Puntellons i patiment, però victòria

Dissabte passat vaig patir com feia temps que no patia amb el Barça (possiblement des de la final de la Champions contra l’Arsenal). Veia com es repetia el guió d’un partit que ens podia conduir fins l’empat, el que suposava servir en safata el títol lliguer al Madrid. Veia com el meu equip prometia un gran espectacle (un gol als dos minuts promet), amb bon joc, bona actitud i amb els craks entonats (Ronnie fent malabarismes, Messi molt actiu i Eto'o amb les seves passades de gol), però que a base de puntellons per part del seu rival anava transformant-se en un grup de jugadors que contestaven al rival amb les seves armes. Veia com un equip, el Getafe, jugava com si estigués en joc la seva salvació, o entrar en la Champions, o guanyar la lliga. Veia com corrien com mai havia vist, amb un interès que va més enllà del purament esportiu. Primes? Rivalitat pels partits de Copa? Interès per part d’un president i d’un entrenador interessats al màxim en fer un favor al R. Madrid? Jo crec que una mica de tot. El que està clar és que el partit de dissabte no va ser normal, i que el Getafe s’ha convertit en un dels equips més antipàtics per al que escriu aquestes línies.

I el Barça? Valorant ara el partit de dissabte, crec que el resultat i l’actitud dels jugadors van ser notables. Molt poc es pot fer quan jugues amb un jugador menys, quan alguna de les teves estrelles juga amb precaució -per no dir temor- davant les més que probables puntellons que va a rebre (avalades i exigides per l’entrenador), i quan un partit de futbol es converteix en un espectacle de lluita lliure.

Seguirem parlant al llarg de la setmana. Del Villarato, del gol de Van Nistelrroy, del Deportivo, del Saragossa...

Aquesta jornada sí

El Barça saltarà al Nou Camp demà coneixedor del resultat del Madrid contra el Deportivo. A aquestes alçades tots els equips són conscients de que solament val guanyar i guanyar, i esperar els resultats dels rivals. En teoria, doncs, saber si el Madrid ha guanyat o no és indiferent: el Barça, per lo civil o per lo criminal ha de guanyar al Getafe. Estic convençut que el planter blaugrana està delerós de venjar-se de la humiliació del partit de la Copa del Rei, i que sortiran al 150%. I Eto’o, després de tota la moguda amb les seves declaracions, sortirà al 200% (i estic segur que farà un gran partit). Per molt primat que vingui el Getafe, no hi a prima suficient que pugui aturar a un Barça entonat i amb ganes.
El partit del Bernabeu, però, es presenta –al meu entendre– molt més obert. Quan el Barça anava líder, tothom anunciava el partit contra el Atlético de Madrid com al més difícil, i s’oblidava del partit contra el Betis, que finalment ens va costar el liderat. Doncs crec que ara pot passar una cosa semblant. El Madrid està pensant en el Saragossa, teòricament el partit més complicat que li queda jugar a l’equip de Capello. No obstant, com comentava l’altre dia, crec que el Depor de Caparrós buscarà decididament la victòria o l’empat al Bernabeu, tot i no jugar-se –a priori– res.
Si la història es repeteix, i la història sol repetir-se, podem trobar-nos amb una jornada molt interessant.
Dilluns parlarem, però jo torno a ser optimista.

Per cert, tornen els fitxatges virtuals.

Tips d’un “perico”

La rivalitat Barça – Espanyol ha existit tota la vida. I tota la vida seguirà existint.
Les rivalitats són sanes i engrandeixen el futbol.
Què seria del Betis sense el Sevilla?
O de Boca sense River?
O del Celtic sense el Rangers?
Aquests i molts altres derbis contribueixen a fer del futbol un esport gens avorrit.

Però, per desgràcia, en la rivalitat Barça – Espanyol, fa uns anys que infereix un personatge infame. Un madridista, un antibarcelonista, disfressat de “perico”, que es dedica sistemàticament a menystenir els jugadors blaugrana, a menysprear els tècnics i a insultar la directiva del club.
De qui estem parlant? Evidentment, de Tomás Guasch (the predictor man).

Us deixem els darrers exabruptes que ha deixat anar:

(...) Pero si no es así y gana, la derrota no le sentará tan mal como otras veces. Porque esta no es ahora su guerra y porque si con estos tres puntos el Sevilla le acaba ganando la Liga al Barça, Montjuïc lo celebrará. La rivalidad tiene estas cosas.
Tomás Guasch, 29/04/07, abans del Sevilla- Espanyol de lliga

Ahora sólo falta que el Espanyol gane la UEFA y la Generalitat tendrá que convocar elecciones anticipadas. ¡Alarma total en Cataluña, sí! Vamos, que como buen andaluz, Montilla cavila primar al Sevilla en un intento desesperado de evitar el caos total. ¡Qué barbaridad, el Geta! Al final resulta que el súper gol de Messi pasará a la historia como el del gol de la honrilla del Barça en esta eliminatoria que deja reflexiones tremendas. (...)
Tomás Guasch, 11/05/07

(...) Espanyol y Madrid han compartido numerosos personajes y tendrán siempre en común su gusto por el mismo alimento: comerse al Barça crudo. (...)
Tomás Guasch, 12/05/07

Amb frases com aquestes, el Sr. Guasch provoca que estiguem “Tips d’un perico” i que “alguns” barcelonistes acabin celebrant les derrotes de l’Espanyol.
Us deixem la darrera perla, vosaltres mateixos!

(...) El Espanyol sabe que si el Sevilla tiene una debilidad son sus centrales y que bailarán con la más fea: Tamudo I de Montjuïc, al que después de las dos Copas del Rey ya solamente le falta conquistar Europa.
Tomás Guasch, 16/05/07

Fèlix

Ajornem la fi del cicle

És evident, si encara algú ho dubtava, que el cicle de l'actual equip blaugrana s'ha acabat. Ningú negarà que molts dels jugadors del Barça són i seran encara grans jugadors, però no en aquest club o amb aquesta estructura esportiva. No dic que si vingués un altre entrenador les coses canviarien (de fet, recomano un altre entrenador per a l'any vinent), però el sol fet de contractar un altre entrenador seria, en sí mateix, un canvi de cicle.

La derrota d'anit és una de les més doloroses que he tingut que viure com a barcelonista. Per què? Doncs perquè aquesta ha sigut la temporada de les decepcions, de les finals perdudes, de les oportunitats malgastades, de les espectatives creades i llençades al fem per l'equip. Ja n'estic fart de la cançoneta de que aquesta derrota ha de servir per donar un cop de puny i aprendre. Solament ens queda un títol, i tot i els sis títols anteriors perduts, no veig que aquest Barça hagi après la lliçó.

No diré res de l'actitud dels jugadors, de la ineptitud de l'entrenador a l'hora de plantejar el partit i encoratjar l'equip, de la poca importància que li hem donat entre tots a aquest partit...

Simplement desitjo que acabi la temporada, que apretem les dents en aquests cinc partits, que ens traguem la mala òstia que ara mateix ens envaeix a la majoria, i que guanyem o perguem la lliga, que les coses canviin substancialment per a l'any vinent.

Ja no ens queden galtes per bufetejar. Si hi ha una pròxima derrota, el colp vindrà directament al nas. O a l'entrecuix.

Algú recorda que aquesta nit juguem?

Pareix ser que les semifinals de la Copa del Rey són un assumpte menor, que no interessen als aficionats, molt per sota de l'assumpte nacional dels arbitratges al Madrid, que diàriament copa les tertúlies i les programacions esportives.
Pareix ser que el partit d’aquesta nit ja està guanyat, que l’eliminatòria contra el Getafe ja s’ha resolt, i que les vitrines de Can Barça ja tenen el lloc reservat per al doblet de Lliga i Copa.
I no és així. Tornem a jugar sense Ronaldinho (alguns diran que això és jugar amb 11 i no amb 10), diumenge passat guanyàrem amb un gol de fortuna, amb un joc dolent, l’equip no ofereix cap garantia, i el més important, no tenim ni quatre punts d'avantatge ni cap calendari que ens ajudi a guanyar, com passa a la lliga.
Per tant, més ens valdria parlar de qui jugarà, dels canvis en el sistema, de Jorquera a la porteria, d’omplir l’estadi aquesta nit...

Del Nido i del Sevilla

El president del Sevilla, home prudent i conciliador com pocs, va participar ahir en el Foro Ferrandiz-As (què tindrà aquest foro que la gent es revoluciona quan el visita?), i va deixar aquesta sentència:

"El Sevilla disputará el título al Barça y lo ganará"

És evident que el Sevilla té un bon equip –si no no estarien com a colíders–, però és evident també que atendre tres competicions alhora (Copa, Uefa i Lliga), els pot passar factura, a l’igual que els ha passat a tants altres equips. Si comparem els partits a priori més complicats del seu calendari, el Sevilla encara ha d’enfrontar-se fora de casa al València (15/04/2007) i al R. Madrid (06/07/2007), i ha de rebre a casa al Saragossa (27/05/2007).
En canvi, el Barça té com a partits a priori complicats -sense desmerèixer cap equip-, el partit en casa del Saragossa (08/04/07) i el partit en casa de l'Atletic de Madrid (20/05/07).
Com ho veieu? Aguantarà la pressió? Afavorirà el calendari al Barça? O el Sevilla demostrarà que té fusta de campió i donarà la raó al seu president?
Us deixem també la perla diària del serial sobre Cristiano Ronaldo. Com no, de l''As, paradigma de les notícies contrastades, que ens regala això:
Cristiano Ronaldo se encuentra concentrado con su selección, pero su cabeza sólo piensa en cerrar su fichaje con el Real Madrid, un sueño para él.
No us meravella l'afirmació? Un portuguès boig per jugar en el Madrid. No us recorda algú?