dimarts, 28 de juliol del 2009

Vaja dia!

L'article de Relaño em recorda a un acudit, que us copie aquí: "Se encuentran dos amigos en la calle:-Jo macho vaya cara que llevas.-Si es que se me ha muerto mi mujer.-Pues vaya día llevamos, a ti se te muere tu mujer y yo he perdido el boli..."

Kaká será el interruptor de la luz...


Alfredo Relaño | 27/07/2009
El domingo empezó mal y siguió peor: Alonso perdió una rueda, a Contador le pusieron el himno danés, Lorenzo se cayó y la presentación de los nuevos galácticos en el Bernabéu fue un chasco, con Raúl salvando los muebles con su gol.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 27 de juliol del 2009

La imparcialitat de TVE

Els partits del Barcelona i Madrid d'ahir han estat tractats de forma ben diferent, pel teletext de TVE.

D'una banda, en la crònica del Barça es podien llegir comentaris com "anodino", "muy flojo", "carente de ritmo" o "el Barça se atascaba...".

En canvi, del Madrid es deia "desequilibrios lógicos de pretemporada...", "demostró estilo" o "buena colocación".

Curiós. Molt curiós.
Sobretot tenint en compte que en el partit dels blaugrana contra els egipcis de l'Al Ahly el resultat final va ser d'1 a 4 i la major part dels jugadors eren joves del filial; mentre que els merengues, al Bernabéu, contra l'Al Ittihad, no van passar de l'empat a 1, i amb gran part dels jugadors titulars.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 22 de juliol del 2009

Prompte hi comencem

El villarato y el no indulto a Pepe

Alfredo Relaño | 22/07/2009

Anteayer vimos otra vez a Pepe, ante el Shamrock Rovers, varios meses después de aquél su extravío turbulento que le costó una larga suspensión. Su baja derrumbó la estabilidad defensiva del Madrid, que sin él encajó muchísimos más goles. Le quedan aún colgados cuatro encuentros, el mes de septiembre entero, vaya. Viendo el partido, alguien me preguntó si este año no habrá indulto, dado que de nuevo ha habido 'reelección' (o como se llame eso) de Villar. No, le dije, claro que no. Y pensé para mí que ni falta que hace. La suspensión a Pepe se quedó en el mínimo de los mínimos de acuerdo a la letra.

Otra cosa es que recordemos el servilismo indisimulado con que el villarato ha socorrido al Barça con el subterfugio del indulto por reelección, particularmente con ocasión de su retirada de la Copa. Aquello también produjo una imagen escandalosa, porque Núñez montó una liturgia ridícula para la ocasión, con todo el equipo formado y el capitán, Guardiola, haciendo pública y televisada renuncia a la dignidad del grupo, del club y del fútbol ante un conspicuo Díaz Vega. Aquello costaba un año de sanción de participar en la Copa, pero el año voló con el indulto. Eso es lo que llamo villarato.

Y conste que no reclamo indulgencia para Pepe, que no la merece, pero el otro día me preguntaba un joven culé en una charla que en qué consistía el villarato y le expliqué que en esto, entre otras cosas. O, por no andar siempre el Madrid por medio, consiste también en que si Iniesta y Silva están tocados al barcelonista se le ahorra la Confecup (gracia de los médicos federativos) y al valencianista se le obliga a ir. La evidencia posterior demostró que Silva no estaba para jugar, desde luego, pero puestos a liberar a uno, liberaron al del Barça. Del primero al último en el villarato saben que esa es la ley no escrita.

Ben prompte comença Relaño a dir les tonteries a que ja ens tenia acostumats l'any passat (i l'altre, i l'anterior a l'altre...). És magnífic com en un mateix paràgraf pots demostrar una idea i, en el següent, contradir-la. Per què si hi ha Villarato"La suspensión a Pepe se quedó en el mínimo de los mínimos de acuerdo a la letra."? No hauria estat més fàcil, Villarato mediante, haver-lo sancionat pel màxim possible? De les diferències entre la lesió de Silva i la de Iniesta, no cal aprofundir més. Ara bé, sense ser metges, crec que hi ha moltes diferències entre anar lesionat però amb possibilitats de recuperació (cas de Silva, que finalment sí que va poder jugar en la Confecup) i estar lesionat (cas de Iniesta, amb una lesió en el recte anterior). El cas de Silva és el mateix que el de Piquè, que era dubte per a la Confecup, però es va recuperar i va jugar. On és el Villarato aleshores?

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 21 de juliol del 2009

Operació sortida (Part 2)

Els "Men In White" Tomás Guasch i Tomás Roncero treballen sota un principi bàsic: el R. Madrid és sagrat i els seus dirigents intocables.

Per exemple, fa uns mesos, Calderón i Boluda ho feien tot bé, Mijatovic era únic en la compra dels millors jugadors de l'elit mundial i el "clan holandès" havia de fer història en el club blanc.

Amb l'arribada de Florentino, l'ésser superior, tot l'anterior no val per a res, i els holandesos es converteixen en jugadors de "nivell UEFA".


Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dilluns, 20 de juliol del 2009

Operació sortida (Part 1)

Entra Benzema i surt Huntelaar, recordem que s'ha dit de l'holandès des que el van fitxar...

Con los dos de ayer, Huntelaar lleva ocho desde que llegó. Ya no hay dudas: es el futbolista destinado a recoger el testigo de Van Nistelrooy aquí y en la oranje y una preocupación menos para el futuro presidente del Madrid. Ariete tiene y para mucho tiempo; los refuerzos deberán llegar para otras demarcaciones. En futbolistas que sean capaces de ayudar a su delantero centro a entrar más veces en acción. Ayer tuvo dos ocasiones para rematar a puerta y las clavó las dos. Una infalibilidad que habla muy bien de él, pero menos del equipo. El Madrid está consiguiendo que haya Liga en base a un mejor talante defensivo desde que llegó Juande y a los goles de gente como Huntelaar. Diez jornadas por delante y seis puntos por recortar. Con este 9 es posible.
Tomás Guasch, 23.03.09

Él no llegó en plan parche sino para jugar, golear, gustar y quedarse. La cita es a las cinco. Con el Sporting y con Huntelaar. (...)
Tomas Guasch, 15.02.09

Recapitulemos. A medida que se acerca la cita en las urnas del 14 de junio, los precandidatos van perfilando su oferta electoral buscando nombres que den votos. Los goleadores son caviar para atraer al socio, pero sugiero a Florentino, Martínez Bravo, Onieva y resto de aspirantes (si los hubiera o hubiese) que antes de quemar euros en contratar a Benzema, Villa y el resto de arietes que van ofreciendo los intermediarios, analicen las prestaciones que garantiza Klaas-Jan Huntelaar. En dos meses ha enchufado diez goles y ha firmado tres dobletes. Es rematador y finalizador por encima de todo. Ni regatea ni desborda en velocidad. Ejecuta.
Mijatovic llevaba dos veranos detrás del rubito del Ajax. Su papá-clon Van Basten no le dejó salir antes por que sabía de su capacidad para tumbar porteros. Pero Pedja le tenía convencido, como hizo en su día con Ruud. Este montenegrino debe ser de los pocos ciudadanos que sabe hablar holandés sin ser holandés. Los petrodólares de Abramovich se estrellaron con Huntelaar hace seis meses. "Quiero ir al Madrid y sé que me espera", les dijo cuando llamaron a su puerta. El Cazador ha cumplido con su parte del trato. El próximo presidente debería cuidar su foto y ponerle una etiqueta: "Éste se queda...".
Tomas Roncero, 1.04.09

Por eso, la vuelta de Huntelaar ha sido un alivio. El Cazador es un digno heredero de su compatriota y ha logrado en dos semanas invertir las dudas que había sobre la fiabilidad de su contratación. Cuatro goles en dos partidos (el segundo que metió en Gijón era legal). Además, su capacidad para fijar a los centrales rivales permite a Raúl e Higuaín ser más peligrosos desde atrás. Que levante la mano si hubo algún madridista en el Bernabéu el miércoles que no echase de menos a Huntelaar. Este chico bailará con Ruud en Cibeles este año...
Tomas Roncero, 28.02.09

Seguirem informant de l'operació sortida...

Òscar

dissabte, 18 de juliol del 2009

Comptabilitat creativa

Que la gent de Marca és -disculpeu-me l'insult- imbècil, ja ens ho imaginàvem. Però que ens prengui a la resta per rematadament imbècils, això ja és nou.

Abans que res, no seré jo qui consideri el fitxatge d'Ibrahimovic (si finalment es fa) barat en els termes que han anunciat (45 milions d'euros + Eto'o + la cessió de Hleb) . Serà el fitxatge més car de la història del Barça, amb un preu superinflat, ves a saber per culpa de qui.
Però comparar el fitxatge del suec amb els 96 milions de C. Ronaldo per a criticar a Laporta, és del gènere estúpid.
Segons Marca, el fitxatge del suec puja a 87,5 milions d'euros (45 en diners, 35 d'Eto'o més el sou de Hleb), una xifra desorbitada especialment si qui ho paga és la mateixa persona que ha crititcat els fitxatges de Florentino.
Però és que els de Marca sumen el que els dóna la gana. On estan els 35 milions d'euros que val Eto'o? Quin equip els ha posat al damunt de la taula? La única oferta seriosa ha estat la del Manchester City, i Eto'o no la va acceptar (tot i que sí que estaven disposats a pagar el sou que demanava). Per tant, quina és la valoració del camerunés? Perfectament els de Marca podien haver tasat a Samuel en 50 milions d'euros, ja posats a inventar, posem-li un preu ben alt per a poder justificar la seva teoria. A més, el camerunés acabava contracte l'any vinent i se n'aniria totalment gratis. Això és com la comptabilitat creativa: valorem un actiu segons ens interessi, independentment de la realitat.
Menys fixar-se en Mister Músculo i més estudiar matemàtiques.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 13 de juliol del 2009

Més tennis

Si alguna vegada ens decidim a escriure la segona part de "Tips de merengue", la columna que avui us presentem hi tindrà un lloc destacat, i alguna de les seves sentències es podran utilitzar, sens dubte, en la promoció del llibre.

Es tracta de la resposta d'en Tomás Roncero a l'opinió del seu company Tomás Guasch sobre el duel Federer - Nadal.

El "Man In White" Roncero va un pas més enllà i veu clares similituds entre Nadal i el Madrid; i entre Federer i el Barcelona.
Això sí, com sempre, juga amb les cartes marcades: l'article s'escriu quan els blaugrana encara no havien guanyat cap títol i quan el manacorí havia arrabassat el número u al suís.


Uns quants mesos després, el Barça ha guanyat el triplet i en Federer s'ha convertit en el millor jugador de la història del tennis.

Seguirà pensant el mateix en Roncero?

Cada vez que le miro a los ojos a Nadal veo los ojos del Madrid y, por extensión, los ojos de Raúl. Si usted se fija en el fútbol que practica el Madrid de Juande encontrará similitudes con el tenis poderoso e indomable que practica el maestro español de la raqueta. Curiosamente, también es fácil buscar un eje de simetría para comparar el fútbol de vals que exhibe el Barça con los golpes liftados y versallescos a los que nos tiene acostumbrados Federer. El Barça juega al fútbol como el suizo, anteponiendo la estética y el lujo por encima de todo. Pero no remata la faena.
No hace falta que les recuerde que Federer acabó derramando lágrimas en la última ceremonia del Abierto de Australia. Pues no descarten que el 31 de mayo el Barça de Guardiola termine doblando la rodilla y preguntándose qué diablos ha sucedido para sucumbir pese a haber mostrado el mejor fútbol de los últimos años. En el fondo es el espíritu Nadal. El manacorí ya arrasa en puntos en la lista ATP a Federer y el Madrid de Juande, como quien no quiere la cosa, ya lleva más puntos que en la Liga de Capello. Pocos lo esperaban, pero el Madrid se las gasta así. Nadal y el equipo de su corazón son los mejores. Dos números uno.

Tomás Roncero, diari AS, 8/04/09

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dijous, 9 de juliol del 2009

Avui parlem de tennis

De la mateixa manera que alguns tertulians es veuen "obligats" a parlar de qualsevol tema, tot i no tenir-ne ni idea, el "Man In White" Tomás Guasch, en el seu El Orsay del diari AS, setmana sí, setmana també, es dedica a comentar l'actualitat esportiva.

Si en el món del futbol les seves opinions són, massa sovint, desfortunades, quan s'atreveix amb altres esports els resultats són catastròfics.

Per exemple, després d'una temporada aguantant les tonteries sobre l'excel·lència en el joc de l'equip de bàsquet del R. Madrid, batejat com RMNBA (Real Madrid NBA); finalment, la secció s'ha quedat sense títols, com en el futbol.

Però avui volem fer menció especial al tennis, i més concretament al tractament que ha fet en Guasch dels darrers enfrontaments Nadal - Federer, a les pistes i en la carrera pel número u del tennis mundial.
El "criteri" Guasch és molt senzill: en declarar-se, el tennista mallorquí, fan del Madrid, es converteix immediatament en invencible. Poca cosa li queda a fer al pobre desgraciat del Federer; qui, a més, en ser suís, igual és descendent del Gamper i, en conseqüència, un blaugrana perdedor!


Us deixem un petit recull dels seus comentaris:

Preocupa Nadal
Sí, sí: primer Grand Slam y primero al bote. Pero necesitando cinco sets en la semifinal y otros cinco en la final. Su decadencia es patente.
¡Pobre Federer!
Lo vimos llorar y se nos encogió el alma. Como le dé ese tripisí cada vez que juegue con Nadal, en Wimbledon entrega su alma a Dios. Le hubiera ido mejor jugar con Súper Verdasco.
¿Que por qué?
Pues porque habría palmado igual, pero se habría enamorado de él.
¡Ella es gafe!
P'a mí que la gafe es su novia Mirka, conocida en el circuito como La vaca que ríe: ¡cuánta maldad! No se pierde una final y el pobre Roger no gana ni una. Sí: con Verdasco le iría mejor. ¡Ojo al dato!
2/02/09

... y Roger lloró
El suizo, o sea Federer, lloró a moco tendido al final del partido: Corretja le dijo que Nadal estará en Wimbledon. Vamos: a la hora de cerrar esta edición sigue llorando.
8/06/09

Federer: "Es una pena lo de Nadal". Se refiere a que es una pena que esté recuperado en un mes.
22/06/09

Per als propers dies us deixem l'opinió d'un altre "Man In White", en Tomás Roncero. De veritat, no us la perdeu, és boníssima.

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,