diumenge, 5 de febrer del 2012

Karanka, el gos del seu amo

Divendres 3 de febrer de 2012,
Karanka:
"Nosotros reconocemos cuando nos favorecen los árbitros".

Dissabte, 4 de febrer de 2012, l'endemà,

Karanka:
"No he visto las manos de Pepe".


Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, oi Karanka?


Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, 25 d’agost del 2009

"Guasch in Orsay"

Pregunta curiosa
¿Por qué todos los buenos son del Madrid (Bolt, Nadal, Alonso, Sergio García, Marta Domínguez...) o del Espanyol (los Gasol, Alguersuari, la Mengual, Ricky Rubio, Tamudo...)? ¿Es posible tanta gente equivocada?
(...)
Tomás Guasch, El Orsay, diari AS, 24/08/09

I encapçalen la llista del Bé, dels il·luminats, Jesús de Natzaret i la Santíssima Trinitat!

Contràriament, a la llista del Mal, dels que anem errats, hi ha personatges mediocres de l'estil de Manel Estiarte, Seve Ballesteros, Kobe Bryant o Jorge Lorenzo. I la llista es troba encapçalada per Llucifer i Ponç Pilat.

Per cert, els Gasol i Ricky Rubio deuen formar el trio de pericos més blaugrana del món, oi Tomás?

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres, 12 d’agost del 2009

Susana Guasch, Woman In White

Les rivalitats són la salsa del futbol.
N'hi ha entre equips de la mateixa ciutat, com Betis-Sevilla, o Milan-Inter.
Entre clubs poderosos i clubs més modestos, com Sporting-Oviedo.
Rivalitats properes i rivalitats més llunyanes, com Boca-River.
Fins i tot, n'hi ha amb connotacions religioses, com Celtic-Rangers.
I sembla inevitable que, en les grans celebracions, algú -sigui jugador, entrenador, president o afició- no es recordi de l'etern rival.

Tanmateix, no tothom pensa igual.
La senyoreta Susana Guasch creu que existeix una disfunció: en la rivalitat Madrid-Barça, les al·lusions són unilaterals.
Segons la filla d'en Tomás Guasch, els blaugranes, en patir de madriditis, som incapaços de celebrar res sense fer referències als blancs; en canvi, al Madrid, com a bons "caballeros del honor", saben animar i celebrar títols sense recordar-se de ningú.
Això és el que es desprèn dels seus comentaris:

(...) Por cierto, no me quiero despedir hoy sin recordar los gritos antimadridistas de Gerard Piqué. Una de las revelaciones de la temporada que se ha confirmado como uno de los mejores centrales de nuestro país. Se confirma una vez más la madriditis de estos muchachos. ¿Han escuchado a algún jugador del Real Madrid en la celebración de las dos últimas Ligas, un sólo cántico cachodeándose de las penas del Barça? Pues eso, ya queda todo dicho.

Susana Guasch, DefensaCentral.com, 24/05/09

Així doncs, segons la senyoreta Susana Guasch, quan a La Cibeles, en les dues darreres celebracions merengues, i iniciat per Cannavaro, Marcelo o Sergio Ramos, sonava el "Barça c..., saluda al campeón" o el "Laporta, quédate", en cap cas hi havia burla vers els culers?

Increïble.
En fi, Susana Guasch, "de tal palo...".

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dilluns, 13 de juliol del 2009

Més tennis

Si alguna vegada ens decidim a escriure la segona part de "Tips de merengue", la columna que avui us presentem hi tindrà un lloc destacat, i alguna de les seves sentències es podran utilitzar, sens dubte, en la promoció del llibre.

Es tracta de la resposta d'en Tomás Roncero a l'opinió del seu company Tomás Guasch sobre el duel Federer - Nadal.

El "Man In White" Roncero va un pas més enllà i veu clares similituds entre Nadal i el Madrid; i entre Federer i el Barcelona.
Això sí, com sempre, juga amb les cartes marcades: l'article s'escriu quan els blaugrana encara no havien guanyat cap títol i quan el manacorí havia arrabassat el número u al suís.


Uns quants mesos després, el Barça ha guanyat el triplet i en Federer s'ha convertit en el millor jugador de la història del tennis.

Seguirà pensant el mateix en Roncero?

Cada vez que le miro a los ojos a Nadal veo los ojos del Madrid y, por extensión, los ojos de Raúl. Si usted se fija en el fútbol que practica el Madrid de Juande encontrará similitudes con el tenis poderoso e indomable que practica el maestro español de la raqueta. Curiosamente, también es fácil buscar un eje de simetría para comparar el fútbol de vals que exhibe el Barça con los golpes liftados y versallescos a los que nos tiene acostumbrados Federer. El Barça juega al fútbol como el suizo, anteponiendo la estética y el lujo por encima de todo. Pero no remata la faena.
No hace falta que les recuerde que Federer acabó derramando lágrimas en la última ceremonia del Abierto de Australia. Pues no descarten que el 31 de mayo el Barça de Guardiola termine doblando la rodilla y preguntándose qué diablos ha sucedido para sucumbir pese a haber mostrado el mejor fútbol de los últimos años. En el fondo es el espíritu Nadal. El manacorí ya arrasa en puntos en la lista ATP a Federer y el Madrid de Juande, como quien no quiere la cosa, ya lleva más puntos que en la Liga de Capello. Pocos lo esperaban, pero el Madrid se las gasta así. Nadal y el equipo de su corazón son los mejores. Dos números uno.

Tomás Roncero, diari AS, 8/04/09

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

diumenge, 31 de maig del 2009

El pare, la filla i l’esperit sant

S’omplen la boca, molts madridistes, del “señorío” de l’equip blanc, de ser “caballeros del honor”, tal i com diu el seu himne.
Suposem que sí. Però no tots. La família Guasch, per exemple, demostra no saber perdre. En una temporada en què el gran rival ha guanyat copa, lliga i Champions, s’ha proclamat l’equip menys golejat, ha fet més de 100 gols en lliga, ha clavat el 2 a 6 al Bernabéu, ha deixat moltíssims partits per al record i s’ha guanyat el reconeixement unànime de tota la premsa mundial; els Guasch, pare i filla, lluny de felicitar l’equip de Guardiola, es dediquen a desprestigiar els triomfs blaugranes.
Que dolenta que és l’enveja!

Tras unos diez minutos prometedorcillos en los que tuvo el 1-0 empecé a preguntarme si aquello de blanco era el Manchester o el Racing. No el de ahora. El de Sañudo, Geñupi y el gran Preciado, me refiero. Sigo sin salir de dudas. Admito que estos del Barça, Xavi e Iniesta especialmente, reducen a cenizas lo que tienen delante. Y si a un inglés le quitas la pelota y el ritmo lo atontas. Bueno, menos al Chelsea que es el campeón moral del torneo. Un equipo que le concede dos tiros a puerta al Barça en 180 minutos y palma en el alargue merece ese título. Cabía la posibilidad de que los de Guardiola anestesiaran a este rival de ayer, pero no esperaba que tanto, francamente. Total, que el soñado triplete culé cayó con todos los honores y merecimientos pese a que no fue la máquina de otras veces: ni falta que le hizo. El Racing United no le obligó a más.(...)
Tomás Guasch, diari AS, 28/05 /09

Como la canción: "Me va, me va, me va, me vaaaa". Un tipo que es capaz de decir después de la final de la Champions que el Barça no mereció jugarla sino el Chelsea, me va: eso igual no es capaz de decirlo ni Raúl. Es una frase que dice mucho en clave madridista sin que el Madrid aparezca en escena. Una reacción visceral después de una derrota, un afán claro de revancha deportiva. Sin saberlo, o quizá si, Cristiano hizo sus primeras manifestaciones como merengue. Fue en Roma, donde cerró su magnífica etapa en el Manchester al lado de ese extraño ser que es sir Ferguson. Allí se hizo hombre, ganó sus primeros títulos, fue sin duda feliz. Pero le ha sonado la hora de volar y con destino al Bernabéu donde acaban tarde o temprano los Balones de Oro. Si Florentino manda. (...)
Susana Guasch, defensacentral.com, 28/05/09

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dijous, 28 de maig del 2009

Gràcies, Marca!

Ui, perdó, que no és aquesta!
És aquesta:

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 12 de novembre del 2008

Real Unión de Irún

Moments per a gaudir...
Escolteu, val la pena!, els següents tres talls de la cadena SER:


Gol de Bueno (R.Madrid,3-R.Unión2)

Gol de Raúl (R.Madrid,4-R.Unión,2)

Gol de Romo (R.Madrid,4-R.Unión,3)


Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 13 de març del 2007

Una recomanació...

La darrera entrada d'el blog de Madrid me cansa recomana el nostre llibre. Gràcies Jordi i Ernest!

Etiquetes de comentaris: ,