Post de sensacions o sensacions post

Avui és un dia de sensacions encontrades, i si em permeteu l'acudit, un post de sensacions. D’una banda, després del partit de diumenge, la sensació no pot ser pitjor, i la decepció i la por al fracàs aquesta temporada són majúscules. D’altra banda, ahir, a Sant Jordi, les coses van anar francament bé. Començarem per aquesta darrera, més alegre, si em permeteu.
El dia era complet. Teníem compromisos amb diverses llibreries, repartides pel centre de Barcelona principalment. Un munt de gent atapeïa els carrers al voltant de la Plaça Catalunya, i allà estàvem Fèlix, Òscar i jo. Val a dir que no vam ser el llibre més venut de Sant Jordi, perquè no som periodistes coneguts ni autors de llarga trajectòria, però el resultat del dia va ser bo, i crec que les vendes seran encara millors. Com ens van informar, a Reus els llibres més venuts havien sigut els del Buenafuente i Tips de merengue. És per estar contents, no? De qualsevol manera, la nostra lliga particular encara és llarga, i continuarem donant guerra perquè tothom pugui conèixer les bondats del nostre llibre. Gràcies a tots/es pel vostre suport.
En quant a la part menys agradable, avui la portada de l’Sport (la portada de Mundo deportivo dedicada a l’Eto’o és de vergonya; l’estan animant per a que se’n vagi o per a que el fitxin) reflecteix l’esbroncada del Rijkaard als seus jugadors. El refrany diu que más vale tarde que nunca, però l’aficionat blaugrana, cansat de tantes derrotes enguany, d’haver perdut tantes oportunitats d’assegurar la lliga, i després d’haver comprovat la debilitat d’alguns dels seus rivals, es pregunta per què a falta de 7 jornades és quan l’entrenador pareix que s’empipa, explota i exigeix solidaritat, menys floritures i més gol als seus jugadors. Quan has d’actuar és quan sents l’olor de fum, no quan les flames comencen a cremar-te els pantalons. No sé si m’explico: portem setmanes i setmanes amb la mateixa cançó, però pareix que hem d’esperar a perdre el liderat per a reaccionar. De res han valgut les finals perdudes, la mala imatge de l’equip, els mesos i mesos sense guanyar fora de casa... Les alarmes estaven enceses, però fins que l’incendi no devora la casa, a Can Barça no s’actua. Com a mínim, pareix que la reacció del cos tècnic s’ha produït ara mentre encara som líders, però crec que la xerrada i el toc d’atenció ha de ser setmanal, es guanyi o es perdi, i sempre previ a cada partit.