dijous, 29 de març de 2007

La diferència és africana

La darrera jornada de lliga, el Barça va guanyar amb contundència a camp del Recreativo. Moltes cròniques es feien ressò que es tractava de la primera victòria blaugrana a domicili després de més de quatre mesos (les aconseguides a camp del Saragossa, en copa, i Liverpool, en Champions, es veu que no comptaven...).
Segurament hi ha moltes possibles explicacions a tantes jornades sense endur-se la victòria de camp contrari:
Llevant (1-1), Getafe (1-1), Espanyol (3-1), Betis (1-1), Osasuna (0-0), València (2-1) i Sevilla (2-1).
En tots aquests partits la possessió va ser blaugrana. I en molts, es va jugar amb la fórmula atrevida dels “petits”, un mig del camp amb Deco, Iniesta i Xavi que asseguren que l’equip contrari es passi bona part del partit corrent darrera la pilota. Tanmateix, amb això no n’hi va haver prou.
De poc serveix dominar el joc i la possessió, si a la davantera no es “mata”. I, al Nuevo Colombino, Samuel Eto’o va “matar” el partit.
D’aquí a final de temporada poden passar moltes coses; i, segons diuen els entesos, que a 11 jornades del final, encara hi hagi 4 aspirants al títol, garanteix moltes emocions.
Però, a can Barça s’han ajuntat, per fi, la possessió de la pilota i la definició davant amb Eto’o... i Messi.
I això es com jugar a la loteria i comprar més butlletes que la resta!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: ,

1 comentaris:

Anonymous Oscar ha dit...

Totalment d'acord amic, qualsevol equip que recuperés pel tram final de la lliga a Eto'o i Messi, i estigués líder ja cantaria l'aliron. Hauriem de crear la Cofradia del Clau calent !!!

dijous, 29 de març de 2007 a les 19:49:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici