Les claus d'aquest equip

D’ací a que acabi la temporada vaig a intentar no parlar de fitxatges, ni de canvis en l’estructura tècnica del club, ni criticar al secretari tècnic o al president. Arguments per parlar d’aquests temes hi ha, i de sobra, però jugant-nos la lliga (recordem, per si algú ho ha oblidat, que estem empatats amb el líder), crec que no és l’actitud més constructiva.
Avui vaig a parlar dels tres jugadors del Barça que poden decidir aquesta lliga. Es tracta de tres jugadors importants per a l’equip, joves i dels pocs amb l’ambició suficient per tirar del carro.

Víctor Valdés: sense la transcendència d’altres porters (Palop amb el seu gol a la UEFA, o Casillas) és un jugador que ha permès amb les seves intervencions que l’equip continuï amb possibilitats a la lliga. És el tercer porter menys golejat, amb una mitjana de 0,88 gols per partit (Casillas té una mitjana d’un gol per partit). Del seu estat de gràcia actual, tot i el gol del Betis, depenen moltes de les opcions del Barça. Si aconseguim mantenir la porteria a 0 en el Calderon, tot i els regals setmanals de la defensa, mitja lliga volarà cap a Barcelona.

Samuel Eto’o: descrit com a rebel, díscol, egoista i envejós, el camerunès és, per a mi, l’autèntica estrella d’aquest equip, i l’únic dels REM que encara no està satisfet amb el palmarès de títols guanyats fins ara. És evident que Eto’o no és el mateix que abans de la lesió. La seva efectivitat ha baixat, falla moltes ocasions i no té l’electricitat de fa un any. Però també és cert que ja és el segon màxim golejador de l’equip a la lliga, amb 10 gols, i molts menys partits jugats que Ronaldinho (amb 18 gols, el màxim golejador). En el darrer partit de lliga se’l va veure actiu, amb ganes, pressionant al contrari i corrent els 90 minuts. No només són els gols que fa, també compta i molt la seva influència i el respecte que genera cap a l’altre equip. Si continua així i recupera el seu instint de killer en els quatre partits que resten, la lliga serà nostra.

Andrés Iniesta: dels tres jugadors anteriorment mencionats, Andrés és per a mi el que més pot decantar la lliga cap al Barça. A banda del seu joc al mig del camp, el de Fuentealbilla té una arribada a l’àrea continua, i les ocasions de gol se succeeixen als seus peus, la majoria, lamentablement, sense materialitzar-se. Des que Iniesta juga amb el primer equip han sigut centenars les vegades que ha rematat malament, desviat, o que no ha sabut resoldre davant el porter. Enguany ja porta 5 gols, però les seves possibilitats són immenses. Per això reclamo per a aquest final de lliga un pla especial d’entrenament per a Iniesta amb remats a porta i un contra un amb el porter. Si el manxec aprèn a materialitzar alguna de les múltiples ocasions que totes les jornades té als seus peus, podrem estar molt més tranquils. Ara que Deco ja no marca, els gols dels jugadors de mig del camp valdran el seu pes en or.

Si aquest tres jugadors fan el seu paper el proper dissabte, i la resta de jugadors no espatlla el partit, crec que podem guanyar al Calderon. I estic convençut que el R. Madrid no guanyarà al Recre. Ànim i tots a tirar del carro!

Per cert:

Tomás Roncero escriu el 08/05/2007 amb el títol Atléticos, juntos podemos...: "Y el Atleti es equipo con pedigrí europeo y merece (y debe) jugar la Copa de la UEFA"
I Tomás Roncero escriu avui, amb el títol Atleti, haz lo que te plazca...: "Al Madrid ya no le quedan muros por delante en la clasificación. Líderes. Primeros. Favoritos. Depende de sí mismo. Ganaremos en Huelva (y eso que el Recre merece la UEFA más que vosotros) y al Depor de Caparrós."