dimarts, 12 de febrer de 2008

Si ho diu en Johan...

Per a alguns Johan Cruyff és Déu.
Per a d'altres, el seu profeta del futbol.
Alguns diuen que només era un bon jugador i un entrenador "amb la flor al cul".

La qüestió és que en Johan, en el seu anàlisi del partit Sevilla - Barcelona, ha carregat durament contra el mig del camp blaugrana:

(...)
D'entrada, l'excusa de les moltes baixes no serveix. Els tres centrecampistes de sortida (Edmílson, Xavi i Iniesta) no era precisament la primera vegada que jugaven junts. Ni tampoc els defenses ni els davanters. Una altra cosa és el pèssim joc de posició que van aplicar, bàsicament al centre del camp. I això els va perjudicar a tots. Als de darrere i als de davant.
Sabies de la qualitat del Sevilla, sabies que un dels seus punts forts és la velocitat amb què surt així que recupera la pilota. Sabent això, prohibit les passades horitzontals. I d'aquestes, el Barça en va abusar. Prohibit jugar a cinc i sis tocs. I d'aquestes conduccions insofribles, el Barça també en va abusar. Prohibit rebre la pilota dels teus defenses sempre d'esquena, baixant una vegada i una altra a buscar-la, trigant una vida a girar-te. I d'això, també se'n va abusar.

Si, com dic moltes vegades, el baròmetre i el ritme d'un partit el marquen els centrecampistes, aquí es va suspendre. Tots volien fer massa coses. I de l'excés en surten els errors. El futbol, millor com més senzill. ¿Com va arribar el gol de
Xavi? Amb dos tocs. Un per assistir a l'espai i l'altre per rematar a porteria.
Una vegada més, el vell concepte ben aplicat del joc de posició i ritme de pilota. Si el meu centrecampista per la dreta baixa a rebre la pilota, no és lògic que el meu centrecampista més centrat baixi a la seva altura. D'aquí només en pot sortir una passada horitzontal. Com a centrecampista, com més conducció de pilota, menys marge de sorpresa. Si jo toco i toco mentre pujo, el meu davanter acabarà per recular cap enrere per no caure en fora de joc. És a dir, jo pujo entre cinc i 10 metres i el meu davanter acaba per baixar aquesta mateixa distància.
Una altra vegada en línia. Una altra passada pràcticament horitzontal. I quan la reps, d'esquena i amb ella els defenses enganxats. Rebent així és igual els davanters que alineïs: semblaran pitjors del que són. (...)

Johan Cruyff, El Periódico, 11/02/08

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , ,

5 comentaris:

Blogger Josep ha dit...

Donç jo penso com ell, Rijard veient un Sevilla tan atacant i veient que el Sevilla en els contratacs correria no pots posar el Xavi i l'Iniesta per mi són molt lent, sempre que poden endarrareixen la pilota i no saben fer contratacs ràpids com el Sevilla.
Si ti fies el Barça necesitava molts minuts per fer el contratac en canvi el Sevilla feien un contratac amb 15 segons com a màxim sense exagerar.

Ens falta gol, compromís, joc ràpid, i talent encara que sembli que en tenim molt.

A Giovani i Bojan crec que no els hi hauriam de ve deixat tan fàcil per jugar amb el primer equip del Barça sent tan joves, com veus cap dels dos té el talent suficient i l'experiància que té que tindre per estar a un ex-campió d'Europa.

Donç ssóc culé encara que no ho sembli, no sóc optimista com veus i però ho tenim que sero davant la temporada que ens queda. Encara falta un món i estem a temps de solucionar-ho tot. El Madrid pinchara però nosaltres ja no tenim més marge d'error.

Salutacions.

dilluns, 11 de febrer de 2008 a les 21:43:00 CET  
Anonymous Òscar ha dit...

No sóc un enamorat del Johan, tot i que la primera lliga que recordo va ser amb ell de jugador.
Però en aquest cas estic parcialment d'acord amb ell, el mig del camp del Barça fa dies que no funciona, el Xavi s'amaga quan els partits es posen difícilis i el rival rasca, l'Iniesta ha perdut la frescura que tenia, a més afegir la poca presència física que suposa jugar amb tots dos.
D'Edmilson, és una de les magjors decepcions que he tingut amb un fitxatge, després del Mundial que havia fet amb Brasil esperava molt més.
I un apunt, per l'any vinent en comptes de parlar de davanters, potser que anem pensant en arreglar el mig del camp i el lateral dret.
Tot i això, no sóc tant pessimista com el Josep, crec que si fem bé les coses podem guanyar la lliga.

dimarts, 12 de febrer de 2008 a les 9:12:00 CET  
Blogger raul_Joiner ha dit...

Yo estoy de acuerdo con Johan, pero también es cierto que para que el medio del campo funcione, los de arriba tienen que moverse. Y excepto Eto'o, todos la quieren al pie, y así no se avanza.

¿Qué piensas tú?

Saludos

dimarts, 12 de febrer de 2008 a les 9:14:00 CET  
Blogger Xavi ha dit...

Amic Oscar, no sé si t'havia vist mai tan optimista. Tant debó tinguis raó.
Estic d'acord amb reforçar el mig camp. Cesc seria ideal. Xavi ha de plegar. Iniesta forever. Edmilson decepcionant. Si Deco vol marxar que marxi. Lampard pot ser un bon recanvi, però no és un jugador de futur. Es un jugador per 2 anys. Pel lateral dret veurem que trobem perque el nom que agrada a tothom (Alves) serà massa car.
Força Barça!!

dimarts, 12 de febrer de 2008 a les 15:52:00 CET  
Blogger El Mono Lito ha dit...

És incompatible fer jugar al mig del camp dos jugadors tan semblants com Xavi i Iniesta; la fórmula em recorda l'experiment que li van imposar a Mourinho amb Lampard i Ballack. Iniesta hauria de jugar al lloc de Ronaldinho i Xavi al seu hàbitat natural, distribuint i sense que ningú no l'incomodi. Dit això, crec que al Barça li fa falta un nou Davids (Essien seria ideal) que tiri de l'equip des de la medul·lar i encomani la resta de l'equip. Tot i això, crec que la tornada dels dos africans (Eto'o+Touré) farà créixer l'ímpetu de l'equip. O això espero.

dimarts, 12 de febrer de 2008 a les 18:58:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici