Set ball o match ball

Rafa Nadal va perdre ahir la final del torneig d’Hamburg amb el número 1 del món, Roger Federer, amb un 6-0 en el darrer set. El mateix dia, unes quantes hores després, el Barça guanyava amb un 0-6 a l’Atlético de Madrid en el Calderon. Ni l’Atlético és Rafa Nadal ni el Barça el número 1 del món. Però, a banda del resultat, en el que coincideixen els culés i el suïs és que ambdós han guanyat una final.
El Barça arribava amb tota la pressió del món: Sevilla i València havien guanyat, i el Madrid novament havia obrat el miracle guanyant en el temps de descompte. A Chamartín tindran que fer un monument a la flor de Capello, perquè no s’explica la victòria contra l’Espanyol i contra el Recre d’una altra manera. Com li va passar al Barça abans de perdre el liderat (Mallorca i Llevant, especialment), els de Capello estan vivint amb l’aigua al coll, i al final acabaran ofegant-se. No sempre van a trobar-se amb el gol d’Higuaín o el de Roberto Carlos, i acabaran pegant-se-la, si no contra el Saragossa, contra el Deportivo i/o el Mallorca.
El Barça, però, no només va guanyar la final del Calderon (aquella en la que molts pronosticaven que punxaria i que suposaria l’adéu definitiu a la Lliga). L’equip de Rijkaard s’ha retrobat, sobretot, amb els cracks (quina nit d’Eto’o!), i amb els gols que li van faltar en els anteriors partits, donant un cop de puny a la lliga i demostrant que encara és el rival més perillós per a aquest Madrid dels minut 89.

No només hem guanyat tres punts: en la meva opinió, aquesta jornada hem guanyat la lliga.