En Schuster i l'Iturralde

Segons sembla no tots els àrbitres catalans són iguals...

http://es.youtube.com/watch?v=IWMu2uPxddE

Fèlix

Adeu!

Després de guanyar al Barça en el Camp Nou, el president del Madrid va anunciar les primes per als jugadors del si guanyaven el triplet. Clar, ja no podien guanyar el tetraplet (que mal sona) perquè la Supercopa l'havien perdut escandalosament contra el Sevilla. Doncs pareix que, com afirmen les portades de Marca i As, el Madrid tampoc aconseguirà la triple corona.

Més que per l'eliminació del Madrid (que també), estic content perquè han provat en les seves carns la frustració que generen en la resta dels equips. Fins ara, els equips contraris dominaven el partit, tenien múltiples ocasions, però perdien el partit fonamentalment per culpa de la mala sort, del porter i del davanter contrari. Justament el que va passar ahir amb el Madrid.
Servirà per que l'equip merengue reaccioni? Crec que no. A partir d'ara vindran els missatges de que la Copa és una competició menor, o que al Madrid no le prueba la copa (Relaño dixit), o que realment les competicions del Madrid són la Lliga i la Champions i que el descans entre setmana els vindrà bé. Individualment, totes aquestes raons poden ser certes, però són tan certes ara com quan s'anunciava l'objectiu del triplet. Aquesta derrota, si cap, dona més valor a la victòria del Barça en l'eliminatòria contra el Sevilla.

I per cert, magnífica la constestació de Manzano referint-se als poc encertats -per a mi- comentaris de Schuster: el que sap anglés, no necessàriament ha de ser un bon professor d'anglés.

Atenció als equips de Schuster, que comencen molt bé, i acaben no tan bé. Esperem que el magnífic Kun Agüero (quin golàs a lo Romario) ens doni una alegria aquest cap de setmana.

Si és blanc, és bo

Mira que el Barça tiene quien le escriba, pero ha tenido que ser el entrenador del Madrid quien haya dicho lo mejor, lo más sensato y acertado sobre el agitado momento azulgrana. Schuster fue allí cocinero y fraile, sabe muy bien de qué va esa copla. Que todos los cracks salieron del club en globo es una maldad que repiten generación tras generación una sangría sin fin. (...)
Por eso acierta Ramón Calderón cuando ve en Schuster al Ferguson del Bernabéu. ¡Que inventen ellos! Interesantes, ¡cómo no!, las reflexiones que nos hace Bernd sobre el Madrid. Una sola sangre, un mismo código de conducta. Hay proyecto, idea. Faltan un par de jugadores Gran Clase: Cristiano Ronaldo y Cesc Fábregas, ¿eh, míster? Todo se andará. De momento, chapeau, alemán.
Tomás Guasch, diari As, 10/01/08

De quin Schuster està parlant, en Guasch?
D’aquell que feia “botifarres” als jugadors del Madrid després d’un gol del Barcelona, en final de copa del rei?
D’aquell que marxava en taxi, en meitat d’una final de copa d’Europa, deixant penjats els seus companys d’equip?
No, impossible.
Aquell era en Bernd.
El d’ara és el Bernardo.

Fèlix

La vida segueix igual

Aquesta és la meva primera entrada de 2008, però pareix que l'any no ha canviat per a alguns. Pareix ser que per al Barça pot haver canviat d'alguna manera, amb la seva victòria a l'Ono Estadi (ha guanyat un altre partit fora de casa, aleluia!), amb un gol de corner, i amb un bon resultat sense jugar bé.

Però per a qui no ha canviat és per al R. Madrid. Seria interessant estudiar quan i per què l'equip anteriorment entrenat per Capello va trobar la fòrmula exacta per a destrossar els nervis dels aficionats no madridistes al futbol. Partits com el del Saragossa ahir n'hem vist un fum, i suposo que els aficionats manyos (i el món en general) no s'explicaran com és possible acabar un partit sense marcar gols amb les oportunitats que van tenir.

Recordo la lliga passada, quan afirmàvem que la flor de Capello no podria durar, que Casillas no podria parar-ho tot, que els gols a última hora de VNR no arribarien sempre, que jugaven amb foc i acabarien cremant-se... i al final guanyaren la lliga.

Totes aquestes cançons les hem escoltat més d'una vegada, i pareix que enguany continuarem escoltant-les.

Com qui no es consola és perquè no vol, em fa ser optimista que el Madrid està jugant amb la sort des d'abans que acabi la primera volta (possiblement des de les primeres jornades de lliga) i que l'excelència de Schuster és una continuació del joc de Capello però sense la flor de l'italià.

I que cada dia que passa és un dia menys per a la retirada d'Iker Casillas.

Així estic de desesperat, la veritat.

Impresentables

A banda del seu habitual forofisme, Roncero escriu en la seva Contracrònica del partit del Madrid contra el Sevilla el següent:

"Puestos a hacer comparaciones, por odiosas que sean, al Madrid sólo se le puede equiparar con Nadal, blanco de corazón y Conan de actitud. Federer es tan frío y cerebral que recuerda más al Madrid decadente y apocado del final galáctico. De hecho, en París perdió el suizo a las primeras de cambio mientras que Nadal va a tumbar hoy en la final a Nalbandián."

Els directius de Bwin, miapuesta.com i altres cases d'apostes ja tenen les vacances pagades amb visionaris com aquest.

Però també escriu barbaritats com aquestes:

"Pesadilla. Y también ha vuelto el Villarato, esa organización diseñada con una disciplina militar en su departamento arbitral que respira bajo el lema: "Barça vincere, Madrid perdere". Esta vez, el ejecutor fue un árbitro barcelonés (¿será socio del club azulgrana?). El tipo no sancionó un penalti de Diarra sobre Navas, debió decírselo en el descanso un primo de Sánchez Arminio y el hombre regresó al césped enloquecido como un mono con pistolas subido a un tiovivo. Se inventó una segunda amarilla a Ramos para concederle su larga cabellera a ese público que inexplicablemente sigue ensañándose con el chaval que les dejó 27 millones en caja. Después, el tal Álvarez Izquierdo le perdonó dos veces idéntico castigo a Alves tras una zancadilla sobre Marcelo y un empujón a Balboa, no sea que me digan que me he apiadado de la víctima. El tiburón de Villar sacó pecho orgulloso cuando convirtió un clamoroso penalti de Drago a Raúl, el más claro del año 2007, en una tarjeta al gran capitán acusándole de hacer teatro. ¡Surrealista! El prenda ostenta, con 11, el récord de penaltis de la pasada temporada... ¡Y ninguno lo pitó en el Bernabéu! El muchacho también fue el que expulsó a Kapo, del Levante, por decir: "Uo". Textual. Y en el silbato de alguien con tan poco criterio descansa el rigor de esta Liga. ¿Estás contento, Villar?"

Roncero no només oblida que aquest mateix àrbitre va ser el que va afavorir clarament al Madrid en el partit contra el Almeria; a més, sustenta la teoria de Schuster de que l'origen d'un àrbitre explica la seva actuació arbitral. Aquestes declaracions, com bé afirma Beguiristain, deurien ser estudiades pel Comité de Competició.

Però no sé de què m'extranyo. Si Guti, que va soltar una bona colzada que l'àrbitre va passar per alt, parla del partit així, què no farà un hooligan com Roncero.

La lliga més curta de la història

Aquesta temporada 2007/08 passarà a la història com la lliga més curta mai disputada: dues jornades i ja hi ha campió: el R. Madrid, òbviament.
A la resta (Barça, València, Sevilla, Saragossa, At. Madrid...) ens queda lluitar pel segon lloc.
Això és el que es pot concloure si es fa una ullada ràpida als medis madridistes d'avui, que s'omplen la boca de les excel·lències del joc blanc fins a l'infinit i més enllà.
Els cinc gols al Vila-real han engegat un gran estat d'EUFÒRIA.

Aquesta EUFÒRIA es pot entendre perquè els "merengues" van aconseguir dues fites molt importants: guanyar amb solvència i jugant a futbol.
I aquest doblet feia anys que no es veia al Madrid; com a mínim quatre, els tres darrers de Florentino i el passat amb Capello.
Tants partits sense futbol del bo, ara han provocat una fe cega en Schuster i els seus homes (per cert, els mateixos que no valien en perdre a casa la Supercopa) i un optimisme DESMESURAT.

DESMESURAT perquè dels darrers partits de l'any passat, els culers encara recordem que el "set" (0 - 6) que el Barcelona va aconseguir contra un At. Madrid, que es jugava la UEFA, no va servir per a guanyar la lliga.
Com tampoc serveix ser l'equip més golejador.
Ni el que fa millor futbol.
L'únic important és ser, en acabar la jornada 38, a dalt de tot.
I per a això, encara falten 36 partits, 108 punts.


Fèlix

El Pepe i el "Conejo"

Segons explica l'agència EFE:

El Real Madrid pagó 30 millones de euros por el traspaso del defensa central del Oporto "Pepe", según revela la entidad portuguesa en un comunicado oficial.

Aquest preu sembla ser que ha estat confirmat per diversos medis estatals.
Sense entrar en valoracions sobre la qualitat del jugador brasiler, pagar 30 milions d'euros per un defensa sembla una autèntica bogeria!
Suposem que amb aquesta idea estaran d'acord els profetes mediàtics de Madrid, que van criticar la contractació d'Abidal, en trobar-la massa cara (15 milions).

D'altra banda, Bernd Schuster ha confirmat en el programa radiofònic 'El Mirador de Punto Radio' el fitxatge de Javier Saviola per al club blanc. Schuster ha definit l'exjugador del FC Barcelona com:

(...) joven, tiene gol y puede dar mucho.
La afición y la prensa reaccionaron muy bien cuando salió la noticia.

No vull posar en dubte la qualitat de Saviola.
Un jugador que ha estat internacional absolut per una selecció com l'argentina, ha de ser, sens dubte, un bon jugador.
El fitxatge més car de la història del Barça (44 milions d'euros!) és un bon jugador.
Tanmateix, ha tingut oportunitats, i moltes, per creuar la frontera que separa els bons jugadors dels cracks mundials. I, de moment, no les ha aprofitat.
Ni a can Barça, ni a Sevilla, ni a Mònaco.
El nou fitxatge del Madrid és un decart blaugrana. Així de clar.
Li desitjo sort (a ell, que no al seu nou equip!).

Fèlix

Entrenadors

El Madrid ja té entrenador. Era un secret conegut per tothom. Qui no sospitava que Bernd Schuster acabaria entrenant als merengues? El 4-0 al Barça en la Copa del Rei fou la sentència definitiva per a Capello que, tot i guanyar la lliga i tenir tres anys més de contracte, no ha fet mèrits suficients per a dirigir el projecte de Calderon.

Ara que ja tenen clar al director de l’orquestra, falta contractar als músics. Veurem si Kakà, Robben, Drenthe, Saviola o Cesc se sumen al projecte o són més fum del que ha venut la premsa madridista al llarg de la temporada. Per si de cas, Roncero li dona la benvinguda, en un dels seus típics articles. No m’estranyaria que, a l’igual que va passar amb Capello i Farsello, passats sis mesos li canviï el nom de Bernardo Schuster per Petardo Schuster. Temps al temps.

Bernardo, empieza el espectáculo.

Schuster inició su segunda etapa en el Madrid con el pie derecho. Mensajes estratégicos ("Raúl me tendrá que echar un cable") y humildes ("Agradezco al Madrid que confíe en un técnico joven"). Bernardo sabe lo que quiere y llevaba cuatro meses madurando su proyecto a sólo unos kilómetros del Bernabéu, lo que no le impidió colocar al Getafe en Europa y estar a punto de darle una Copa del Rey. Pocos se extrañarán de su éxito en esta fascinante etapa que arrancó ayer entre muchas luces y pocas sombras. Sobre todo a Portugal, el nuevo secretario técnico. Hace un mes nos dijo en el Donostiarra: "¿Schuster? Los entrenadores que han hecho ganar más títulos al Madrid han jugado en este club". Vamos, que el alemán sigue la estela de Miguel Muñoz, Molowny, Valdano, Del Bosque

Aparte de tener un gusto futbolístico más próximo al paladar del Bernabéu, a Schuster le avalan sus impagables reflexiones en un Larguero de junio en el que sólo le faltó cantar el himno de las mocitas madrileñas. Esta frase me hizo schusterista para los restos: "Estuve ocho años en el Barça, pero en sólo dos en el Madrid aprendí valores que no me inculcaron en el Camp Nou". ¡Viva Alemania!

I parlant d’entrenadors, no vull oblidar-me de la contractació de Laudrup per part del Getafe. Tinc una debilitat especial pel danès, per a mi, un dels millors jugadors que ha passat per can Barça, i un dels millors jugadors de la història. Vull comprovar si Michael es desenvolupa tan bé a la banqueta com ho va fer al terreny de joc, i si és capaç de transmetre als seus jugadors l’elegància i la classe que atresorava. Qui sap, tal vegada pugui ser algun dia el recanvi de Rijkaard.

Ressaca

Els excessos en les celebracions solen provocar una certa ressaca. Després de la festa, de l’alcohol i de no dormir, arriba l’hora de despertar-se. Doncs ara pareix que Capello està despertant-se, i que la ressaca que tindrà serà ben grossa. Segons apunta AS, la contractació de Schuster per a la temporada vinent és ja un fet. L’alemany serà qui capitanegi la nau blanca, com a mínim, l’any vinent (com a mínim perquè amb el Madrid mai se sap). El que molts intuïen, i el que molts desitjaven, pareix que va a materialitzar-se. Tot i guanyar la lliga, pareix ser que Capello, amb el seu futbol “directo y primario, casi troglodita”, com el defineix amb encert Relaño, no s’ha guanyat el dret d’acomplir el contracte que té signat.

Si aquesta notícia és certa, podem deduir que el Madrid ja ha solucionat part de la seva necessitat urgent de títols després d’aquests anys de sequera, i que ja no val guanyar de qualsevol manera. Crec que per al Barça, tot i la proverbial flor de Capello, hauria sigut positiva la continuïtat de l’italià, qui no hauria fet tants fitxatges ni renovaria tant l’equip com presumiblement farà Schuster.

I el Barça? Com ja sabem tots, no ha fet enguany una bona temporada, però a diferència del Madrid, pareix ser que Rijkaard continuarà un any més al capdavant del projecte blaugrana, tot i no haver aconseguit cap dels objectius d’enguany. I, tot i les simpaties que em desperta l’holandès, no tinc clar que aquesta sigui una decisió encertada. Al llarg d’aquesta temporada s’ha demostrat que la gestió del vestuari no ha sigut l’adequada, amb jugadors amb una vida nocturna dissoluta i llicenciosa, poc treball i menys sacrifici. Si amb tota una temporada de fracassos, visites al gimnàs i concessions no s’ha aconseguit rectificar la trajectòria de l’equip, dubto molt que la mateixa persona sigui capaç de redreçar aquest grup de gent. Perquè la majoria de jugadors continuarà en aquest equip, o com a mínim, els conflictius. Serà capaç Rijkaard de lligar curt a Ronaldinho, a Eto’o o a Deco? Serà capaç de tornar a motivar-los i centrar-los únicament en el futbol? O seria millor una persona nova, sense actuacions passades ni hipoteques amb ningú que el puguin lligar?

Jo apostaria per una persona nova. I vosaltres?

Puntellons i patiment, però victòria

Dissabte passat vaig patir com feia temps que no patia amb el Barça (possiblement des de la final de la Champions contra l’Arsenal). Veia com es repetia el guió d’un partit que ens podia conduir fins l’empat, el que suposava servir en safata el títol lliguer al Madrid. Veia com el meu equip prometia un gran espectacle (un gol als dos minuts promet), amb bon joc, bona actitud i amb els craks entonats (Ronnie fent malabarismes, Messi molt actiu i Eto'o amb les seves passades de gol), però que a base de puntellons per part del seu rival anava transformant-se en un grup de jugadors que contestaven al rival amb les seves armes. Veia com un equip, el Getafe, jugava com si estigués en joc la seva salvació, o entrar en la Champions, o guanyar la lliga. Veia com corrien com mai havia vist, amb un interès que va més enllà del purament esportiu. Primes? Rivalitat pels partits de Copa? Interès per part d’un president i d’un entrenador interessats al màxim en fer un favor al R. Madrid? Jo crec que una mica de tot. El que està clar és que el partit de dissabte no va ser normal, i que el Getafe s’ha convertit en un dels equips més antipàtics per al que escriu aquestes línies.

I el Barça? Valorant ara el partit de dissabte, crec que el resultat i l’actitud dels jugadors van ser notables. Molt poc es pot fer quan jugues amb un jugador menys, quan alguna de les teves estrelles juga amb precaució -per no dir temor- davant les més que probables puntellons que va a rebre (avalades i exigides per l’entrenador), i quan un partit de futbol es converteix en un espectacle de lluita lliure.

Seguirem parlant al llarg de la setmana. Del Villarato, del gol de Van Nistelrroy, del Deportivo, del Saragossa...