La vida segueix igual
Aquesta és la meva primera entrada de 2008, però pareix que l'any no ha canviat per a alguns. Pareix ser que per al Barça pot haver canviat d'alguna manera, amb la seva victòria a l'Ono Estadi (ha guanyat un altre partit fora de casa, aleluia!), amb un gol de corner, i amb un bon resultat sense jugar bé.
Però per a qui no ha canviat és per al R. Madrid. Seria interessant estudiar quan i per què l'equip anteriorment entrenat per Capello va trobar la fòrmula exacta per a destrossar els nervis dels aficionats no madridistes al futbol. Partits com el del Saragossa ahir n'hem vist un fum, i suposo que els aficionats manyos (i el món en general) no s'explicaran com és possible acabar un partit sense marcar gols amb les oportunitats que van tenir.
Recordo la lliga passada, quan afirmàvem que la flor de Capello no podria durar, que Casillas no podria parar-ho tot, que els gols a última hora de VNR no arribarien sempre, que jugaven amb foc i acabarien cremant-se... i al final guanyaren la lliga.
Totes aquestes cançons les hem escoltat més d'una vegada, i pareix que enguany continuarem escoltant-les.
Com qui no es consola és perquè no vol, em fa ser optimista que el Madrid està jugant amb la sort des d'abans que acabi la primera volta (possiblement des de les primeres jornades de lliga) i que l'excelència de Schuster és una continuació del joc de Capello però sense la flor de l'italià.
I que cada dia que passa és un dia menys per a la retirada d'Iker Casillas.
Així estic de desesperat, la veritat.
10 comentaris:
Jo encar no se com no li han fet un monument a Sant Casillas, perque si el Madrid està a dalt amb és perque més d'un partit l'ha guanyart el porter. En fi, esperem que el Barça, encara que sigui jugant malament, guanyi.
Salutacions
Demà farem una entrada referent a les declaracions d'Eto'o:
"ganar, ganr y ganar"
L'equip de Schuster juga igual o pitjor que el de Capello, però és que el Madrid mai s'ha caracteritzat per jugar bé (ni tan sols té un estil definit per la seva història), sinó per guanyar a base d'esforç, insistència i altres coses, la sort entre elles.
A mi els partits del Madrid han deixat de posar-me nerviós perquè ja sé com acaben abans que s'inicïin. Sobretot si el rival té més possessió i més ocasions de gol. Diuen que Déu ha de ser merengue per trobar-hi una explicació; però veient la crueltat del marcador i la injustícia vers l'espectacle del futbol, ves a saber si no es tracta d'un pacte amb el Diable.
Fins els cullons de la flor al cul del casillas!
Exacto MonoLito, históricamente el Madrid ha ganado por suerte.
Vinga Raul, no siguis així, que el Mono lito textualment es refereix a "guanyar a base d'esforç, insistència i altres coses, la sort entre elles".
Salut!
@raul_joiner Como diría el maestro Yogur, no subestimes el poder de la Suerte.
La suerte siempre influye, claro está.
También es verdad que la suerte hay que buscarla.
Saludos
@raul_joiner "También es verdad que la suerte hay que buscarla."
Pero tampoco mucho, que si entonces se triunfa no es por suerte, sino por merecimiento. Si se busca el éxito con insistencia y éste nos es esquivo, hablaremos de mala suerte; como el caso del Zaragoza en el Bernabéu, por ejemplo. Si por el contrario hemos rematado tres veces menos que nuestro rival, no nos han metido ni un gol y hemos marcado dos, hablaremos de suerte, y de la buena.
@monolito
Míralo con más globalidad, hombre. Si el Zaragoza jugara todos los partidos como el del Bernabéu, ganaría un alto porcentaje, mucho mayor que el actual.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici