Fair play (segona part)
Tomás Guasch té la memòria d’un peix
L’estat d’eufòria en què viu des de la consecució dels dos títols de lliga per part del R. Madrid l’han portat a crear el GPM (Gran Pitorreo Madridista).
Quina poca memòria històrica! No s’ha adonat encara que al món del futbol les alegries van per barris? No recorda que l’any passat el Barça va fer doblet (lliga i Champions)? No és conscient que el Madrid portava uns 1400 dies sense guanyar cap títol?
Tomás Guasch és un bufó a la cort “merengue”
Tant en les cada cop més esporàdiques aparicions televisives, com en les seves columnes d’opinió, com a l’espai “El Orsay”, del diari AS, va d’humorista.
I els seus intents de fer-se el bromista fan més pena que gràcia. Al nivell dels monòlegs de “El club de Flo”, vaja.
Tomás Guasch destil·la antibarcelonisme
Els seus atacs habituals a Laporta, Txiqui, Rijkaard, Ivanovic, Oleguer, Puyol, Carod-Rovira... desprenen un preocupant tuf antibarcelonista i anticatalanista.
És impensable que faci com Valdano i reconegui el millor joc del Barça al llarg d’aquestes darreres tres temporades i mitja.
Per a ell tot el que vesteix de blaugrana és menyspreable, per definició. Una llàstima. Mai podrà gaudir del talent de Ronaldinho, Messi o, ara, Henry.
En fi, margarides al porc!
Fèlix
L’estat d’eufòria en què viu des de la consecució dels dos títols de lliga per part del R. Madrid l’han portat a crear el GPM (Gran Pitorreo Madridista).
Quina poca memòria històrica! No s’ha adonat encara que al món del futbol les alegries van per barris? No recorda que l’any passat el Barça va fer doblet (lliga i Champions)? No és conscient que el Madrid portava uns 1400 dies sense guanyar cap títol?
Tomás Guasch és un bufó a la cort “merengue”
Tant en les cada cop més esporàdiques aparicions televisives, com en les seves columnes d’opinió, com a l’espai “El Orsay”, del diari AS, va d’humorista.
I els seus intents de fer-se el bromista fan més pena que gràcia. Al nivell dels monòlegs de “El club de Flo”, vaja.
Tomás Guasch destil·la antibarcelonisme
Els seus atacs habituals a Laporta, Txiqui, Rijkaard, Ivanovic, Oleguer, Puyol, Carod-Rovira... desprenen un preocupant tuf antibarcelonista i anticatalanista.
És impensable que faci com Valdano i reconegui el millor joc del Barça al llarg d’aquestes darreres tres temporades i mitja.
Per a ell tot el que vesteix de blaugrana és menyspreable, per definició. Una llàstima. Mai podrà gaudir del talent de Ronaldinho, Messi o, ara, Henry.
En fi, margarides al porc!
Fèlix
Etiquetes de comentaris: As, Barça Madrid, Diari As, Henry, Laporta, Rijkaard, Ronaldinho, Tomàs Guasch, Txiqui
2 comentaris:
Em sembla que alguna vegada ho he dit però és que a l’As tenen molt clara la distribució de funcions: el Relaño és l’objectiu, l’home de prestigi; el Roncero és el fanàtic que diu una tonteria darrere l’altre i el Guasch és el pallasset que va disparant a tort i a dret.
elsavidelcampnou.blogspot.com
El Guasch és un pallasso que sempre va en contra del barça.
De veritat, bon blog.
Canvian de tema em podries fer un favor.
L'ultima entrada que fetva de fitxatges, podries dirme el fixatge més acertat fins el moment?
Gràcies i salutacions si pots contestem en
http://actualidad-del-futbol.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici