"Mesquí" Ortiz

S’ha de reconèixer que la feina de columnista crític amb la directiva del Barça és, a l’actualitat, difícil.
El club ha fitxat ràpid, bé i a preu raonable.
“L’operació sortida” no ha estat tan àgil, però segueix el seu camí (Gio, Giuly, Maxi) i, a hores d’ara, només resta trobar destí a Ezquerro i Motta.
Segons indiquen els medis, les vendes de Belletti i Gudjhonsen no són prioritàries.
La pretemporada ha acabat amb sis victòries de sis partits.
Tot sembla ben encarat per tal d’afrontar amb garanties aquesta temporada 2007-08.

Però, a Fabián Ortiz el paguen per criticar Laporta i la seva directiva, o això sembla.
Llavors, la cosa es complica.
Li cal ser imaginatiu, cercar cinc peus al gat, buscar problemes on no n’hi ha, censurar el que diguin, desaprovar el que facin...
I aquesta forma de treballar és molt perillosa.
Perillosa perquè et poden sortir articles ridículs com aquest:

Maxi López ya es historia (mala) del Barcelona. A la espera de que el secretario Txiki Begiristain aparezca en público para explicar los pormenores de su preciado traspaso por dos millones de euros al poderoso FC Moscú, hay que desearle a la Gallina toda la suerte del mundo; le va a hacer falta. Colocado el que parecía más difícil de los descartados, qué no será capaz de conseguir ahora el eficacísimo ejecutivo de Joan Laporta, aunque el plazo que se había marcado para tener la plantilla definitiva expiró el pasado día 15 (pero quién se para en esas minucias, cuando uno lidera un proyecto deportivo en el que se cambian "dinero por títulos").
Vaya desde esta página un grito de ánimo para Begiristain en su ímproba labor de librarse ahora de otros futbolistas con los que inexplicablemente no cuenta Frank Rijkaard, como Thiago Motta o Santi Ezquerro, cuyo rendimiento ha sido -por supuesto- muchísimo mejor que el del tal López. Y si no prospera en su cometido, no importa: siempre puede regalar a esos valores, como hizo, sin ir más lejos, con Gio van Bronckhorst. Que la casa es grande y el dinero, del soci.
Fabián Ortiz, diari AS, 18/08/07

Curiós que des d’un diari de Madrid es parli de retard en “l’operació neteja”.
Curiós no, irrisori.
Algú hauria de recordar al senyor Ortiz que el Madrid encara no té la plantilla tancada, que no se sap si finalment es fitxarà Robben, i que segueixen sonant Alves i altres noms.
I sobretot, algú hauria de recordar al senyor Ortiz que a Madrid, “l’operació sortida” no és que vagi retardada, és que no ha començat!

La plantilla blanca, a dia d’avui, és:

Casillas, Dudek, Codina, Metzelder, Pepe, Miguel Torres, Salgado, Cicinho, Marcelo, Sergio Ramos, Cannavaro, Baptista, Adrián, Balboa, Granero, Diarra, De la Red, Emerson, Guti, Gago, Sneijder, Drenthe, Bueno, Saviola, Soldado, Raúl, Robinho, Van Nistelrooy, Cassano i Higuaín.

30!
Més Robben: 31!
Aquí sí que hi ha feina, Fabián!
Mirat així, col·locar Ezquerro i Motta no sembla una tragèdia.
Mirat així, l’arcicle d’en Ortiz encara sorprèn més per grotesc, còmic i miserable.


Fèlix

Depurar responsabilitats

El final de la lliga ja és aquí.
Us escric hores abans del desenllaç. Encara que sempre es pot recórrer als tòpics:
“Mentre hi ha vida, hi ha esperança”,
“L’esperança és l’últim que es perd”...
Els esdeveniments de les darreres jornades em fan pensar que el destí vol que aquesta lliga sigui blanca.

Ara toca fer balanç.
Moltes lectures es poden fer d’aquesta temporada 2006-07. I aquest estiu en podrem parlar extensament.
Us convido a tots i totes a dialogar-ne obertament en aquest blog.

Personalment, començo amb dos apunts:

• En primer lloc, les greus lesions de Messi i Eto’o crec sincerament que han marcat el desenvolupament de lliga i Champions. Estic convençut que si el Barça no hagués patit aquestes baixes durant 5 mesos, a hores d’ara la lectura seria molt diferent.

• D’altra banda, és moment de demanar responsabilitats. I aquí em desmarco del que intueixo que, de moment, és opinió majoritària.
  He llegit crítiques molt dures al rendiment de Ronaldinho; fet raonable si tenim en compte que és l’estrella de l’equip.
  També s’ha demanat la baixa a tot un seguit de jugadors de segona fila: Gudjhonsen, Oleguer, Motta, Silvinho, Saviola, Ezquerro, Giuly, Belletti ...; d’acord, el que no serveixi, al carrer.
  Tanmateix, aquests no són els jugadors que han de guanyar els títols. Qui ha de marcar la diferència són els titulars, els internacionals:
  
  - Deco, internacional portuguès i indiscutible a la seva selecció. On ha estat Deco aquesta temporada?
  
  - Márquez, internacional mexicà i considerat el millor jugador del seu país. Tot l'any desaparegut, no ha jugat bé ni de central ni per davant de la defensa.
  
  - Edmilson, internacional brasiler, apuntava a titular en el darrer Mundial’06 fins que es va lesionar. No ha fet un partit bo en tota la temporada!
  
  - Xavi, indiscutible en l’11 titular de Luis Aragonés. Per què tinc la impressió que només juga bé tres partits a l’any i dos d’aquests són amb la selecció espanyola?
  
  - Zambrotta, el millor lateral del darrer Mundial’06. Un jugador de vora 30 anys i provinent de la lliga italiana necessita tant temps d'adaptació? No fotem!
  
  - Gio, internacional holandès. Per sota de les seves possibilitats.

A tots ells assenyalo.
Deco, Márquez, Edmilson, Xavi, Zambrotta, Gio (potser algun altre?), i Ronaldinho, al caddavant, són els màxims responsables.
Si falla la columna vertebradora, si fallen els titulars, el vaixell trontolla i acaba fent aigua.

I ells han fallat.

Fèlix

A per la primera final

Avui toca la copa. La Juancarling Cup, com diuen alguns, i és hora de que ens concentrem en aquest partit, vital per tal de continuar amb les bones sensacions i acabar d'enfortir a aquest equip de cara al final de lliga.

Ahir el Sevilla es va classificar per a aquesta final. Ho tenia tot fet, amb un 0-3 previ i jugant a casa. Els de Juande Ramos ja han fet la seva feina, i ara toca que el Barça faci la seva.

L'eliminació no passa pel meu cap. Seria un desastre absolut, no solament per no optar a guanyar el doblet, sinó per la inestabilitat i el desconcert que crearia en els jugadors del Barça, que ens passaria factura (i de la cara) a la lliga.

Avui és un dia per als Gudjhonsen, Saviola, Oleguer i companyia, per a que demostrin que són importants en aquest equip (classificar-los per a una final és important) , i per donar descans als titulars. Això sí, no serà un partit fàcil, i si els que surten a jugar no estan al 150%, patirem davant d'un Getafe amb ganes d'arribar a la seva primera final.

Per tant, oblidem-nos avui d'Henry i d'altres fitxatges, i cemtrem-nos en arribar a la final.

El pibito

Fa temps que venim parlant de l'anunciada renovació de Saviola en el Barça. Després de passar algunes setmanes sense que el conejo fos notícia, amb el gol (o autogol?) d'aquest cap de setmana, i sobre tot amb els punts i l'avantatge que suposa al capdavant de la classificació aquest gol (estic convençut que aquesta victòria val un alliga), tornem a traure la figura de Saviola.

Saviola és un jugador que no deixa indiferent als aficionats. D'una banda estan els que valoren per sobre de tot la seva eficàcia, el seu instint per endur-se tots els rebots, la seva picardia, el seu treball i la seva professionalitat. Jo sóc un d'aquests. D'altra banda, estan els que argumenten que els seus gols són contra equips menors, que en els partits importants desapareix, que es va quedar al Barça per diners, que no té el perfil que busca l'entrenador, i que no té el nivell per jugar en aquest Barça (i jo pregunto, Oleguer en té?).

La veritat és que Saviola va apostar fort quedant-se al Barça, ja que tot i guanyar més diners s'exposava a quedar-se tota la temporada en blanc. I no ha sigut així. Per les raons que siguin, Rijkaard ha preferit a l'argentí moltes vegades per davant de l'islandés Gudjhonsen, un jugador físicament paregut a Larsson però que no ha acabat de quallar. Així, Saviola ha acabat jugant partits de copa i segones parts, i el rendiment que ha donat com a segon davanter o revulsiu crec que ha sigut acceptable.

A més, un equip com el Barça, obligat a participar en tantes competicions, crec no pot acarar tots els reptes amb garanties amb només dos davanters. Enguany s'ha lesionat Eto'o i ho hem vist prou negre. Per què no tenir en el planter a Eto'o, un Gudjhonsen (o Klose, o Zigic, o...) i un Saviola?

Està pendent l'oferta de Txiqui per la renovació d'el Pibito, una oferta anunciada als mitjans però que triga ja massa temps en concretar-se. Jo sóc partidari de que Saviola es quedi, amb un contracte adequat (a la baixa, però raonable) i que jugui els partits "senzills" o segones parts, donant descans als davanters titulars. Crec que per a aquestes funcions, que són també importants, no hem de comprar a ningú.

I vosaltres què en penseu?