Car o barat?

Aquests dies d’estiu, molts periodistes esportius analitzen el preu que paguen les directives pels fitxatges que realitzen.
No és gens estrany llegir o escoltar com, des de diferents medis, afirmen categòricament que tal jugador ha resultat molt barat o que aquella directiva ha fitxat car i malament.
Molt arriscat.

La meva opinió és que els jugadors, i els entrenadors, no són ni cars ni barats.
Més aviat, acaben sent cars o acaben sent barats.
M’explicaré.

La contractació d’Henry
Des de Madrid, l’han criticada durament; afirmen que, per a un jugador que l’any passat va estar molts partits lesionat i que és proper als 30, 24 milions d’euros són masses.
Potser sí, o potser no.
En repassar l’hemeroteca, fitxatges anteriors que hagin costat exactament la mateixa quantitat són: Jonathan Woodgate i Water Samuel (“el Muro”)!
Caldrà esperar a veure el rendiment d’Henry a les properes 2-3 temporades. Si fa com Ruud van Nistelrooy i, a la seva primera temporada a la lliga espanyola, guanya el títol de lliga i es converteix en màxim golejador, segur que a tots ens semblaran uns diners molt ben invertits.
Per cert, van Nistelrooy també va arribar al Madrid amb 30 anyets...

La contractació de Pepe
Faré un esforç d’imparcialitat.
S’ha criticat Mijatovic per haver-se gastat 30 milions d’euros en un defensa. Mirat fredament, i comparant la xifra amb el que han costat recentment altres centrals, semblen molts diners, masses.
Tanmateix, el temps posarà Pepe en el seu lloc i donarà o traurà raons.
Si Pepe es converteix en l’amo de la defensa blanca i és el central titular dels propers 10 anys (figura que estan buscant des de la retirada de Fernando Hierro), els 30 milions també estaran ben invertits.


Fèlix