Voler i no poder

Ronaldinho dóna una trista impressió.
No se’l pot recriminar que s’amagui, que no ho intenti.
No li surten les jugades, els defenses se li avancen, se’l veu lent...
Vol, però no pot.

Ronaldinho ha donat moltes tardes de glòria, de bon joc.
Ha guanyat dues lligues i una Champions per al Barça.
Va ser la peça clau en el retorn d’un Barcelona enfonsat al camí dels èxits.
Es mereix una sortida digna, i això passa per vendre’l ara, si pot ser, al mercat d’hivern.

Ronaldinho no hauria d’acabar xiulat un partit sí, l’altre també, al Camp Nou.
Això és el que pot passar si s’allarga la seva presència en l’11 blaugrana.
Més enllà que estigui en un baix moment de joc, darrera hi ha molt talent: Bojan, Giovanni, Eto’o, Henry i, fins i tot, Gudjhonsen.
Jugadors que els seguidors reclamaran, exigiran, a costa de seure el crac brasiler a la banqueta (o a la grada).

La directiva, la secretaria tècnica i l’entrenador hauran de pensar seriosament si no és ara el millor moment de traspassar Ronaldinho.
A mi em sembla que sí.
Això sí, si marxa; Ronaldinho: gràcies per tot!

Fèlix

Per cert, ara més que mai: Força Barça i Bon Nadal!