Susana Guasch, Woman In White

Les rivalitats són la salsa del futbol.
N'hi ha entre equips de la mateixa ciutat, com Betis-Sevilla, o Milan-Inter.
Entre clubs poderosos i clubs més modestos, com Sporting-Oviedo.
Rivalitats properes i rivalitats més llunyanes, com Boca-River.
Fins i tot, n'hi ha amb connotacions religioses, com Celtic-Rangers.
I sembla inevitable que, en les grans celebracions, algú -sigui jugador, entrenador, president o afició- no es recordi de l'etern rival.

Tanmateix, no tothom pensa igual.
La senyoreta Susana Guasch creu que existeix una disfunció: en la rivalitat Madrid-Barça, les al·lusions són unilaterals.
Segons la filla d'en Tomás Guasch, els blaugranes, en patir de madriditis, som incapaços de celebrar res sense fer referències als blancs; en canvi, al Madrid, com a bons "caballeros del honor", saben animar i celebrar títols sense recordar-se de ningú.
Això és el que es desprèn dels seus comentaris:

(...) Por cierto, no me quiero despedir hoy sin recordar los gritos antimadridistas de Gerard Piqué. Una de las revelaciones de la temporada que se ha confirmado como uno de los mejores centrales de nuestro país. Se confirma una vez más la madriditis de estos muchachos. ¿Han escuchado a algún jugador del Real Madrid en la celebración de las dos últimas Ligas, un sólo cántico cachodeándose de las penas del Barça? Pues eso, ya queda todo dicho.
Susana Guasch, DefensaCentral.com, 24/05/09

Així doncs, segons la senyoreta Susana Guasch, quan a La Cibeles, en les dues darreres celebracions merengues, i iniciat per Cannavaro, Marcelo o Sergio Ramos, sonava el "Barça c..., saluda al campeón" o el "Laporta, quédate", en cap cas hi havia burla vers els culers?

Increïble.
En fi, Susana Guasch, "de tal palo...".

Fèlix