De manual

Ahir vaig veure el partit a territori comantxe. Vaig quedar amb un amic a València capital, i tot i això, el bar estava dividit en un 50% entre aficionats del Barça i aficionats del València. Com no podia ser d'una altra manera, va regnar la concòrdia des del primer minut fins a l'últim. Sí, l'últim inclós, tot i la clara mà d'Eto'o. Perquè, la veritat, veient com havia anat el partit, els valencianistes no es van queixar massa del gol, tot i ser injust.
Vaig veure un Barça molt treballador i que va fer, en línies generals un bon partit. Però (sempre hi ha un o més d'un), continuem amb mancances flagrants. Un equip tan ofensiu com el Barça és lògic que llanci molts corners al llarg d'un partit. Ahir va ser una mostra evident que el Barça no té ben treballades aquestes jugades, ni per part dels qui llancen el corner, ni per part dels rematadors. El mateix passa amb les centrades a l'àrea, que mai trobaren cap rematador. O l'obsessió per regatejar i fer passades dins de l'àrea petita, quan el manual del bon davanter aconsella rematar a la primera. El València va fer un gol amb tres passades i amb un remat directe; el Barça va rematar 25 vegades a porteria però sempre triant l'opció més difícil.
En fi, ens queda el partit de tornada, i si el Barça juga com anit i corregeix un parell de detalls, per joc i per qualitat crec que podem passar l'eliminatòria.
I si no, com que aquí mana el Barça, passarem per lo civil o per lo criminal.

No se confundan: aquí, el que manda es el Barça.

Tomás Guasch | 28/02/2008

Lo peligroso de este fotón de AS que dio ya la vuelta al mundo es que la gente puede confundirse: aquí, el que manda es el Barça. El gesto merengue de Villar es anecdótico; podría ponerse perfectamente la camiseta del primer rival de España en la Eurocopa y no sentiría frío ni calor: él es así de simple. Lo importante es lo otro, que el fotón no confunda a la gente: aquí el que manda es el Barça. Hasta el año pasado, descarao. A partir de la llegada de Ramón Calderón al Madrid no es que le perjudiquen, es que al Madrid le asaltan menos. La mano de Juanfran y lo que vino después es lo escandaloso, no el fotón, producto de una noche loca y de los vapores del Rioja, imagino. Lo tremendo es que no hubo penalti en La Romareda, pero sí tarjeta para el lateral zaragocista por darle a la pelota con la mano (?) pero no la hubo para Zambrotta en el penalti que supuso el momentáneo empate del Levante en el Camp Nou cuando su manotazo fue catedralicio. Ni la vio Milito, y hubiese sido la quinta y su stop al Manzanares, por un clamoroso derribo por detrás a Riga: habrá más... Que el que manda, manda sin necesidad de ponerse una camiseta.

Set ball o match ball

Rafa Nadal va perdre ahir la final del torneig d’Hamburg amb el número 1 del món, Roger Federer, amb un 6-0 en el darrer set. El mateix dia, unes quantes hores després, el Barça guanyava amb un 0-6 a l’Atlético de Madrid en el Calderon. Ni l’Atlético és Rafa Nadal ni el Barça el número 1 del món. Però, a banda del resultat, en el que coincideixen els culés i el suïs és que ambdós han guanyat una final.
El Barça arribava amb tota la pressió del món: Sevilla i València havien guanyat, i el Madrid novament havia obrat el miracle guanyant en el temps de descompte. A Chamartín tindran que fer un monument a la flor de Capello, perquè no s’explica la victòria contra l’Espanyol i contra el Recre d’una altra manera. Com li va passar al Barça abans de perdre el liderat (Mallorca i Llevant, especialment), els de Capello estan vivint amb l’aigua al coll, i al final acabaran ofegant-se. No sempre van a trobar-se amb el gol d’Higuaín o el de Roberto Carlos, i acabaran pegant-se-la, si no contra el Saragossa, contra el Deportivo i/o el Mallorca.
El Barça, però, no només va guanyar la final del Calderon (aquella en la que molts pronosticaven que punxaria i que suposaria l’adéu definitiu a la Lliga). L’equip de Rijkaard s’ha retrobat, sobretot, amb els cracks (quina nit d’Eto’o!), i amb els gols que li van faltar en els anteriors partits, donant un cop de puny a la lliga i demostrant que encara és el rival més perillós per a aquest Madrid dels minut 89.

No només hem guanyat tres punts: en la meva opinió, aquesta jornada hem guanyat la lliga.

Un final de lliga apassionant

A falta de sis jornades per a l’acabament d’aquesta lliga, la llista de candidats al títol encara és llarga.
Barça, Sevilla i Madrid són els màxims favorits; però, València i Saragossa, a 6 i 8 punts, sembla que encara no han dit la seva última paraula.
El bonic del calendari restant és que ens deixa enfrontaments a “vida o mort”:

• R. Madrid – Sevilla
• València – Saragossa
• Sevilla – Saragossa
• Saragossa – R. Madrid

Moltes lectures són possibles i el desenllaç més incert que mai. Tanmateix, voldria fer algun apunt:

1. El Saragossa tindrà un paper protagonista en aquest final de lliga, s’enfronta a tots els candidats, menys al Barça.
2. El Barça té el millor calendari.
3. El Barça és l’actual bicampió de lliga, campió de Champions i, a més, va primer, per tant, depèn d’ell mateix.

Els darrer partits de lliga blaugranes no han estat bons (victòria agònica amb el Mallorca, derrota a Vila-real i patiment final ahir amb el Llevant). Malgrat això, en tots aquests partits es van desaprofitar moltes ocasions clares de gol.
A l’altra banda del pont aeri, ja celebren el títol! El Madrid segueix guanyant partits en què marca a les primeres ocasions que arriba a l’àrea contrària.
Ja veurem com acaba tot; dependrà, entre moltes altres coses, de si el Barça segueix fallant davant de porta o de si el Madrid és capaç de mantenir aquesta eficàcia de cara el gol...

Fèlix

Tenim un nou aliat

Qui ho anava a dir! Fa uns dies demanava que el València passés l’eliminatòria contra el Chelsea, amb el raonament que si l’equip che se centrava en la Champions descuidaria la lliga i eliminaríem a un rival. Efectivament això és el que ha passat. Bé, en realitat, s’han descartat del títol de lliga però han quedat eliminats de la lliga de campions.
I què els queda ara? Doncs lluitar per classificar-se per a la Champions, on ara ocupen la cinquena posició. Repassem el calendari més proper del València:
València – Sevilla (Jornada 30)
R. Madrid – València (Jornada 31)
A banda els queda enfrontar-se al Saragossa, però, és evident que si no guanyen els dos propers partits, o com a mínim puntuen en casa del Madrid, quedaran fora de la Champions.
A qui beneficia més la victòria ahir del Chelsea? La resposta és evident: al Barça.