dimarts, 5 de febrer de 2008

Els Patriots i el Dragon Khan


Terrible el que li va passar als New England Patriots en la XLII Super Bowl.
Eren els màxims favorits, portaven "la temporada perfecta", tots els partits guanyats... i, en el darrer sospir, es van quedar sense títol i sense poder entrar a la història de la NFL.
A falta de 35 segons, els New York Giants van anotar el definitiu 17 a 14.

Aquestes sorpreses són la salsa dels esports.
Encara recordo la final de la Champions'05.
Un Liverpool enfonsat perdia amb el Milan 3 a 0 al descans.
A la segona part la bogeria dels reds, empat a tres, pròrroga, penals i els anglesos campions.
Per aquests i molts altres exemples, em sembla del tot al·lucinant el comprovar com des de Madrid són capaços de donar una lliga per guanyada tot just començada la segona volta; o com la donen per perduda, des de Barcelona.

L'entorn del Barça (seguidors, periodistes i companyia) em recorda molt sovint el Dragon Khan.
Fins divendres tot era de color negre, el Madrid era invencible i tenia la lliga guanyada.

Dissabte, l'Almeria ho va canviar tot, la remuntada era possible.
A la segona part contra l'Osasuna tornava a estar tot perdut, i la lliga regalada.
Al minut 87, Xavi ens puja un altre cop cap amunt.
Avui, en mirar el calendari i veure les dues sortides consecutives que ens venen (Sevilla i Saragossa), altre cop cap avall.
Com a Barrio Sésamo: "Ahora estoy arriba, ahora estoy abajo".
Amunt i avall!

I si anem pas a pas, partit a partit, lluitant-los tots, del primer minut al minut 90?

I si deixem les matemàtiques per al maig?
Millor?

Fèlix

Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Així és el Barça.
Ja en temps del Johan es parlava de "l'entorn" i seguim igual.
S'agafa simpatia a alguns jugadors (Larson), s'agafa antipatia a altres de forma inexplicable (Giovani), es cremen antics ídols, se'n creen de nous, etc etc.

dilluns, 4 de febrer de 2008 a les 21:45:00 CET  
Anonymous Anònim ha dit...

El sabado:
Sevilla 3 Farsa 0
Y otra vez a 9 puntos
JUAS JUAS JUAS

dilluns, 4 de febrer de 2008 a les 21:50:00 CET  
Anonymous Òscar ha dit...

Totalment d'acord Fèlix, però compte, ens queixem de la premsa que avui és dalt i demà baix, però els culés majoritàriament d'una certa edat són exactament iguals.

dimarts, 5 de febrer de 2008 a les 8:37:00 CET  
Blogger Tips de merengue ha dit...

Estic amb tu, Fèlix. El Barça té una inestabilitat emocional que no ens deixa ser conseqüents. Part d'aquesta inestabilitat la té intrínsecament l'afició; una altra part la premsa (olé per Sport avui amb la seva portada); una altra el maleït entorn; i l'altra el propi club.
Ací som més papistes que el papa, i ens l'agafem amb paper de fumar, mentre que en altres equips van tots a una, i a final de curs ja parlarem.
Em quedo amb aquesta renovada il·lusió, a veure si ens dura per a guanyar en el camp del Sevilla i posar una mica més nervios al Madrid.

dimarts, 5 de febrer de 2008 a les 12:09:00 CET  
Blogger raul_Joiner ha dit...

tips, es una portada "made in Marca", y dices "olé".

olé, olé...

dimarts, 5 de febrer de 2008 a les 15:10:00 CET  
Blogger Tips de merengue ha dit...

@ Raúl
Dic olé per la portada de l'Sport perquè, com deia a l'anterior post, l'entorn blaugrana (premsa, aficionats, club) mai remen en la mateixa direcció.
En la lliga passada, gran part (en la meva opinió) de la culpa de la victòria madridista la va tindre la premsa, en el sentit de que crearen/potenciaren un estat d'opinió molt favorable al miracle que finalment es va produir. En aquest sentit, es pot afirmar que la fe, la professionalitat, la preparació, la sort, el declivi del Barça... i la premsa, tots sumats, són els factors que poden explicar la victòria final merengue.
En aquest blog molts hem denunciat que el Barça mai compta amb el factor premsa a l'hora de sumar. Moltes vegades, la premsa és un factor que resta. Atenció que no estic demanant que els mitjans tinguin que estar al servei dels interessos del club, però sí que puntualment puguin tirar una maneta per redreçar la tendència del club. I crec que la portada d'Sport va en aquest sentit.

dimarts, 5 de febrer de 2008 a les 16:25:00 CET  
Blogger raul_Joiner ha dit...

Estoy de acuerdo, pero creo que el porcentaje de culpa que tuvieron AS&MArca en la remontada del año pasado es mínimo. Creo más en el trabajo diario, en la recuperación de hábitos, en el compromiso de los jugadores, en remar todos en la misma dirección...

La portada de Sport de hoy es totalmente sensacionalista, y si después del domingo a las 11 de la noche el Barça vuelve a estar a 9 puntos, la portada del lunes volverá a ser sensacionalista y pedirá la cabeza de varios jugadores/técnicos. Me gusta más la normalidad y la tranquilida para valorar el momento deportivo de un equipo.

Aún así, aplaudo tu iniciativa de optimismo. Sí que es cierto que no es algo habitual (dejando de lado los fanatismos)

Saludos.

dimarts, 5 de febrer de 2008 a les 16:55:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici