

En Rijkaard hauria d’analitzar el partit d’ahir, prendre nota i moure fitxes.
Des del gol d’Henry a l’empat d’Oliveira, les ocasions del Saragossa s’anaven repetint, en un degoteig incessant: l’empat es veia venir.
On està escrit que no es poden fer canvis fins el tram final del partit?
Per què cal que ens empatin per a reaccionar?
Aquest retard en les substitucions s’està convertint en un mal costum, que es repeteix en els partits importants (per exemple, amb el Madrid al Camp Nou).

També cal fer alguna cosa amb la baixa forma alarmant d’alguns jugadors.
Personalment n’assenyalaria dos: Deco i Edmilson.
El brasiler no pot jugar de migcentre defensiu. Potser, a casa i amb rivals modestos, sí. Però lluny de Barcelona, amb equips que mosseguen, com el Saragossa, la lentitud d’Edmilson queda al descobert. En atac i en defensa.
El cas del portuguès és més preocupant.
On és aquell jugador que es barallava amb tothom, que no donava una pilota per perduda, que exigia un ritme alt de partit? On queda?
Si Ronaldinho no està per jugar, Deco tampoc. Deco, menys.

Fèlix