dilluns, 18 de juny de 2007

Final del camí

Una hora i poc més. Aquest és el temps que vam ser campions de lliga. Com l’altre dia amb l’Espanyol, hem patit un final d’infart, amb cruel i injust resultat per als culés. És injust per al Barça, tot i merèixer perdre per haver llençat al fem aquesta lliga des de fa mesos, i és injust per al futbol, que veu com el torneig de la regularitat l’ha guanyat el conjunt que pitjor futbol ha practicat de entre tots els aspirants al títol. Però clar, les competicions no sempre les guanyen els equips que millor juguen. Hi ha equips especialitzats únicament en aconseguir resultats, és allò de que “el fin justifica los medios”. Doncs aquesta filosofia és la que ha imperat en aquest Madrid, un equip que ha viscut dels resultats, de la força bruta, dels gols de VNR, dels darrers minuts de cada partit (seus i dels altres) i, sobre tot, de la SORT. I ho dic amb majúscules, tot i que pugui parèixer fruït de la frustració.

Temps tindrem per a parlar del Barça, de qui ha d’anar-se’n i de qui quedar-se, de en què hem fallat i en què hem encertat, si és que ho hem fet. Però si parlem de l’equip campió, el factor que ha determinat aquesta lliga és la flor de Capello.

Per a mi és encara incomprensible com una persona que ha gestionat tan malament el vestuari madridista ha pogut aconseguir l’objectiu per al que se’l va contractar. No m’explico com un jugador (Beckham), que va ser apartat a mitjans de la competició, és el que li ha donat mitja lliga al Madrid. No m’explico tampoc com en el darrer partit de lliga un altre jugador que quasi no ha jugat en tota la segona volta (Reyes) és precisament qui salva els mobles dels merengues. Només ha faltat que Cassano tornés a marcar, i Ronaldo perquè no podia tornar, que si no...

Per molt que el Barça ho hagi fet molt malament, és impressionant comprovar com, jornada rere jornada, el Madrid jugava de pena però aconseguia els tres punts, i pensaves: això no pot continuar, no hi ha una mínima base que sustenti aquest equip. Però les jornades han anat passant, i el Madrid creixia amb els pírrics gols de VNR, i seguies dient-te: això no pot continuar, si ells han tingut sort en un partit, al pròxim ja no la tindran...però la tenien! I com!

Aquesta lliga no l’oblidaré mai. Ara veig clar que hi ha equips (aquest Madrid, el de la Séptima, el Milan de la darrera Champions) que, per molt malament que estiguin, són capaços de guanyar, i d’altres, com el Barça, que només són capaços de guanyar quan estan al 100% i són infinitament superiors als altres. Què anem a fer-li. Som així.

Apagaré el televisor durant uns quants dies. Per favor, aviseu-me quan el grau de madridisme en sang hagi baixat a nivells normals.

Etiquetes de comentaris: , ,

8 comentaris:

Blogger Alba ha dit...

Doncs si, una llastima que un equip que practica un futbol macarronic guanyi la lliga, pero si el Barça hagués demostrat l'actitud d'ahir durant tota aquesta temporada no esteriem parlant d'un Madrid campió. Espero que aquest any i temporada serveixi per refleionar.
Salutacions

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 12:32:00 CEST  
Blogger paumargaritcompany ha dit...

Final cruel 2.
A i algun cop has vist el grau de madridisme baix? Poques vegades, jo pronostico que d'aqui una setmanaja acabara, perque s'haurá jugat la final de copa.

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 12:57:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

a mamarla a parla, k pringaos , hala madrid

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 19:08:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Algú em pot explicar què vol dir:

"a mamarla a parla, k pringaos" ?

Em dona la impressió que està escrit amb els peus...
Igual és un macaco, com en Roberto Carlos!

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 19:15:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Potser volia fer una canço com la de l'Eto'o,aquella que deia: nadrit kabron saluda al campeon.
Ha intentat fer el mateix pero el quaficient intelectual no ha arribat al de l'Eto'o, ni de bon tros.

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 20:22:00 CEST  
Blogger Xals ha dit...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 21:59:00 CEST  
Blogger Xals ha dit...

A Capello se'l va contractar per guanyar, i això ha fet. Quan van presentar a l'italià, tothom sabia a què jugaria el Madrid: a res. I a base de força han guanyat, i no per això són pitjors que el Barça. Cadascú juga al futbol com sap o com pot, el Madrid juga poc i malament, però aconsegueix l'objectiu. El Barça jugarà genial però ens hem quedat sense res.

La única sort del Madrid és la dissort del Barça, si li podem anomenar així. El Madrid no seria campió si el Barça no s'hagués deixat empatar contra el Betis o l'Espanyol a l'Estadi, per donar un dels molts exemples que podria donar. No donem la culpa ara a la sort del Madrid per escusar el fracàs del Barça.

Ànim, tornarem a véncer!

dilluns, 18 de juny de 2007 a les 22:02:00 CEST  
Anonymous per un Barça resultadista ha dit...

l´any que vé a deixar-se de la punyetera merda del espectacle barato, mano dura, i a guanyar titols d´una puta vegada que és lo que vol la gent; els pallassos son els únics que volen jugar bé sigui com sigui i els importa tres merdes que el Barça sigui campió

abans de tot, enviar al Lapo a pastar fang per haver permés tot a la merda de ganduls de senyoretes del Barcelona com el de les natilles

apa, siau

dimecres, 20 de juny de 2007 a les 2:49:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici