Les reaccions a una nit europea són interessants. Marca, com no, ens demostra amb la seva portada que és el diari esportiu més objectiu de tot l'estat. Com a notícia del Barça en portada: "Rijkaard volvió a perder los nervios". Ni una paraula de la classificació del Barça per a quarts, ni que l'equip blaugrana s'assegura ser primer de grup.
Això sí, la portada dedicada a "la primera final de la décima". Chapeau.
En As, Fabián Ortiz escriu les seves habituals mentides amb una crònica en la que pareix que el Barça anava perdent i va empatar gràcies a un penal "inexistent", quan en realitat guanyava (i el penal, per a mi, ho és); on pareix que l'OL va tenir més possessió del baló (i va ser justament al contrari!), on diu que l'equip de Rijkaard no va tenir "chispa". De vegades em pregunto si Ortiz veu els mateixos partits que la resta de mortals.
El Barça hizo un partido mediocre y empató de un penalti inexistente. El punto le vale para pasar de ronda. Ronaldinho fue suplente, entró y no hizo nada
El Barcelona recibió anoche la mejor noticia en muchas semanas: la de su clasificación matemática, a falta de una jornada de liguilla, para los octavos de final. Y como campeón del Grupo E. La otra noticia, la de la recuperación del buen juego, deberá esperar para mejor ocasión. Acaso ocurra el sábado, en el derbi más caliente que se recuerde, ante un Espanyol crecido y convencido. Mientras tanto, queda la imagen de anoche en Lyon, la de un equipo sin Ronaldinho -fue suplente por decisión de Frank Rijkaard-, sin chispa, sin la supremacía en la posesión del balón y con parecidos vicios. El árbitro, Stefano Farina, le echó una mano regalándole un penalti que Leo Messi, el mejor por capacidad desequilibrante, provocó y transformó en el 1-2 que luego igualaría Juninho con otra pena máxima.Però no vull acabar l'apunt d'avui sense fer referència a la decisió del Comité respete a l'expulsió de Guti contra el Murcia, i al seu posterior menyspreu als arbitres. Ja la temporada passada vam viure decisions del Comité més que beneficioses per al conjunt merengue (recordem, per exemple, la cinquena tartgeta de Beckham), i pareix ser que enguany seguirem així. Des d'ací animem al senyor Relaño, que no fa molt ha mort i soterrat al seu famós Villarato, a que inventi un nom per a aquesta nova conspiració.
Etiquetes de comentaris: Barça, Comité, Villarato
