La síndrome del llebrer
Hi ha gossos llebrers de competició que es passen la seva curta vida perseguint una llebre mecànica, tot donant voltes en curses de canòdroms. Encara que arriben a velocitats punta de 75 km/h, el fet d’atrapar la llebre resulta per a ells una autèntica utopia.
El 16 de maig de 2004, gairebé fa tres anys, el FC Barcelona va guanyar per 1 gol a 0 al Racing de Santander, en partit de la jornada 37 de lliga, amb gol de Ronaldinho al minut 15. El mateix dia, el R. Madrid ve perdre a l’estadi de La Condomina contra el Múrcia per 2 a 1. Aquests resultats van suposar que el Barça (72 punts) superés en la classificació el Madrid (70 punts).
Des de llavors, i ja anem per la quarta temporada consecutiva, cada tram final de lliga se sent des de Madrid la mateixa cançó: “la gran remuntada”, “demà líders”, “a por ellos”, “si guanyem tots els partits que resten...”, i un llarg etcètera.
Tanmateix, la dura realitat dictamina que el Madrid encara no ha assolit cap d’aquestes anunciades remuntades ( i que duri!).
I l’entorn madridista (premsa, alguns jugadors, president...) pateix clars símptomes de la “síndrome del llebrer”: mania persecutòria de la “utopia” d’atrapar, d’una vegada per totes, el Barça en la classificació.
Això sí, un llebrer de pura raça mai no llança la tovallola:
“La Liga se ha puesto borrosa, pero la Cofradía del Clavo Ardiendo no se rinde. A pesar de Turienzo y Capello.” (Tomás Roncero, diari As, 15/04/07).
Fèlix
El 16 de maig de 2004, gairebé fa tres anys, el FC Barcelona va guanyar per 1 gol a 0 al Racing de Santander, en partit de la jornada 37 de lliga, amb gol de Ronaldinho al minut 15. El mateix dia, el R. Madrid ve perdre a l’estadi de La Condomina contra el Múrcia per 2 a 1. Aquests resultats van suposar que el Barça (72 punts) superés en la classificació el Madrid (70 punts).
Des de llavors, i ja anem per la quarta temporada consecutiva, cada tram final de lliga se sent des de Madrid la mateixa cançó: “la gran remuntada”, “demà líders”, “a por ellos”, “si guanyem tots els partits que resten...”, i un llarg etcètera.
Tanmateix, la dura realitat dictamina que el Madrid encara no ha assolit cap d’aquestes anunciades remuntades ( i que duri!).
I l’entorn madridista (premsa, alguns jugadors, president...) pateix clars símptomes de la “síndrome del llebrer”: mania persecutòria de la “utopia” d’atrapar, d’una vegada per totes, el Barça en la classificació.
Això sí, un llebrer de pura raça mai no llança la tovallola:
“La Liga se ha puesto borrosa, pero la Cofradía del Clavo Ardiendo no se rinde. A pesar de Turienzo y Capello.” (Tomás Roncero, diari As, 15/04/07).
Fèlix
Etiquetes de comentaris: Barça, Cofradia del clavo ardiendo, Diari As, líders, Lliga, Madrid, Roncero
enviat per Tips de merengue a la/es
21:04
2 comentaris:
A mi, des d'una visió objectiva, em penso que és molt lloable aquesta filosofia de mai donar la lliga per perduda i remontar-se als mítics "ahora sí", "la machada", etc... és una mentalitat guanyadora i amb l'equip i el joc que fan encara és més aplaudible. A vegades ja m'agradaria que des d'aquí es fes el mateix perquè sovint kuan hi ha problemes no fem més ke fer-los més grossos en comptes de recolzar l'equip fins a final de temporada.
A més, aquesta setmana els hi ha robat el partit, està clar, i malgrat ara estem a 5 punts, a mi no m'agrada guanyar les lligues així. Si això arriba a passar contra el Barça la indignació i impotència ke tindriem seria monumental, així ke no m'agradaria ser madridista en akests moments. Per descomptat ke el T.Guash i el Roncero treuen les coses de lloc i ho exageren tot, removent la història i retallant-la al seu gust, però per la resta de madridistes això ha stat un cop molt dur a les seves aspiracions, i més kuan estaven veient el millor Madrid de la temporada, més crescut i convençut de "la remontada" ke mai.
Salutacions,
Roger
Bernat i Roger, no estic d'acord amb el que dieu de guanyar les lligues així, crec que una competició de 38 jornades la guanya el millor, independentment dels arbitratges, doncs un dia t'afavoreixen i un altre et perjudiquen.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici