Segones oportunitats

Ahir no vaig poder escriure per culpa del treball. Vaig haver d’absentar-me tot el matí i vaig desatendre les meves obligacions blogueres. Em va venir bé, la veritat, perquè encara em durava la mala llet de dissabte, però el temps m’ha fet veure la situació d’una altra manera. Al principi pensava que les coses no podien haver anat pitjor per als aficionats culés. L’enèsim gol d’última hora del Madrid, l’enèsim empat d’última hora del Barça, el Sevilla que no guanya (era la meva opció si el Barça no guanyava)... Però realment ens va anar tan malament? Si canviem el nostre xip i passem de Mode pessimista a Mode Optimista, veurem les coses d’aquesta manera:

- El gol de l’empat del Barça va ser il·legal.

- Va ser un gol psicològic, minuts abans d’acabar la primera part, i ens va permetre acarar la segona part molt més tranquils.

- El Barça podia haver perdut el partit (és capaç, molt capaç!)

- Podia haver sigut pitjor: el Madrid podia haver marcat el tercer en els darrers minuts i haver cantat ja el aliron.

- Encara queda una jornada per a aconseguir el miracle (pitjor seria si hagués sigut la darrera jornada).

- Els jugadors del Mallorca aniran primats al Bernabeu i sense por a res.

- El president del Madrid, amb les seves celebracions (i sobre tot si la premsa catalana les magnifica) pot ajudar-nos a l’hora de motivar als jugadors del Mallorca.

- Maxi López no és Eto’o, però pot convertir-se en un ídol per al Barça si fa tot el que no va fer quan jugava aquí.

- Si el Madrid guanya la lliga, possiblement Capello es quedi en el Madrid (encara que jo penso que no es quedarà).

- Qui no es consola és perquè no vol.

Tenim una segona opció, la propera i última jornada. Qui no voldria aquesta darrera oportunitat? Hem d’estar contents de que encara podem guanyar la lliga. Sí, ja sé que hem perdut nosaltres la lliga, que no hauríem d’estar en aquesta situació, que els nostres jugadors han fet el capullo mitja temporada... però què voleu, que ens fem el hara kiri?