dimecres, 21 de gener del 2009

Aquest complot és una ruïna!

Existeix el periodisme d’investigació.
Periodistes de veritat, que a partir d’uns indicis cerquen respostes, que investiguen, que troben testimonis, que aporten proves concloents; capaços de desemmascarar complots, de portar conspiradors davant dels tribunals de justícia.

I després hi ha l’Alfredo Relaño, els “Men in White (MiW)” i la seva cada cop més patètica teoria de la conspiració del “Villarato”.
Teoria que, per cert, cada vegada es veu més retallada. A l’actualitat, ja no es tracta de perjudicar Ramón Calderón, d’ajudar Laporta, de fer que guanyi el Barça o perdi el Madrid. Ara s’ha reduït, es pot resumir de la forma següent: “els àrbitres que s’equivoquen a favor del Barcelona són premiats; els que ho fan a favor del Madrid són castigats". Ni més, ni menys.
I les proves? I els testimonis que ho corroborin?
Lo de sempre: el gol amb la mà de Messi a l’Espanyol, l’expulsió de Robben per protestar... i ara s’afegeix la “nevera” del Pérez Borrull.
Els mateixos arguments, repetits una i mil vegades, per a intentar convertir invencions en realitat.

Si uns quants errors arbitrals favorables al Barça, com la tan emprada mà de Messi, els serveix com a prova de l’existència de la conspiració, també, amb la mateixa simplicitat, es podria refutar amb uns quants exemples a favor del Madrid, com la mà de Van Nisterlrooy contra el Deportivo, en la mateixa lliga (escolteu la interpretació d’en Roncero!).

Tanmateix, si, per un moment, donéssim als MiW el benefici del dubte, el “Villarato” hauria esdevingut la teoria de la conspiració més desastrosa de la història de les conspiracions que es fan i es desfan.
Només així es podria explicar que, tenint els més alts estaments arbitrals a favor, inclòs el president de la federació, el Barça no hagi estat capaç de guanyar els darrers dos títols de lliga; sobretot el de fa dos anys, que acabà amb Madrid i Barcelona empatats a punts en la classificació.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 20 de gener del 2009

Pestilent Relaño

Ni un dia de treva ens ha oferit el senyor Relaño amb la seva teoria del Villarato. Pensàvem que l'home es calmaria, que veient que un àrbitre pitava a favor del Madrid posaria en qüestió la seva teoria. Doncs no, no ha trigat ni un dia a refermar-se en la seva teoria de la conspiració. Quan els àrbitres s'equivoquen a favor del Barça, Villarato. Quan s'equivoquen a favor del Madrid, és que els àrbitres són molt dolents. Si se sanciona a un àrbitre, mal, i si no se'l sanciona, pitjor.
A qui volen enganyar? Com se sustenta aquesta teoria quan el Madrid ha guanyat consecutivament els dos últims campionats de lliga? Com pot existir el Villarato amb arbitratges com el del Madrid - Osasuna?
Veurem amb què ens sorpren demà.

El villarato estigmatiza a Pérez Burrull


Alfredo Relaño | 20/01/2009

Pérez Burrull estaba destinado para el Espanyol-Barça, pero se lo han quitado. Se equivocó gravemente en el Bernabéu, y, peor aún, se equivocó a favor del Madrid. Lo de peor aún lo pongo yo, pero está fundamentado. No hace tanto pasó algo parecido (más) en el Bernabéu, sólo que al revés. Fue en el Madrid-Sevilla, con González Vázquez como árbitro. Gol de Kanouté en fuera de juego y dos penaltis birlados al Madrid. Como consecuencia de la protesta por el segundo penalti no pitado (con 2-2), Robben vio una segunda tarjeta que fue expulsión. Total, el Sevilla ganó 2-3 y Robben no jugó en el Camp Nou.

Nada que oponer. Los árbitros se pueden equivocar. Sólo que según contra quién se equivoquen hay unas consecuencias u otras. González Vázquez ha seguido pitando tan campante tras aquello, sin el menor menoscabo. A Pérez Burrull ahora le apartan del derbi copero barcelonés. ¿Les extraña? AS les ha venido contando estas cosas. Rodríguez Santiago le dio a Messi un gol con la mano que por menos de nada pudo valer una Liga y le concedieron la final de Copa al día y medio de aquel desavío. Por la misma época, Tristán y Daudén fueron perseguidos por sospecha o certeza de errores pro Madrid.

Los árbitros se equivocan. Y se supone que deberían pagar por ello alguna consecuencia, leve o grave, directa o dilatada. Pero lo que no cabe es ser tan explícito al permitir que equivocarse de una forma sea penalizado y lo contrario no. Medina Cantalejo le dio al Barça un penalti imaginario frente al Espanyol, fuera de hora (dos puntos) y arbitró el clásico no mucho después. Los árbitros se equivocan, sí. Siempre ha pasado. La cuestión es que según cómo te equivoques, la vida te va a ir mejor o te va a ir peor. Eso es lo que yo vengo llamando desde hace tiempo el villarato. Y lo encuentro pestilente.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 19 de gener del 2009

Villarato sí, villarato no

Torna el Boludarato en la seva màxima expressió. Dues errades arbitrals molt grosses i una expulsió que van afectar greument al resultat del R. Madrid - Osasuna. Un àrbitre que premeditadament va actuar afavorint al Madrid i perjudicant a l'equip petit, fruit d'una estratègia orquestrada per Villar, ara que Ramón Calderón ja no és el president del club merengue i sí el seu amic Boluda. Quina coincidència: amb Calderón de president, tot eren ajudes i títols a favor del Barça. Ara que Calderón se n'ha anat de la casa blanca, els àrbitres comencen a ajudar descaradament al Madrid, ajuda que els portarà sense cap dubte cap a la consecució del tercer títol de lliga, i tot gràcies a Villar.
[Mode irònic off]
Imagineu-se què hagués passat si les jugades del partit d'ahir s'haguessin produït en el Camp Nou. Imagineu què hauria dit Relaño i les portades de Marca i As. No vull ni pensar-ho. Avui ens parla de les errades, com no podia ser d'una altra manera, però no apareix cap menció a conspiracions ni a res semblant.
Esperem que ningú oblide aquesta jornada, i que si el Barça resulta beneficiat d'alguna manera en properes jornades, no tornin a parlar d'ajudes, de Villaratos ni de bobades semblants.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 12 de gener del 2009

Desperta Tomás!

El "Man in White" Tomás Guasch va tenir un somni.
Somnià amb una derrota blaugrana a Pamplona, amb un Camacho que sabia com parar en Messi, amb un Madrid retallant les diferències, amb l’inici de la remuntada blanca, amb la confraria del clau roent en plenitud...
Ahir a la nit es despertà amb un gerro d’aigua freda!

(...) Mis sueños, en cambio, pueden hacerse realidad. Me quedo con dos muy raciales. Uno, por la raza de Camacho; el otro, por la de Obama. En el primero, Osasuna le zumba al Barça la semana que viene, y como el Madrid gana hoy y el domingo, la distancia se reduce a nueve puntos y los motores del cagómetro culé empiezan a rugir que no veas.
Tanto rugían esos motores que me despertaron y tuve que volver a soñar. Entonces vi a Obama tomar posesión de su cargo de presidente de los Estados Unidos de América el día 20 con la camiseta de Laurie Cunningham, el primer negro vestido de blanco que fue aclamado en el Camp Nou. Fueron sueños dulcísimos camino a 2009, año que tiene todos los títulos de campeón todavía por repartir. O sea que como dice Guti, ¡a por ellos! (...)
Tomás Guasch, diari AS, 4/01/09

(...) Hoy veremos fuera a Lass, donde su buen criterio en el cuarto de máquinas debe ayudar al Madrid a ganar y esperar a ver qué hace Camacho que es capaz de salir a tapar a Messi y ganarle al Barça. Hoy va a ser un gran día.
Tomás Guasch, diari AS, 11/01/09

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dijous, 8 de gener del 2009

El periodista esotèric

Després de llegir i rellegir la columna d’avui d’en Fabián Ortiz, no aconsegueixo entendre’n res de res.
Diu el “Men in White”:

Lo que significa Messi en Argentina se explica desde el apelativo que mayoritariamente utilizan los medios para hablar de él: le llaman Lio y no Leo, como se le conoce desde que comenzó a destrozar porterías en las categorías inferiores del Barça. Puede parecer un asunto menor, pero si se atiende a la importancia de un nombre (lo que se nombra con él, lo que supone como signo de identidad, el entramado familiar que esconde y a la vez refleja, la pertenencia que señala, la marca que supone cuando se encuadra en un mundo tan mercantilizado como el futbolístico), cambiar uno por otro se parece mucho a una falta de respeto, a un cierto menosprecio. Cuando uno se quiere burlar de alguien le cambia el nombre por un apodo, un mote, un sobre-nombre.
Hasta hoy mismo, por no haberlo gozado más que en contadas ocasiones vestido de albiceleste, los argentinos veían en Messi a un proyecto de gran jugador, una promesa, un plan incierto. Basta con remitirse al escarnio que fue sometido antes de Pekín-08. Pero ya han tirado la toalla. Hasta los más reticentes no pueden evitar compararlo con Maradona. Leo ya es un dios.
Fabián Ortiz, diari AS, 8/01/09

Si us plau, si algú entén alguna cosa que m’ho expliqui...
Quin és el secret del noms? Oculten un poder secret? A l’estil del “Sant Grial”?
Canviar “Leo” per “Lio” és un menyspreu? O ho és “Lio” per “Leo”?
Qui fa la burla? Qui se’n riu de Messi?
Estic fet un embolic!

El segon paràgraf també és sorprenent.
Segons Ortiz, Messi es va convertir en déu, per als argentins, ahir mateix.
I em pregunto: No va celebrar tota Argentina l’or olímpic? D’aquell equip, no n’era “Lio” Messi la màxima figura?

En fi, una cosa m’ha quedat clara: Fabián Ortiz no és argentí.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres, 2 de gener del 2009

50.000 visites

Iniciem les nostres peripècies a la xarxa amb aquest blog dedicat al llibre Tips de merengue, i com no, al Barça i la seua actualitat. Des d’ací convidem a tots els lectors/es i aficionats al futbol a que participen amb les seues preguntes, opinions, comentaris, suggeriments, queixes...
A l’igual que el llibre, intentarem passar una bona estona i no quedar tips... de merengue.

Amb aquestes paraules, en Bernat inicià la primera entrada d'aquest bloc.
Era el 2 de març de 2007.
Vint-i-dos mesos després, tot just començat el 2009, ens trobem a tocar de les 50.000 visites.
A tots vosaltres, moltes gràcies, feliç 2009 i que per molts anys seguim compartint bons moments!

Fèlix