Amb els deures fets

Comença una nova setmana, un nou dilluns en el que parlarem de la jornada de lliga d'ahir, de les portades de Marca que segur ens faran riure (i ens enrabiaran), de la pressió que des de Madrid s'intentarà traslladar a l'equip blaugrana, de Roncero i les seves cròniques... res que l'equip de Rijkaard no pugui superar.

Dissabte el Barça va complir amb la seva part, va guanyar a la Reial Societat amb les passades a les que ens tenia acostumat Ronaldinho -i que tant trobàvem a faltar-, i amb els bons gols d'Iniesta i Eto'o. Cert és que l'equip donostiarra jugava atemorit, a no perdre, conscient de que tenia davant al Barça i de que no sumar com a mínim un punt seria tenir mig peu en segona divisió. Però això no ha de llevar-li mèrit a la victòria del Barça, ja que és una victòria fora de casa (i enguany no en són massa) i molts dels aficionats no comptàvem amb la victòria (jo entre ells).

Diumenge, el gran partit entre Madrid i Sevilla, aquell que als defensors del calendari els permetia somniar amb un empat o amb una derrota del Madrid. No ha sigut així. Tot i l'oportunitat d'Alves fallada, el Madrid supera un escull tan difícil com el d'ahir, i es posiciona clarament com l'alternativa al Barça per a guanyar aquesta lliga. Van com una moto, i no serà extrany que guanyin tots els partis que els queden fins a final de temporada. Com a curiositat, comprovem com Beckham, a qui li havien llevat la targeta per a que poguès jugar, cusiosament li van treure la cinquena targeta en el minut 83 (amb victòria madridista per 2-1), i complirà la sanció el proper diumenge contra el Espanyol, en el partit que es jugarà al Bernabeu. No us sona de res? Havia pronosticat això mateix amb un 2-0, però no comptava amb el gol del Sevilla. Esperem que la targeta de Robinho no li la llevin, però d'aquest comité es pot esperar qualsevol cosa.

I amb quina sensació ens quedem? Doncs no sé vosaltres, però jo em quedo amb la part positiva de tot açò (he decidit que passi el que passi, d'aquí a final de temporada vaig a ser positiu i optimista, que carai). I quina és la part positiva? Doncs queda una jornada menys, cinc en total, i seguim sent líders. No solament això, tenim un punt més que la jornada anterior respecte del segon classificat. A més, hem guanyat fora, aquesta setmana juguem a casa contra el Betis i es més que factible que mantenim el lideratge una jornada més, Ronaldinho pareix que està entonant-se, i tot i fallar alguna que altra ocasió, Eto'o és una garantia en el gol. Si no passa res extrany, aquest dijous agafarem més moral encara si ens classifiquem per a la final de la copa del rei.