La síndrome Tenerife

Després de les pachangues de la selecció (no he vist cap dels dos partits però crec que no m’he perdut res), i sobre tot ara que pareix que el tema d’Eto’o torna a tranquil·litzar-se (amb l’enèsim desmentit per part del jugador), pareix que l’atenció dels mitjans culés i, per tant, de l’entorn, torna a centrar-se d’on no tindria que haver-se desviat mai: en la propera jornada de lliga.

Si jo fos un jugador del R. Madrid no les tindria totes amb mi. El Saragossa, ja ho sabem, es juga entrar a la UEFA. També sabem o intuïm que estarà primat pel Barça. També sabem que hi ha jugadors amb més d’un compte pendent amb el Madrid (Sergio Garcia, Piqué, Diogo, Milito, Celades...). I també sabem que el Real Madrid no és un equip caracteritzat en els darrers anys per suportar bé la pressió dels finals de lliga (tots recordem Tenerife). Ara que han aconseguit el més difícil, arribar al capdavant de la classificació, la por a cagar-la, a perdre-ho tot al final, crec que pot pesar-los i molt. Per tot això, crec que hi ha possibilitats més que raonables de que el Madrid no guanyi el proper dissabte.Depenem del que fem davant l’Espanyol, i confio en que sabrem estar a l’alçada. Per si de cas, vull que guanyi el Sevilla.