Llums i ombres del cas Eto'o

Al poc d'estrenar-se com a entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola deixà clar que no comptava amb Deco, Ronaldinho i Eto'o.
No vull discutir pas aquesta decisió.
És raonable que consideri acabat el cicle blaugrabna d'aquests tres cracs.
És justificable que vulgui iniciar una nova etapa amb una renovació completa de la plantilla.
A l'actualitat, Deco i Ronaldinho ja no hi són; resta el camerunès.
Sembla coherent que Guardiola tampoc vulgui Eto'o al vestidor, masses pixades fora de test: el "Madrid c... saluda al campeón", l'acusació pública a Rijkaard de covard, o les lamentables declaracions de l'any passat quan amenaçava de buscar-se equip si el Barça no guanyava títols; en són alguns exemples sonats.
Fins aquí tot clar.

Malauradament, també hi ha ombres.
L'atac del Barça no pot dependre constantment de les genialitats de Messi, no podem caure en la Messi-dependència.
Per això, l'equip necessita un "9" de garanties, un davanter centre que asseguri un bon grapat de gols en finalitzar la temporada.
I aquí sorgeixen els dubtes:
És Adebayor aquest perfil de davanter que necessitem?
L'edat de Drogba és un problema? Un jugador amb trenta anys pot tornar a ser determinant? No ens passarà el mateix que al Chelsea amb Shevchenko?
I el canvi Eto'o-Benzema, és realment factible?
Per acabar-ho d'enredar, en Xavi surt en defensa del camerunès i afirma que no trobarem un davanter centre com Samu!
I si el de Terrassa té raó?
Algú dubta que un Samuel Eto'o, sense lesions i sense compromís amb la selecció, jugant tots els partits, no pot acabar la temporada lluitant pel "Pichichi"?
Així doncs, cal donar-li una segona oportunitat?

Esperem que la directiva blaugrana encerti la decisió...
Això sí, si finalment Eto'o es queda, en Pep li haurà de llegir la cartilla: prou sortides de to.
I si us plau, que algú li expliqui que l'objectiu de guanyar títols no recau sobre periodistes, seguidors o l'entorn; els màxims responsables són els jugadors i molt especialment ell, si realment vol que el considerem un crac.

Fèlix

En boca closa...

És curiós com són capaços d'interpretar els fets segons convingui aquesta colla de pseudo-periodistes d'As (Fabián Ortiz, Tomás Guasch, Tomás Roncero...).

Escrivia ahir en Guasch, com sempre, mestre de la subjectivitat, mai imparcial, i fent de l'antibarcelonisme la seva religió:

"Dos Ligas y una Champions se lleva del Camp Nou. Poco botín para el considerado en su día mejor futbolista del mundo. Un fracaso mayúsculo." (...)

Dues lligues i una Champions és exactament el mateix que va guanyar el seu idolatrat FLORENTINO PÉREZ i els GALÀCTICS, amb pressupostos monstruosos i despeses en cracs exorbitants.
Va ser Florentino un fracàs?
Segons el mateix periodista, no pas. Mai el va criticar, sempre va defensar el seu model, fins a les últimes conseqüències.
On és la diferència?
Està clara: Florentino, Owen, Beckham, Ronaldo, Figo vestien del seu estimat blanc; Ronaldinho, de blaugrana.

Com a periodista, deu ser molt trist haver de canviar constantment l'argumentació en funció dels colors del protagonista...
Si fossin periodistes de debò, és clar.

Fèlix

Lesionats o apartats?

El president de la comissió econòmica del Barcelona, Sala Martín, s'ha despenjat amb unes declaracions on afirma que alguns jugadors (les ovelles negres) no estan lesionats, sinó apartats de la resta de l'equip.

Audio: "Alguns jugadors estan apartats" - Catalunya Ràdio

Quina mala maror en un dia en què ens juguem la temporada!
A l'espera de Messi, confiem en la professionalitat de l'11 blaugrana d'aquesta nit...

Fèlix

Carta oberta a Fabián Ortiz

Imagineu-vos un jugador de futbol mediocre, que intenta filigranes i la majoria no li surten, poc efectiu de cara a porta.
Un jugador jove, però que es mor de fàstic en una lliga "menor" d'Europa.

De cop i volta, miraculosament, li arriba un cop de sort!
Les jugades li comencen a sortir, fa alguns gols espectaculars i la seva selecció el crida per al Mundial.
Allí, contribueix significativament a la consecució del campionat del món.

Segueix la ratxa de sort!
Un dels millors clubs s'hi fixa i el fitxa.
Ràpidament es converteix en la figura de l'equip, en el que "tira del carro", li surten els regats més inversemblants, s'inventa jugades, assistències amb el cul, amb l'esquena. Tot li surt. Fa molts gols, a quin més bonic, de falta, de jugada personal...

Segueix la bona fortuna!
Arriben els títols: dues lligues consecutives i una Champions.
A nivell individual, té el planeta futbolístic als seus peus: entrenadors, seguidors, jugadors, tothom el considera el número u. Li plouen els premis i reconeixements: pilota d'or, millor jugador del continent, FIFPro i un llarg etcètera.

I de sobte, tres anys després, la sort se'n va.
Recordeu: es tracta d'un jugador mediocre, d'escassa qualitat.
Sense la deessa de la Fortuna al seu costat, les seves carències tornen a quedar al descobert.
S'acaba la farsa.

Aquesta és l'abreujada biografia de Ronaldinho, segons Fabián Ortiz.

Senyor Ortiz, el seu article m'omple d'esperança.
M'obre els ulls i em fa entendre que qualsevol mortal pot arribar al cim de la seva professió.
Jo, que fins a l'actualitat m'havia considerat un "químic mediocre", puc aspirar, perquè no?, al premi Nobel en química. Només he d'esperar una ratxa de sort d'uns tres anys.
Vostè, de forma anàloga, deu treballar amb l'il·lusió de rebre, algun dia, el premi Pulitzer del periodisme.
Articles com el de Ronaldinho l'apropen, sens dubte, al seu objectiu.

Fèlix

Casa de barrets

Acabo de llegir les declaracions d’Edmilson, en què afirma que al vestidor hi ha ovelles negres. Aquesta setmana també he escoltat el debat obert entre els propis jugadors de si Ronnie pot o no estar a la banqueta.

Paraules similars a les d’Edmilson, en diferents versions ja es van sentir la temporada passada, això sí, sense entrar en detalls ni noms. Entenc no obstant que aquests noms misteriosos, sí que els coneixen els que han de dirigir, en primer lloc el club i en segon lloc el primer equip de futbol del FCB.

Jo em pregunto, si sabien quines ovelles negres hi havien, perquè no es va actuar amb ma ferma i sense contemplacions aquest estiu, o el que seria més greu és que cap directiu, amb el president al cap davant, o tècnic ho sabia.

Tant si és una cosa com l’altre, ja és hora de demanar responsabilitats, no vaig en la direcció d’un canvi en la direcció tècnica (no en sóc partidari a mitja temporada), però sí tallar d’arrel el mal ambient, i si és carregant-se a algun jugador, per molt mediàtic que sigui, fer-ho sense contemplacions.

Una segona temporada en blanc i donant la imatge de fins ara, pot ser definitiu per encendre totes les alarmes i obrir una crisi que amb la segona Champions tots creiem enterrada.

Òscar

Impresentable Mundo Deportivo.

MOU EL ELEGIDO !!!!

La portada d’avui dimecres del Mundo Deportivo, m’ha sorprès negativament. Si des d’aquest blog hem criticat moltes vegades les portades de Madrid, crec que és hora de fer-ho també d’algunes d’aquí.

Estem a mitjans de novembre, i tot i que hi ha signes preocupants en la imatge de l’equip, a aquestes alçades plantejar-se en portada una substitució d’entrenador em sembla exagerat i fora de lloc.

Els culés vivim en un mon de blancs i negres, no hi ha lloc per la gamma de grisos, i així no anirem en lloc.

Les notes a final de curs, i és aleshores quan s’han de prendre les decisions valentes. El problema probablement és que l’estiu passat ningú les va assumir.

I per acabar una reflexió, que valia Ronnie l’estiu passat ? que valdrà l’estiu vinent ?, en qualsevol empresa del mon si un directiu en un any perd un bon grapat de milions d’euros per falta de valentia, se’n va al carrer de cap.