Article d'Enric Banyeres publicat a Tips de merengue
Per petició popular, aquí va la reproducció de l'article:
Yo creo que lo que está arruinando a los grandes clubes
son los secretarios técnicos, directores deportivos o
como se les llame. Tomemos como ejemplo lo sucedido
en el Barça, donde Serra Ferrer echaba a unos
jugadores (Litmanen, Ronald de Boer, Vítor Baía), que
aún van a jugar la Liga de Campeones, para fichar a
otros que no citaré por vergüenza.
Rexach también pasó el mocho y cambió a Simão,
Zenden o Petit por lumbreras como Geovanni, Rochemback,
Christanval y para qué seguir.
Después ha llegado el tándem Txiki Begiristain-
Sandro Rosell, que podría superar todo lo anterior.
Problemas para colocar a hombres como Riquelme y
Bonano y ningún rubor para regalar a jóvenes jugadores
como Nano o Trashorras, recibidos por el Atlético
y el Madrid con los brazos abiertos, mientras en los
despachos del club se provisiona como pérdidas de la
anterior directiva la devaluación de tales jugadores. Y
no me digan que todo eso se hace para formar un gran
equipo. Nada más lejos de la realidad.
[Enric Bañeres, Don Balón, 9/09/03]
El tàndem Txiki Begiristain-Sandro Rosell van armar, amb
diferents graus de protagonisme, l’onze següent:
Valdés, Belletti, Márquez, Puyol, Gio, X avi, Edmilson,
Deco, Ronaldinho, Messi i Eto’o.
És un gran equip?
Per cert, on són Nano i Trashorras?
Yo creo que lo que está arruinando a los grandes clubes
son los secretarios técnicos, directores deportivos o
como se les llame. Tomemos como ejemplo lo sucedido
en el Barça, donde Serra Ferrer echaba a unos
jugadores (Litmanen, Ronald de Boer, Vítor Baía), que
aún van a jugar la Liga de Campeones, para fichar a
otros que no citaré por vergüenza.
Rexach también pasó el mocho y cambió a Simão,
Zenden o Petit por lumbreras como Geovanni, Rochemback,
Christanval y para qué seguir.
Después ha llegado el tándem Txiki Begiristain-
Sandro Rosell, que podría superar todo lo anterior.
Problemas para colocar a hombres como Riquelme y
Bonano y ningún rubor para regalar a jóvenes jugadores
como Nano o Trashorras, recibidos por el Atlético
y el Madrid con los brazos abiertos, mientras en los
despachos del club se provisiona como pérdidas de la
anterior directiva la devaluación de tales jugadores. Y
no me digan que todo eso se hace para formar un gran
equipo. Nada más lejos de la realidad.
[Enric Bañeres, Don Balón, 9/09/03]
El tàndem Txiki Begiristain-Sandro Rosell van armar, amb
diferents graus de protagonisme, l’onze següent:
Valdés, Belletti, Márquez, Puyol, Gio, X avi, Edmilson,
Deco, Ronaldinho, Messi i Eto’o.
És un gran equip?
Per cert, on són Nano i Trashorras?
enviat per Tips de merengue a la/es
12:29
7 comentaris:
Home, jo no discreparía necessariament amb lo de Bañeres, no té poca raó.
Si al teu comentari final se li agegeixen Albertinis, Gashinas i tal,...
Bon blog, chau!
No hi veig el merengue per cap lloc. Potser sí una mica de pa amb tomàquet...¿Vítor Baía no es va fer un tip de guanyar títols? ¿Zenden jugava ahir nit amb el Liverpool...? Simao segueix sent un jugador cotitzat. Menys mal que no vaig mencionar Quaresma, que ara es desitjat per tots els gran clubs. ¡Mira que si arribo a dir que fitxar-lo era una cagada!.
¡Sort amb el llibre! I agraït. ¡Encara em fareu famòs!
El Barça sempre ven pitjor que fitxa. Tant Simao com Quaresma tenien qualitat per està al Barça, pero de seguida sel's va donar per perduts
@ Capità
Un honor que passis per aquí.
Benvingut!
@ Enric,
NO tot el llibre està dedicat als merengues (tot i que el subtítol "Els excessos de la premsa madridista" així ho indica). En qualsevol cas, m'alegro de llegir les teves paraules.
Salut!
@ Bernat i Roger
Teniu tota la raó. De seguida donem per peduts als jugadors. Jo sóc dels que pensa que Guddy encara pot donar molt al Barça.
Txiki Beguiristain sí que és bastant paquet, però entre Laporta y Rosell van formar un dels millors Barça de la história. En referència a l'època "d'escopeta de fira" millor no en parlem.
En el llibre, hem recollit sobretot opinions de la premsa madridista.
No obstant això, en els capítols dedicats al Barça, també hem integrat alguna pinzellada de periodistes d'aquí, com Enric Bañeres o Cristina Cubero. En tot cas, no dubtem pas del seu barcelonisme.
Entenem que la relativitat de tot el que envolta el món del futbol fa que el risc que corren els columnistes esportius sigui elevat; i les seves opinions, amb el temps, es demostrin, alguns cops encertades i altres, no.
Vull agrair a l'Enric el to de les seves paraules i la manera d'encaixar la filosofia de "Tips de merengue". Per desgràcia, altres, com en Tomás Guasch, ens han demostrat molt males maneres!
Una abraçada!
M'afageixo a les paraules del Fèlix, agraeixo el bon humor que ens demostres Enric. Si no podem riure del fútbol, amb tot el que passa en el mon, de que ho podem fer ?
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici