Visionaris blaugranes

L’estiu de 2003 va ser molt calent per als nous directius blaugranes.
Joan Laporta aconseguí la presidència del FC Barcelona i s’enfrontava al gran repte de construir un nou equip.
Recordareu que llavors va sorgir una línia d’actuació que apostava clarament pel fitxatge de “la triple A”: Albelda, Ayala i Aimar.
D’aquesta idea, n’eren grans defensors periodistes il·luminats, com Joan Patsy, o semidéus, com Johan Cruyff.
El tems acaba donant la raó o traient-la...
I segons sembla, en aquest cas, l’oracle estava equivocat.

Avui, Ronald Koeman ha comunicat a David Albelda que l'aparta de l'equip fins a final de temporada.
Pablo Aimar porta mesos sense fer res, a banda de barallar-se amb D’Alessandro.
I Roberto Fabián Ayala ja no compta per a la selecció argentina.

Si algú s’anima a escriure el llibre “Fart de culerades”, posem un capítol a la seva disposició: “La triple A”.

Fèlix

La síndrome Tenerife

Després de les pachangues de la selecció (no he vist cap dels dos partits però crec que no m’he perdut res), i sobre tot ara que pareix que el tema d’Eto’o torna a tranquil·litzar-se (amb l’enèsim desmentit per part del jugador), pareix que l’atenció dels mitjans culés i, per tant, de l’entorn, torna a centrar-se d’on no tindria que haver-se desviat mai: en la propera jornada de lliga.

Si jo fos un jugador del R. Madrid no les tindria totes amb mi. El Saragossa, ja ho sabem, es juga entrar a la UEFA. També sabem o intuïm que estarà primat pel Barça. També sabem que hi ha jugadors amb més d’un compte pendent amb el Madrid (Sergio Garcia, Piqué, Diogo, Milito, Celades...). I també sabem que el Real Madrid no és un equip caracteritzat en els darrers anys per suportar bé la pressió dels finals de lliga (tots recordem Tenerife). Ara que han aconseguit el més difícil, arribar al capdavant de la classificació, la por a cagar-la, a perdre-ho tot al final, crec que pot pesar-los i molt. Per tot això, crec que hi ha possibilitats més que raonables de que el Madrid no guanyi el proper dissabte.Depenem del que fem davant l’Espanyol, i confio en que sabrem estar a l’alçada. Per si de cas, vull que guanyi el Sevilla.

Aperitiu

Aquesta nit tindrem el primer round dels enfrontaments entre Espanyol i Barça d’aquesta setmana. Avui es juga la final de la Copa Catalunya; una final amb un títol en joc, sí, però que res té a veure amb el que es juga la propera jornada de lliga. El dissabte que ve sí que està en joc un títol: el Barça es juga continuar viu una jornada més a la competició (o passar al capdavant de la classificació en el millor dels casos), i l’Espanyol aspira a convertir-se en el jutge d’aquesta lliga. Després de perdre la final de la UEFA, la major alegria que pot donar-li el club als seus aficionats és fer-li perdre la lliga al Barça, i a més, servir-la en safata per a que la guanyi el R. Madrid, el club que més simpàtic cau als pericos. Antena 3 (qui, si no?) ha tirat d’hemeroteca per recuperar les imatges del Barça – Espanyol de l’any passat, on una part del públic cridava “A segunda, oe”. Quina casualitat, no? Suposo que és la seva obligació d’informar la que els impulsa a treure aquestes imatges, i no la d’encendre els ànims als pericos i afegir un extra de motivació als ja animosos i primats jugadors de l’Espanyol.

El partit de dissabte serà una autèntica final, el partit del segle, igual que de Saragossa. No descarteu dues derrotes de Barça i Madrid, i el Sevilla com a líder. Coses més estranyes s’han vist.

PD: si algú de Mundo Deportivo llegeix aquest blog, cosa que dubto enormement, com a culé li demano que deixi de parlar de fitxatges i de l’equip de l’any vinent, i que faci com Marca, que porten molts dies parlant exclusivament del Madrid i de la seva conjura, oblidant inclòs la seva estimada selecció espanyola.

Un final de lliga apassionant

A falta de sis jornades per a l’acabament d’aquesta lliga, la llista de candidats al títol encara és llarga.
Barça, Sevilla i Madrid són els màxims favorits; però, València i Saragossa, a 6 i 8 punts, sembla que encara no han dit la seva última paraula.
El bonic del calendari restant és que ens deixa enfrontaments a “vida o mort”:

• R. Madrid – Sevilla
• València – Saragossa
• Sevilla – Saragossa
• Saragossa – R. Madrid

Moltes lectures són possibles i el desenllaç més incert que mai. Tanmateix, voldria fer algun apunt:

1. El Saragossa tindrà un paper protagonista en aquest final de lliga, s’enfronta a tots els candidats, menys al Barça.
2. El Barça té el millor calendari.
3. El Barça és l’actual bicampió de lliga, campió de Champions i, a més, va primer, per tant, depèn d’ell mateix.

Els darrer partits de lliga blaugranes no han estat bons (victòria agònica amb el Mallorca, derrota a Vila-real i patiment final ahir amb el Llevant). Malgrat això, en tots aquests partits es van desaprofitar moltes ocasions clares de gol.
A l’altra banda del pont aeri, ja celebren el títol! El Madrid segueix guanyant partits en què marca a les primeres ocasions que arriba a l’àrea contrària.
Ja veurem com acaba tot; dependrà, entre moltes altres coses, de si el Barça segueix fallant davant de porta o de si el Madrid és capaç de mantenir aquesta eficàcia de cara el gol...

Fèlix

Saragossa o Barça?

La premsa madridista continua amb la seva campanya mediàtica de que encara poden guanyar la lliga. I és cert, matemàticament poden guanyar la lliga, clar que sí. Però la realitat futbolística és ben diferent. El joc del Madrid i de la resta d'equips és diametralment distint: el Barça, amb la pressió dels minuts finals, però ara amb una bona dinàmica i amb pura dinamita al davant; el Sevilla, incapaç d'aguantar la tensió de la lluita per la lliga però amb una solvència i una solidesa incomparables; i el València, enfeinat amb la Champions però un equip també difícil de guanyar. Per contra, el Madrid pateix com ningú a casa (hi haurà que veure a Emerson aquest cap de setmana jugant en el seu estimat Bernabeu), i pateix com ningú també fora de casa, amb una flor que ja fa molts metres d'alçada (i si no, que li ho pregunten al Celta).
Com deia, la premsa continua amb la seva campanya, i èstà delerosa d'una victòria del Saragossa contra el Barça. Sent realistes, què li interessa al R. Madrid? Una victòria del Saragossa (és a dir, lluitar per la lliga) o una victòria del Barça (assegurar la Champions)?