dilluns, 17 de desembre de 2007

El successor de Hierro

Hi ha un tipus de jugador especialment odiós per a mi, un defensa agressiu, violent en moltes ocasions i que s'encara amb mirada assassina amb els àrbitres quan és ell mateix qui fa la falta. Antigament aquest perfil quadrava a la perfecció amb Hierro, jugador guarro, guarro, guarro, famós pels seus dits alçats a mig centímetre de la cara d'un àrbitre després d'haver tret a passejar colzes o haver pegat unes quantes patades.
Crec que el seu digne successor és Ramos. Veieu què és el que diuen els mateixos articulistes del Madrid.
I per a escalfar motors, la portada d'As d'avui. No vaig veure la portada del diumenge, després de la victòria del Barça a Mestalla, però supose que, per a ser coherents amb l'objectivitat que proclamen, seria una cosa així com ¡A por el Madrid!

Sergio Ramos juega con fuego

Hay pocos futbolistas en el mundo buenos en las dos áreas. Y el Madrid tiene uno, Sergio Ramos, autor del gol del año, aquella tela de araña de 28 pases y 65 toques con la que la Selección atrapó a Dinamarca camino de la Eurocopa. Él dio el último muletazo, un remate cruzado suave y certero, una fantasía que no se espera de un lateral. Marcó cinco goles en la Liga pasada y lleva ya tres en ésta. Y además defiende con carácter de león y velocidad de gacela, en la banda y en el centro. Y no se manejó mal como mediocentro cuando le dio el puesto Luxemburgo. Pero tiene un pronto peligroso, un genio mal calculado que le pone demasiadas veces al borde de la ley.

Ayer, con el clásico ante el Barça en el horizonte (soberbio su partido allí la temporada pasada, con gol incluido), se calentó imprudentemente ante el mexicano Vela, un extremo habilidoso e incordión que minutos antes le había burlado con un caño de tacón. Fue fea su plancha junto a la línea de fondo, en una jugada de poco provecho, y arriesgado después el paseo de su codo cerca del rostro de Héctor Font. En la frialdad del Bernabéu lo toleró Teixeira. En la caldera del Camp Nou tendrá más fácil el gatillo Mejuto.

Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

Anonymous Hannibal ha dit...

Sergio Ramos es el jugador que todos queremos en nuestro equipo. Tu no lo quieres en el Barça? Con los ojos cerrados, yaa!!
El problema es que es también el típico jugador que hace mucha rabia verlo en el equipo contrario, porque lo da todo y va con todo. Fuera de los comentarios cansinos de la prensa madrileña creo que visto des de ha honestidad no es jugador tan "chungo" como lo quieres pintar en tu blog.

Sobre el titular del as: Qué dirá el Sport o El Mundo Deportivo esta semana? En todas partes cuecen habas y esta semana hay que cocer muchas que hace mucho frio...

dilluns, 17 de desembre de 2007 a les 10:26:00 CET  
Blogger Tips de merengue ha dit...

Hola Hannibal,
Des de l'honestedat, i com a opinió personal (no necessàriament compartida) jo no voldria a Sergio Ramos, per molt bon defensa que sigui. En tots els partits del Madrid que he vist (i no vaig veure el d'ahir contra Osasuna), Ramos ha tingut reaccions que no m'han agradat ni un pel.
I respecte de la portada de l'As, simplement constato el diferent tractament informatiu que fa aquest mitjà segons sigui un equip o un altre. De qualsevol manera, segur que aquesta setmana ens trobem amb portades interessants en ambdós costats.
Salut!

dilluns, 17 de desembre de 2007 a les 11:34:00 CET  
Anonymous Òscar ha dit...

Hannibal, tens raó amb el tema portades.
Pel que fa a Ramos, és un bon defensa, tot i que les seves maneres no m'agraden, que crec que es al que es referia el Bernat. I un apunt al comentari de l'As, si les accions del Sergio Ramos, les hagués fet Puyol, estarien ja dient que l'estament arbrital ha començat a jugar el Derbi per no haver-lo explusat, en canvi de l'actuació arbrital enb contra Sergio Ramos ni una sola paraula.

dilluns, 17 de desembre de 2007 a les 13:37:00 CET  
Blogger El Mono Lito ha dit...

Sergio Ramos, como Diarra, ha après ràpid quines són les llibertats que es pot agafar un jugador del Madrid: patades, cops de colze i desafiaments a l'arbitre amb total impunitat. Sempre ha estat així, com demostren els models Hierro o Juanito, tan admirats per la premsa madridista.

dilluns, 17 de desembre de 2007 a les 15:27:00 CET  
Anonymous kknts ha dit...

@el mono lito
Et deixes en REDONDO.
Un assassí que feia anar els colzes com un ventilador quan jugava al Tenerife que al fitxar pel Madrid va quedar absolt de tot pecat i es va convertir en un estilista i elegant organitzador.
TENEN UNS COLLONS QUE SE'LS TREPITGEN!

dilluns, 17 de desembre de 2007 a les 18:31:00 CET  
Anonymous fart de culerades ha dit...

Us deixeu en Ronald Koeman, el Sant Patrò de nou de cada deu dentistes.

dijous, 20 de desembre de 2007 a les 1:55:00 CET  
Blogger raul_Joiner ha dit...

Pues yo no te cambiaba a Sergio Ramos por ningún jugador del Barça. El único que me haría dudar sería el gran Eto'o.
Me encantan los jugadores con esa garra. Por eso el búlgaro era mi jugador preferido del Dream Team.

Saludos

dijous, 20 de desembre de 2007 a les 12:49:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici