diumenge, 15 d’abril de 2007

La síndrome del llebrer

Hi ha gossos llebrers de competició que es passen la seva curta vida perseguint una llebre mecànica, tot donant voltes en curses de canòdroms. Encara que arriben a velocitats punta de 75 km/h, el fet d’atrapar la llebre resulta per a ells una autèntica utopia.
El 16 de maig de 2004, gairebé fa tres anys, el FC Barcelona va guanyar per 1 gol a 0 al Racing de Santander, en partit de la jornada 37 de lliga, amb gol de Ronaldinho al minut 15. El mateix dia, el R. Madrid ve perdre a l’estadi de La Condomina contra el Múrcia per 2 a 1. Aquests resultats van suposar que el Barça (72 punts) superés en la classificació el Madrid (70 punts).
Des de llavors, i ja anem per la quarta temporada consecutiva, cada tram final de lliga se sent des de Madrid la mateixa cançó: “la gran remuntada”, “demà líders”, “a por ellos”, “si guanyem tots els partits que resten...”, i un llarg etcètera.
Tanmateix, la dura realitat dictamina que el Madrid encara no ha assolit cap d’aquestes anunciades remuntades ( i que duri!).
I l’entorn madridista (premsa, alguns jugadors, president...) pateix clars símptomes de la “síndrome del llebrer”: mania persecutòria de la “utopia” d’atrapar, d’una vegada per totes, el Barça en la classificació.
Això sí, un llebrer de pura raça mai no llança la tovallola:

“La Liga se ha puesto borrosa, pero la Cofradía del Clavo Ardiendo no se rinde. A pesar de Turienzo y Capello.” (Tomás Roncero, diari As, 15/04/07).

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

2 comentaris:

Blogger Bernat y Roger ha dit...

A mi, des d'una visió objectiva, em penso que és molt lloable aquesta filosofia de mai donar la lliga per perduda i remontar-se als mítics "ahora sí", "la machada", etc... és una mentalitat guanyadora i amb l'equip i el joc que fan encara és més aplaudible. A vegades ja m'agradaria que des d'aquí es fes el mateix perquè sovint kuan hi ha problemes no fem més ke fer-los més grossos en comptes de recolzar l'equip fins a final de temporada.
A més, aquesta setmana els hi ha robat el partit, està clar, i malgrat ara estem a 5 punts, a mi no m'agrada guanyar les lligues així. Si això arriba a passar contra el Barça la indignació i impotència ke tindriem seria monumental, així ke no m'agradaria ser madridista en akests moments. Per descomptat ke el T.Guash i el Roncero treuen les coses de lloc i ho exageren tot, removent la història i retallant-la al seu gust, però per la resta de madridistes això ha stat un cop molt dur a les seves aspiracions, i més kuan estaven veient el millor Madrid de la temporada, més crescut i convençut de "la remontada" ke mai.

Salutacions,
Roger

dilluns, 16 d’abril de 2007 a les 11:46:00 CEST  
Anonymous Òscar ha dit...

Bernat i Roger, no estic d'acord amb el que dieu de guanyar les lligues així, crec que una competició de 38 jornades la guanya el millor, independentment dels arbitratges, doncs un dia t'afavoreixen i un altre et perjudiquen.

dilluns, 16 d’abril de 2007 a les 16:51:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici