Frédéric, el bipolar

Després d'uns dies centrant-nos en l'endeví Tomás Roncero, toca canviar de ManInWhite.
Avui, parlarem d'en Frédéric Hermel, el defensor de la galàxia blanca vingut des de França.
Més concretament, de les seves opinions respecte el francès del Barça, Thierry Henry.
Opinions, sí, en plural.
En repassar l'hemeroteca, hem pogut constatar que hi ha opinions abans i opinions després, òbviament, de fitxar en Tití pel FC Barcelona.


ABANS

Me van a perdonar esta comparación cuando llamo el otro Zizou a Thierry Henry. (...) En Francia, donde nació también el fabuloso delantero del Arsenal, le consideramos el número dos, justo detrás de nuestro Zizou nacional. Sus goles y su espíritu hacen de él un ídolo de la afición en el que ponemos esperanzas para la Eurocopa, donde la selección francesa intentará revalidar el título. No es ninguna casualidad que el nombre de Henry suene para el Balón de Oro y el FIFA World Player. Me acuerdo muy bien del día en que empecé a admirar a Titi. Fue en 1998, en el Mundial de Francia. En cuartos de final, en la tanda de penaltis contra Italia. Este chaval, que no había cumplido 21 años y que llevaba sólo unos meses en la Selección, anotó su gol con tanta frialdad que me dije a mí mismo: “Ya es un grande”. Ya es campeón del mundo, de Europa y de la Copa Confederaciones, campeón de Francia, de Inglaterra, de la Cup... pero le falta el título que echaba de menos Zidane, la Champions League. Y este admirador del fútbol español (lo dice en privado) sabe que sólo hay un club que se lo puede asegurar.
Frédéric Hermel, diari AS, 12/12/03

(...) Henry no es diferente de la inmensa mayoría de los franceses en este sentido. Pone, como todos, al Madrid en un sitio inalcanzable. Nadie, en mi país, podría entender que, pudiendo fichar por el Madrid, escogiera al club catalán. Florentino Pérez suele comentar que los mejores futbolistas del mundo tienen su sitio en el Real Madrid y os puedo asegurar que Henry se considera uno de ellos. El destino está escrito. Y Henry es blanco.
Frédéric Hermel, diari AS, 16/06/05

(...) En unos momentos de delirio personal, me dejaba llevar por un deseo loco. Ojalá Thierry Henry se vistiera pronto de blanco. (...)
Frédéric Hermel, diari AS, 22/02/06

(...) Las consecuencias del resultado serán tremendas, también, para uno de los más elegantes y efectivos futbolistas de esta década. El público del Santiago Bernabéu ahora lo conoce y lo respeta. Se llama Thierry Henry. (...)
Frédéric Hermel, diari AS, 08/03/06

(...) Venir al Barcelona significaría dos cosas negativas para Henry: tener el riesgo de ser "uno más" en un equipo que vibra por Etoo y por Ronaldinho y aparecer como el jugador que puede frenar la progresión de Leo Messi. En cambio, en un Madrid que suena con volver a ser el del principio de la decada del 2000, tendría la posibilidad de convertirse en la base de un equipo histórico. Como lo fue otro francés llamado Zidane.
Frédéric Hermel, diari AS, 29/04/06


DESPRÉS

(...) Pero el comunicado de ayer del jugador francés me ha puesto de los nervios. Este gesto es tan inútil como egoísta. Huele a falsedad y a "plan de comunicación (...) intentando limpiar su imagen personal. Sobro todo de cara a la opinión pública de las islas británicas, zona del mundo donde tradicionalmente gozaba de mucho más cariño que en Francia. Me imagino que algunos asesores bien pensados habrán aconsejado a Titi rectificar de esta forma para no poner en peligro sus contratos publicitarios. A decir verdad, prefiero a un Maradona grosero que asume sus actos y sus palabras a un Henry cagón e hipócrita.
Frédéric Hermel, diari AS, 21/11/09

Henry no es querido y es odiado en Francia (...)
Frédéric Hermel, Punto Pelota

‘Titi’ nunca ha sido santo de mi devoción (...).
Frédéric Hermel, sportyou.es, 14/01/10

Fèlix

A propòsit d’Henry

En assaborir el golàs de Thierry Henry al Celtic Park, em va venir a la memòria una entrada d’aquest bloc, del passat 16 de juliol de 2007.
Es tractava d’una divertida juguesca que es va apostar el gran guru del futbol mundial Tomás Guasch:

(...) Ver a Javier de blanco y triunfando en el Bernabéu, cagometró brutalmente a Laporta... ¡a mes y medio del inicio de la Liga! Lo nunca visto. Eso, ni Gaspart. Y Saviola triunfará: nos jugamos una paella con la Junta del Barça a que mete más goles que Henry. La paella será de Conejo, naturalmente.
El Orsay, diari AS, 16/07/07

Llavors, ja es va comentar que es tractava d’una “aposta arriscada”.
A l’actualitat, en Tomás (i el conill) ho comencen a tenir pelut...

Henry:
7 gols en lliga + 3 gols en lliga de campions + 3 gols en copa = 13 gols totals
Saviola:
2 gols en lliga + 0 gols en lliga de campions + 0 gols en copa = 2 gols totals

En fi, de moment:

Henry – 13 Saviola – 2

A final de temporada passarem balanç...

Fèlix

Vigila, Deco!

(...) La lesión de Etoo, siempre lamentable en el aspecto humano, es una tranquilidad para el holandés, que pondrá a Messi, Henry y Ronaldinho sin posibilidad de equivocarse. Giovani y Bojan, por los que suspiran la afición, tendrán ahora más fácil aparecer en el equipo, y quien sabe si hasta hacerse los amos. Se le ha solucionado al Barça un problema, pero le queda pendiente el de Deco, que jugó los noventa minutos del Gamper, circunstancia que no sabrá el portugués si es buena o mala para él. ¿Ha recuperado la confianza del entrenador o tal desgaste supone que volverá al banquillo ante el Athletic? Deco protagoniza el otro debate en el Camp Nou, menos estridente que el de los Cuatro Fantásticos. ¿Es oportuno que jueguen Xavi e Iniesta junto a Touré Yaya o le iría mejor al equipo con Deco en el campo y uno de los pequeños fuera? Dudas mientras vuelve la Liga, envueltas todas en una certeza: el Madrid corre que se las pela; el Barça... está por ver. Etoo es de los que corre, desde luego.
Tomás Guasch, diari AS, 31/08/07

El Barça tenia dos problemes, segons Guasch.

Un són els 4F (Eto’o – Henry – Ronaldinho – Messi).
En Tomás creu que el fet de tenir quatre davanters tan bons és un embolic preocupant.
Ara ja s’ha resolt: Eto’o lesionat.
Els culers podem respirar tranquils!

L’altre problema és al mig del camp.
Més del mateix, tenir tanta gent que la toca bé (Deco – Xavi – Iniesta – Touré) també és un trencaclosques de difícil solució, pensa en Guasch...
Què podem fer?
I si li trenquem una cama al Deco? Problema solucionat?

Guasch!
Si l’enveja fos tinya...


Fèlix

Touré Yaya i 10 més

El Gamper d’ahir va servir per a confirmar que el Barcelona té ben cobertes gairebé totes les posicions del camp.
No únicament la davantera (Eto’o – Ronaldinho – Henry – Messi – Giovani – Bojan); segurament la millor de tot el planeta.
Les contractacions d'Abidal i Milito han reforçat molt bé la defensa.
Al mig del camp, Deco – Iniesta – Xavi són una garantia de possessió i control del joc.
Fins i tot, amb Valdés i Jorquera, la porteria sembla ben apuntalada.

L’única demarcació que té un únic propietari és la de migcentre defensiu.
Amb Márquez incòmode en aquest lloc, amb Edmilson lesionat i amb Motta amb peu i mig lluny del Camp Nou, el migcentre del Barça té nom i cognom: Touré Yaya, “Big Yaya!”.
Defensivament, talla, pressiona, recupera i, sobretot, omple molt el camp.
Ofensivament, assisteix amb criteri, toca ràpid, va bé per alt i quan s’afegeix a l’atac costa aturar-lo.
Ahir, contra el campió italià, va exhibir-se.

Com hem dit moltes vegades, en el món del futbol tot és relatiu.
Avui ets a dalt i demà ets a baix.
Tanmateix, el fitxatge de Yaya sembla, a l’actualitat, un grandíssim encert.


Fèlix

Referència fotografia: Mundo Deportivo

Si l’entrenador del Barça es digués Martí...

Ahir vaig estar parlant del Barça amb el meu amic Martí.
Com molts culers, veu que aquest any hi ha equip per aspirar al màxim en totes les competicions.
I també, com a molts de nosaltres, només li fa por que hi hagi problemes interns en el vestidor, derivats de la lluita d’egos entre les figures, Eto’o, Henry, Ronaldinho...

En Martí, tanmateix, creu tenir la solució.<>
Diu que això ho pot acabar l’entrenador, el primer partit de lliga al camp del Racing, de soca-rel, a les braves.
Com?

- "Molt fàcil!" (assegura).
- "La davantera titular, el primer partit de lliga, hauria de ser:"

Messi – Bojan – Giovanni

- "I tots els galls a la banqueta!"
Diu que així es demostra qui mana i que tothom és prescindible.
- "I si els nanos fan un bon partit i el Barça guanya..." (segueix envalentit)

Però l'entrenador del FCB és en Frank Rijkaard, i a ell li correspon gestionar la gran plantilla que aquest any s'ha confeccionat. Per això cobra.


Fèlix

Car o barat?

Aquests dies d’estiu, molts periodistes esportius analitzen el preu que paguen les directives pels fitxatges que realitzen.
No és gens estrany llegir o escoltar com, des de diferents medis, afirmen categòricament que tal jugador ha resultat molt barat o que aquella directiva ha fitxat car i malament.
Molt arriscat.

La meva opinió és que els jugadors, i els entrenadors, no són ni cars ni barats.
Més aviat, acaben sent cars o acaben sent barats.
M’explicaré.

La contractació d’Henry
Des de Madrid, l’han criticada durament; afirmen que, per a un jugador que l’any passat va estar molts partits lesionat i que és proper als 30, 24 milions d’euros són masses.
Potser sí, o potser no.
En repassar l’hemeroteca, fitxatges anteriors que hagin costat exactament la mateixa quantitat són: Jonathan Woodgate i Water Samuel (“el Muro”)!
Caldrà esperar a veure el rendiment d’Henry a les properes 2-3 temporades. Si fa com Ruud van Nistelrooy i, a la seva primera temporada a la lliga espanyola, guanya el títol de lliga i es converteix en màxim golejador, segur que a tots ens semblaran uns diners molt ben invertits.
Per cert, van Nistelrooy també va arribar al Madrid amb 30 anyets...

La contractació de Pepe
Faré un esforç d’imparcialitat.
S’ha criticat Mijatovic per haver-se gastat 30 milions d’euros en un defensa. Mirat fredament, i comparant la xifra amb el que han costat recentment altres centrals, semblen molts diners, masses.
Tanmateix, el temps posarà Pepe en el seu lloc i donarà o traurà raons.
Si Pepe es converteix en l’amo de la defensa blanca i és el central titular dels propers 10 anys (figura que estan buscant des de la retirada de Fernando Hierro), els 30 milions també estaran ben invertits.


Fèlix

S’admeten apostes!

Ahir en Tomás Guasch es va jugar una paella de conill.

Ver a Javier de blanco y triunfando en el Bernabéu, cagometró brutalmente a Laporta... ¡a mes y medio del inicio de la Liga! Lo nunca visto. Eso, ni Gaspart. Y Saviola triunfará: nos jugamos una paella con la Junta del Barça a que mete más goles que Henry. La paella será de Conejo, naturalmente.
El Orsay, diari AS, 16/07/07

Una aposta arriscada.
Des d’aquest blog, seguirem amb atenció com es desenvolupa al llarg de la temporada la juguesca d’en Guasch (aquesta i d’altres que segur faran ell i els seus amics Roncero, Gatti...).
De moment,

Saviola – 0 Henry – 0




Fèlix

El Pepe, Laporta i “Noticias Cuatro”

Fa uns dies, mirant les notícies d’esport a Cuatro, vaig quedar bocabadat.
Donaren com a principal succés esportiu del dia el recent fitxatge del central brasiler, Pepe, pel R. Madrid.
Després d’un ampli resum de les excel·lències del jugador, comentaren les reaccions del rival i van emetre els comentaris de Laporta, on es queixava que aquesta contractació “inflava” el mercat del futbol, en considerar que 30 milions eren massa per a un “defensa”.
Tot seguit, el periodista de Cuatro (no recordo el seu nom, ni ganes), deixà anar:

Alguien debería recordar a Laporta que el FC Barcelona lleva gastados, en fichajes, 64 millones de euros.
Y esto da para dos “Pepes”.
Cambiando de tema...

Indignant.
Per molts motius.
Perquè no es té en compte que el Barça, amb 64 milions, ha fitxat 4 jugadors!
Perquè no es té en compte que el president blaugrana es queixà del fet de comprar un “defensa” a preu de “davanter”.
Perquè no es tenen en compte els noms. El Barça ha fitxat Henry (internacional francès), Milito (internacional argentí), Touré Yaya (internacional de Costa d’Ivori) i Abidal (internacional francès).
I perquè posats a comparar, cal fer-ho en igualtat de condicions: Pepe – Milito (ambdós centrals).

Un noticiari més a la llista: Antena 3, TVE, Telecinco, LaSexta, Cuatro...
En fi, esperem que sigui el futbol qui dicti sentència.
Mentre, haurem de confiar amb TV3...

Fèlix

16 mesos… i un farsant!

16 mesos sembla poc temps per a passar del blanc al negre.
En 16 mesos sembla impossible que un periodista objectiu pugui canviar de forma radical les seves creences.
Però per desgràcia, al món de l’esport, no tots els periodistes són coherents.
N’hi ha de subjectius, completament parcials, partidaris i incoherents.
Com sinó es pot explicar aquest canvi d’opinió?

ROBINHO VIO DE CERCA A HENRY
Lo mejor para el Madrid anoche fue el resultado. Porque por juego y ocasiones el Arsenal debió dejar totalmente liquidada la eliminatoria. Un 0-3 no hubiera extrañado a nadie. Desde el lado del Real Madrid, en una euronoche aciaga como pocas, el único galáctico fue Casillas. Se dice que los grandes jugadores aparecen en los grandes partidos. Y el de ayer lo fue. Casillas, Henry y Fábregas sobresalieron por encima de todos los demás futbolistas. Henry es una auténtica maravilla. (...)
Tomás Guasch, diari AS, 22/02/2006

TAMUDO, HENRY, SAVIOLA...
(...) Ojo al dato: el refuerzo estrella del Barça para la próxima temporada en ataque es un señor de 30 años que jugó la pasada temporada 17 partidos por culpa de las lesiones y de quien los médicos azulgrana dicen que está muscularmente mal, con mucho por recuperar. (...)
Tomás Guasch, diari AS, 30/06/2007

Quan, juntament amb l’Òscar, ens decidírem a escriure el llibre “Tips de merengue” no buscàvem ni diners, ni sortir als medis, ni autocomplaences.
No us negarem que és d’una gran satisfacció personal, el veure un llibre propi publicat, per això, mai ens cansarem d’agrair a l’editorial Bromera la confiança en la idea i l’oportunitat que ens va brindar.
Tanmateix, el principal objectiu que buscàvem era desemmascarar farsants del periodisme, com Tomás Guasch.
Individus que falsegen la informació, que porten un filtre blanc-merengue a les ulleres.
Personatges capaços de convertir un "jugador meravellós" en un "avi lesionat", únicament per haver comès el "delicte" de deixar els "gunners" per a convertir-se en blaugrana.

Des d’aquest blog, seguirem denunciant aquests bufons del periodisme!

Fèlix

Adéu a “The Fab Four”?

Ahir vaig tornar de vacances. Vaig estar a Menorca. Em va encantar; la seva gent, la gastronomia (les calderetes, les ensaïmades, el 57, la pomada...), les platges i cales (Cavalleria, Cala en Brut, Son Saura, Cala en Porter...), i, sobretot, la tranquil·litat que es respira en tot moment.
Una illa meravellosa.

Vaig tenir temps de seguir l’actualitat blaugrana, a través dels medis catalans: el debat Milito-Chivu, les primeres declaracions dels nous (Touré, Henry, Abidal), la forma impresentable d’acomiadar Guillermo Amor i, per damunt de tot, la discussió del com encaixar en un 11 titular Eto’o-Ronaldinho-Messi-Henry, els quatre fabulosos (“The Fab Four”).

En tornar, no m’he pogut estar d’esbrinar com respira la premsa madridista.
I, gran sorpresa, “The Fab Four” té les hores comptades...
Tanta polèmica, tanta controvèrsia, i a Madrid ja saben que Laporta vendrà Ronaldinho o Eto’o!
Quina decepció! O no?


El Barcelona y sus acólitos presumen de tener la mejor delantera del mundo, los Beatles del balón, Los Fabulosos Cuatro (The Fab Four) que han de devolver al equipo a su trono perdido. A falta de saber lo que pagarán por el deseado central, lo fichado hasta ahora sobrepasa los 50 millones de euros que se había marcado Ferran Soriano como tope. Y eso sin contar con los costes de tanta ficha estelar durante unos cuantos años. Si la gestión del club, como señaló ayer el respetado economista Joan Trayter, se merece un cero patatero y la deuda es mayor de la real, la pregunta es: ¿cómo piensan Laporta y sus puntocom pagar todo lo que se están gastando para tapar el fracaso de la pasada temporada?
No se equivoquen, ellos mismos conocen la respuesta: sacarse de encima a uno de la banda. Como Henry acaba de llegar y Messi es el de mayor recorrido, la cosa está entre Ronaldinho y Etoo, esos que se abrazan ante los fotógrafos pero que ni se toman una cañita juntos. Laporta y los suyos están pagando su soberbia mientras ponen velas a Inglaterra e Italia para que llegue una oferta, rezando: ¡Compradnos a uno, please!
Miguel Ángel Santos, diari AS, 6/07/07


El Barça se retiró de la lucha por Chivu, pues no se ve capaz de pagarle el dinero que pide, cinco millones de euros limpios a la buchaca. En materia de dineros, el Barça lo que espera es una oferta por Etoo o Ronaldinho para rehacerse después de pagarle al Arsenal 24 kilos por Henry. Que a Laporta le salen las cuentas de su Masserati, pero las del club son otro cantar. Esa oferta le ahorraría además el follón que tarde o temprano se montará entre los morenos, Henry y Messi, el más débil de ego todavía, pero casualmente el mejor de los cuatro.
Tomás Guasch, diari AS, 5/07/07


Fèlix

Fair play (segona part)

Tomás Guasch té la memòria d’un peix
L’estat d’eufòria en què viu des de la consecució dels dos títols de lliga per part del R. Madrid l’han portat a crear el GPM (Gran Pitorreo Madridista).
Quina poca memòria històrica! No s’ha adonat encara que al món del futbol les alegries van per barris? No recorda que l’any passat el Barça va fer doblet (lliga i Champions)? No és conscient que el Madrid portava uns 1400 dies sense guanyar cap títol?

Tomás Guasch és un bufó a la cort “merengue”
Tant en les cada cop més esporàdiques aparicions televisives, com en les seves columnes d’opinió, com a l’espai “El Orsay”, del diari AS, va d’humorista.
I els seus intents de fer-se el bromista fan més pena que gràcia. Al nivell dels monòlegs de “El club de Flo”, vaja.

Tomás Guasch destil·la antibarcelonisme
Els seus atacs habituals a Laporta, Txiqui, Rijkaard, Ivanovic, Oleguer, Puyol, Carod-Rovira... desprenen un preocupant tuf antibarcelonista i anticatalanista.
És impensable que faci com Valdano i reconegui el millor joc del Barça al llarg d’aquestes darreres tres temporades i mitja.
Per a ell tot el que vesteix de blaugrana és menyspreable, per definició. Una llàstima. Mai podrà gaudir del talent de Ronaldinho, Messi o, ara, Henry.

En fi, margarides al porc!

Fèlix

Que no parin!

Ha començat el ball de fitxatges. Yaya Touré i Henry ja són nous jugadors del Barça. El primer, un jove de 24 anys, gran i fort com un bou, i que tots els barcelonistes esperem que aporti la fortalesa al mig del camp –després dels experiments amb els tres petits que Fèlix comentava anteriorment– que tant necessita aquest equip. El segon, un crack mundial que combina qualitat, experiència i fam de títols a parts iguals. Per a mi no era un fitxatge prioritari, però els bons jugadors sempre són benvinguts. Augmentarà la competitivitat entre els cracks i serà una bona opció per a suplir a Eto’o quan disputi la copa d’Àfrica. No sé si a partir d’ara, en lloc de REM haurem d’afegir la T de Thierry i parlar de TREM. I si finalment fitxem a Palacios, permeteu-me la broma, hauríem d’anomenar-los TREMP?

Aquests fitxatges ens venen molt bé als aficionats. Després d’una temporada dolenta com la d’enguany, no hi ha res millor per a tornar a il·lusionar-nos que noves cares. Com a mínim, avui serà més fàcil oblidar la derrota d’ahir en el bàsquet. Això ens faltava enguany, que el Madrid faci doblet, i a sobre en el Palau Blaugrana! Si vau veure el partit, convindreu amb mi que el Madrid va merèixer guanyar. Únicament en els primers minuts es va veure al Barça capaç de donar guerra, però el Madrid va tenir ahir un nivell d’encerts altíssim, ajudat a més per les pèrdues de balons i rebots defensius dels blaugrana. Ja vam guanyar la copa quan ningú s’ho esperava, però guanyar la lliga, i remuntar un 2-0 en els primers partits, era francament difícil.

Pareix ser que arriben les vacances a l’esport, i possiblement és hora que tots ens les agafem. Per la meva banda, continuaré escrivint de quan en quan al blog, tot i que possiblement amb menys freqüència. Això sí, comptem també amb Fèlix i Òscar per mantenir-lo viu fins la propera temporada.

Massa temps lliure

Dues setmanes sense lliga són massa dies per al sistema que viu al voltant del futbol: premsa, televisió, ràdio, jugadors, clubs, etc., no saben com mantenir interessats als seus consumidors, i necessiten alimentar-los com sigui, sense pensar si el que els estan donant està en bon estat o caducat. Per això, quan no hi ha lliga, els rumors de fitxatges es multipliquen (veure el renovat fitxatge de Kakà pel Madrid, o d’Henry, Touré i Abidal pel Barça). Per això, quan no hi ha lliga la premsa madrilenya intenta mantenir vives les brases d’aquesta efervescència merengue que viu l’equip de Capello i que els ha portat al capdavant de la lliga (veure les portades d’ahir, d’avui i possiblement la de demà i següents). I per això, quan no hi ha lliga, jugadors com Raúl –que té massa temps lliure justament perquè ja no va convocat amb la selecció– s’avorreixen supinament i s’entretenen fent simpàtiques declaracions. Raúl posa la canya i espera que Eto’o piqui l’ham. Coneixent com se les gasta el camerunès, és ben possible que ho faci. És més, és ben possible i comprensible que la il·lusió d’Eto’o fos triomfar en el R. Madrid, però del que no hi ha dubte és que Samuel ha triomfat en el Barça, està compromès amb el Barça, i que tot el que li van negar a la casa blanca (títols, oportunitats de jugar i estima) ho ha rebut i ho continuarà rebent a Can Barça. Per molt que parli Raúl, un “colchonero” declarat i format a les categories de l’Atlético.

A per la primera final

Avui toca la copa. La Juancarling Cup, com diuen alguns, i és hora de que ens concentrem en aquest partit, vital per tal de continuar amb les bones sensacions i acabar d'enfortir a aquest equip de cara al final de lliga.

Ahir el Sevilla es va classificar per a aquesta final. Ho tenia tot fet, amb un 0-3 previ i jugant a casa. Els de Juande Ramos ja han fet la seva feina, i ara toca que el Barça faci la seva.

L'eliminació no passa pel meu cap. Seria un desastre absolut, no solament per no optar a guanyar el doblet, sinó per la inestabilitat i el desconcert que crearia en els jugadors del Barça, que ens passaria factura (i de la cara) a la lliga.

Avui és un dia per als Gudjhonsen, Saviola, Oleguer i companyia, per a que demostrin que són importants en aquest equip (classificar-los per a una final és important) , i per donar descans als titulars. Això sí, no serà un partit fàcil, i si els que surten a jugar no estan al 150%, patirem davant d'un Getafe amb ganes d'arribar a la seva primera final.

Per tant, oblidem-nos avui d'Henry i d'altres fitxatges, i cemtrem-nos en arribar a la final.