Va de cartes

Fa uns dies va ser la carta de Ronaldinho.
Ahir li tocà a Oleguer.
Aquestes són les seves paraules de comiat:

Quan vaig aterrar al Camp Nou vaig veure com un dels meus grans somnis es feia realitat. Des de petit somiava portar la samarreta del Barça; m'imaginava el Camp Nou ple a vessar i jo jugant per aconseguir el títol de Lliga, envoltat de grandíssims jugadors, i contribuint a aconseguir-lo amb un, dos o tres gols. Evidentment, no tot és possible, però el que pocs anys abans no era més que un somni, un 13 de novembre del 2002 es va fer realitat: jugar al Barça i poder celebrar, amb tot el barcelonisme, els èxits de l'equip.Vaig arribar sense fer soroll, amb voluntat d'aprendre i donar el màxim de mi per poder continuar amb el somni. Sent conscient de les meves mancances i virtuts, però sobretot tenint present que el que em permetia jugar en aquest equip eren les ganes de fer-ho bé i el sentiment que et fa donar-ho tot al camp. Ja se sap, hi ha dies que et surten millor les coses i altres pitjor però la voluntat de millorar i l'esforç han estat companyes de viatge inseparables durant tot aquest temps. Uns anys en què he pogut gaudir d'experiències inoblidables, com ara les celebracions dels títols pels carrers de Barcelona o al Camp Nou o la consecució de la Lliga de Campions a París. Però aquests moments no serien res sense els petits detalls que els acompanyen: les mostres d'alegria, el suport i l'escalfor de la gent, la complicitat amb els companys, les bromes, les abraçades i sobretot saber que cada títol ha estat la culminació d'un any de treball, caminant junts equip i afició.Gràcies a tots aquells que han compartit amb mi aquestes experiències i sense els quals no haurien estat possible.He intentat mostrar-me tal com sóc. He procurat actuar amb professionalitat i amb coherència amb les meves idees. No m'ha agradat mai ser al centre de l'atenció mediàtica però no per això renuncio a expressar els meus pensaments. Tots tenim els nostres i és bo poder-los expressar i discutir lliurement i de manera respectuosa per conèixer els altres i posar-nos a la seva pell. Crec que és la millor manera per avançar cap a una societat tolerant.Sovint, les meves declaracions s'han utilitzat per crear polèmiques, s'ha volgut llegir entre línies coses que no he dit o s'han fet interpretacions fora del context en què van ser dites. Al llarg d'aquests anys, simplement he expressat la meva voluntat de millorar la societat en què vivim, encara plena d'injustícies, desigualtats i problemes per solucionar.Gràcies a tots aquells que han fet un esforç per entendre'm i respectar-me, hagin compartit la meva opinió o no.M'acomiado, doncs, amb una carta, sense fer soroll, tal com vaig arribar. Marxo a Amsterdam a viure una nova experiència vital i on espero poder gaudir dels minuts que no he tingut en els darrers temps i ajudar el meu nou equip a aconseguir èxits. Crec que és el moment de fer-ho i una bona oportunitat per conèixer altres cultures, altres idiomes, un club diferent, nous companys… En definitiva, un bon camí per continuar creixent en tots els sentits.Així doncs, només em queda dir-vos que seré entre els milions de caps anònims per celebrar junts els èxits de l'equip dels meus somnis. Gràcies per tot i fins sempre.
Una abraçada,

Oleguer

Oleguer Presas

El enigma Oleguer
En el mundo del fútbol hay muchas incógnitas sin resolver: ¿Por qué jugaba Raúl por decreto cuando estaba en baja forma? ¿Por qué Quique rechazó el fichaje de Sneijder? ¿Por qué no se fue Torres antes del Atlético? Un sinfín de misterios. Pero ninguno alcanza el nivel del que les planteo: ¿Por qué está Oleguer en el Barcelona? La pregunta ya es un clamor en los círculos futbolísticos. Hay una corriente que justifica su presencia por motivos políticos. Todos conocen la tendencia ideológica del defensa y el rumbo que Joan Laporta le ha dado al club, por lo que les casa esta relación contractual con un club de Primera, que si estuviera basada en lo puramente deportivo sería inimaginable. Nunca me ha gustado mezclar el fútbol y la política, algo que siempre le echo en cara al presidente azulgrana, pero he de reconocer que muchas veces me cuadra esa teoría. Después de verle ante el Sevilla en acción, poniéndole en bandeja el 2-1 a Kanouté con su incapacidad para salirse y dejarle en fuera de juego, volví a hacerme la misma pregunta: ¿Cómo puede jugar este tío en Primera? (...)
Juan José Anaut, A la Contra, Los Blogs de marca.com

Què en penseu?
N’hi ha per a tant?
Juga Oleguer per motius polítics? És una imposició de Laporta?
Té nivell per a estar la primer equip del Barça?
És un bon reserva, un recanvi valuós per a omplir possibles baixes?

Fèlix

Referència fotografia: ca.wikipedia.org

Quines ganes d'enredar!

Per a alguns periodistes de Marca i AS deu ser dur constatar diàriament que el Barça té els deures fets, i ben fets, en matèria de fitxatges, mentre que el Madrid segueix en terra de ningú.
Avui mateix, segons el diari Marca:

EL MADRID SIGUE MOVIENDO EL MERCADO INTERNACIONAL
En el punto de mira
Nombres, cifras, ofertas y negociaciones son protagonistas en el Madrid. El club blanco centra sus miradas en Lucho González, Robben, Pato y Nasri, además de Drenthe, Iniesta y el deseado Kaká. Cada negociación es un mundo.

Si, a més, en el darrer amistós, el Hannover 96 li dóna un repàs als blancs, llavors s'encenen totes les alarmes.
En aquesta situació, cal engegar el ventilador i escampar la merda.

La gira asiática provoca un cisma entre el vestuario y Laporta
(...) Unos minutos después, y en la presentación de un jugador de hockey, al presidente azulgrana se le trasladó la sensación de la plantilla y, con voz calmada, soltó. “Esto siempre genera dudas y opiniones, pero sólo quiero recordar que el Barcelona ganó la Liga y la Champions hace dos temporadas después de haber hecho una gira por Asia. Nosotros tenemos la obligación de gestionar el club y optimizar sus recursos. La gira tiene razones deportivas, económicas y de promoción y genera recursos económicos que nos vienen muy bien”. (...)
Gemma Herrero, diari Marca, 2/08/07

Tothom pot entendre que per als jugadors anar a l'Àsia a jugar 3 partits en 10 dies és un pal.
Tothom pot entendre que per al club és una interessant font d'ingressos.
El que no puc entendre és que de les "calmades" declaracions de Laporta, Oleguer o Thuram, es vulgui concloure una ruptura entre president i jugadors.
A no ser que s'hagi engegat el ventilador...

Font fotografia: Marca


Fèlix

Depurar responsabilitats

El final de la lliga ja és aquí.
Us escric hores abans del desenllaç. Encara que sempre es pot recórrer als tòpics:
“Mentre hi ha vida, hi ha esperança”,
“L’esperança és l’últim que es perd”...
Els esdeveniments de les darreres jornades em fan pensar que el destí vol que aquesta lliga sigui blanca.

Ara toca fer balanç.
Moltes lectures es poden fer d’aquesta temporada 2006-07. I aquest estiu en podrem parlar extensament.
Us convido a tots i totes a dialogar-ne obertament en aquest blog.

Personalment, començo amb dos apunts:

• En primer lloc, les greus lesions de Messi i Eto’o crec sincerament que han marcat el desenvolupament de lliga i Champions. Estic convençut que si el Barça no hagués patit aquestes baixes durant 5 mesos, a hores d’ara la lectura seria molt diferent.

• D’altra banda, és moment de demanar responsabilitats. I aquí em desmarco del que intueixo que, de moment, és opinió majoritària.
  He llegit crítiques molt dures al rendiment de Ronaldinho; fet raonable si tenim en compte que és l’estrella de l’equip.
  També s’ha demanat la baixa a tot un seguit de jugadors de segona fila: Gudjhonsen, Oleguer, Motta, Silvinho, Saviola, Ezquerro, Giuly, Belletti ...; d’acord, el que no serveixi, al carrer.
  Tanmateix, aquests no són els jugadors que han de guanyar els títols. Qui ha de marcar la diferència són els titulars, els internacionals:
  
  - Deco, internacional portuguès i indiscutible a la seva selecció. On ha estat Deco aquesta temporada?
  
  - Márquez, internacional mexicà i considerat el millor jugador del seu país. Tot l'any desaparegut, no ha jugat bé ni de central ni per davant de la defensa.
  
  - Edmilson, internacional brasiler, apuntava a titular en el darrer Mundial’06 fins que es va lesionar. No ha fet un partit bo en tota la temporada!
  
  - Xavi, indiscutible en l’11 titular de Luis Aragonés. Per què tinc la impressió que només juga bé tres partits a l’any i dos d’aquests són amb la selecció espanyola?
  
  - Zambrotta, el millor lateral del darrer Mundial’06. Un jugador de vora 30 anys i provinent de la lliga italiana necessita tant temps d'adaptació? No fotem!
  
  - Gio, internacional holandès. Per sota de les seves possibilitats.

A tots ells assenyalo.
Deco, Márquez, Edmilson, Xavi, Zambrotta, Gio (potser algun altre?), i Ronaldinho, al caddavant, són els màxims responsables.
Si falla la columna vertebradora, si fallen els titulars, el vaixell trontolla i acaba fent aigua.

I ells han fallat.

Fèlix

Sorpresas te da la vida

No sé per què tots afirmen que el partit de dissabte passat contra el Madrid va ser el millor dels darrers 30 anys. Sincerament, prefereixo mil vegades el 5-0 amb la cola de vaca de Romario. El dissabte va ser un partit amb gols, sí, però amb molts despropòsits per part del Barça. I hi ha uns quants culpables:
- Oleguer, amb un penalti i una expulsió de nen petit.
- Rijkaard, demostrant que l'estratègia i la planificació no són el seu fort, i que la flor o el bon jocs del partit contra el Saragossa no són el camí per afrontar tos els partits importants.
- I Ronaldinho i Deco, que és com jugar amb dos jugadors menys cada partit, i si a més te n'han expulsat a Oleguer, és concedir massa avantatges.

Dissabte ens gitàvem amb el convenciment que diumenge el Sevilla guanyaria al Nàstic, que tindríem al líder a 3 punts i que la lliga es posava molt i molt complicada.
Però va, i el Nàstic guanya –encara no saben com–, i fan bo l’empat contra al Madrid (gràcies Messi).
Total, que som líders, nosaltres també sense saber com. Però anem malament, molt malament. I si no espavilem i som conscients de com de malament anem, farem bo el que diu el gurú Roncero:

El Madrid tiene la Liga a tiro. Ni he bebido ni me ha afectado el engañoso sol invernal. Analizo una realidad incuestionable.

Tomás Roncero, diari As, 12/03/2007