Ronaldinho sí, Ronaldinho no
La història a Can Barça s'ha marcat des de fa molts anys per una autodestrucció realment sorprenent. Maradona, Schuster, Ronaldo...i molts d'altres no han estat al club els anys que haguessim volgut els aficionats, les raons han estat diverses, però una és comú en tots les casos: la crítica tant des dels mitjans de comunicació, com dels propis socis i simpatitzants del Barça.
Ens trobem en un d'aquest moments amb en Ronaldinho, les enquestes dels mitjans a peu de carrer, donen resultats sorprenents, alguns el canviarien ja per Cristiano Ronaldo, els altres el critiquen perquè no entrena com els seus companys (avui als mitjans de comunicació podem llegir i escoltar, un exemple clar amb els esdeveniments d'ahir al miniestadi), d'altres pel seu "baix rendiment" d'aquesta temporada, vaja per a tots els gustos.
Jo no sóc un romàntic del fútbol, i considero que tret dels jugadors del planter, criats aquí, els colors els senten molt pocs. Són professionals i prou, amb això vull dir que no vec malament que el crack no s'hagi de retirar al Barça, donçs una venda quan s'acosta als 30 anys, pot donar uns beneficis al club, sempre que reinverteixis amb la nova estrella de 23-24 anys existent al mercat, però aquest no és el cas d'ara.
Ronaldinho encara pot donar moltes alegries a can Barça, abans de poder-lo traspassar.
Caldria recordar a tots els que s'apunten a la crítica de Ronaldinho, que ELL, va ser qui ens va treure d'un pou en que no es veia solució, i que al voltant seu es va crear un equip que després va guanyar la segona copa d'europa pel Barça.
Com dic a "Tips de Merengue", sóc un culé, proper als 40, vol dir que fins que no vaig tenir vint anys, havia vist dues tristes lligues, i per suposat cap copa d'europa, recordo que eren temps en que si la temporada acabava amb la copa del Rey, sortiem als carrers per celebrar-ho.
Caldria que tots plegats fessim memòria, i valoréssim el que tenim, deixem l'autodestrucció a l'altra banda del pont aeri, si us plau.
Ens trobem en un d'aquest moments amb en Ronaldinho, les enquestes dels mitjans a peu de carrer, donen resultats sorprenents, alguns el canviarien ja per Cristiano Ronaldo, els altres el critiquen perquè no entrena com els seus companys (avui als mitjans de comunicació podem llegir i escoltar, un exemple clar amb els esdeveniments d'ahir al miniestadi), d'altres pel seu "baix rendiment" d'aquesta temporada, vaja per a tots els gustos.
Jo no sóc un romàntic del fútbol, i considero que tret dels jugadors del planter, criats aquí, els colors els senten molt pocs. Són professionals i prou, amb això vull dir que no vec malament que el crack no s'hagi de retirar al Barça, donçs una venda quan s'acosta als 30 anys, pot donar uns beneficis al club, sempre que reinverteixis amb la nova estrella de 23-24 anys existent al mercat, però aquest no és el cas d'ara.
Ronaldinho encara pot donar moltes alegries a can Barça, abans de poder-lo traspassar.
Caldria recordar a tots els que s'apunten a la crítica de Ronaldinho, que ELL, va ser qui ens va treure d'un pou en que no es veia solució, i que al voltant seu es va crear un equip que després va guanyar la segona copa d'europa pel Barça.
Com dic a "Tips de Merengue", sóc un culé, proper als 40, vol dir que fins que no vaig tenir vint anys, havia vist dues tristes lligues, i per suposat cap copa d'europa, recordo que eren temps en que si la temporada acabava amb la copa del Rey, sortiem als carrers per celebrar-ho.
Caldria que tots plegats fessim memòria, i valoréssim el que tenim, deixem l'autodestrucció a l'altra banda del pont aeri, si us plau.
Etiquetes de comentaris: Ronaldinho
enviat per Tips de merengue a la/es
9:40
2 comentaris:
Es cert, a Catalunya, els mitjans de comunicació són massa destructius no només amb els jugadors, sinó també els entranadors. Aquesta temporada no es la primera vegada, encara que molt tímidament, s'ha criticat a Rijkaard pel alguns dels seus plantejaments, decisions tàctiques.. i ja no dic a Ronaldinho que desprès d'un mundial i una temporada molt carregada es va quedar gairebé sense temps de recuperar-se i se li demana una temporada fantàstica. Em sorpren amb la facilitat que els aficionats culés i la premsa oblida la lliga i la champions de la temporada pasada. Això s'entendria millor si després d'un descans, una pretemporada amb condicions el rendiment del conjunt no fos l'adequat.
Salutacions
Sisis, la gent té molta poca memòria. Jo tinc 21 anys i he vist ja dues copes d'europa, 1 recopa, 8 Lligues,...no obsntant, el meu pare sempre em deia quan l'epoca del Dream Team: "Això no és lo normal del barcelonisme, em trigat 20 anys en guanyar una Liga, molts anys de sequia, això d'ara s'ha d'aprofitar".
JHo no m'el creia, ja que després va araribar el tricampionat de Robson, i les dues Lligues de Van Gaal,...però durant el desert dels 5 anys aqustes paraules van resonar desde el fons del meu subconscient,...quanta rao tenia.
Ronaldinho ens va treure de al fossa esportiva, ara jo no el vendia. encara li queden dues o trs temporades bones. Li debem, i ell ens deu. Jo tampoc el vendria. El vui per al meu equip amb esperit de campió.
Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici