dijous, 19 d’abril de 2007

El que necessitàvem

Els precedents no convidaven a l'optimisme, la veritat. A la lliga hem sobreviscut gràcies al calendari, als enfrontaments directes i a la inesperada derrota del R. Madrid. El joc blaugrana havia baixat molt, la seva velocitat, la seva verticalitat i, sobre tot, la seva capacitat per il·lusionar-nos. Pensàvem que aquesta temporada sols ens cabia esperar el xiulit final, que el millor és que s’acabés el més prompte possible. Però estàvem equivocats.
La nit passada, en lloc de confirmar la davallada del Barça, s’ha girat la truita d’una manera espectacular. Pel gol de Messi i pel joc de l’equip. Com sempre, hem de donar-li vida al rival, i amb el 3-2 hem pensat en el pitjor. Però no, aquesta vegada Eidur i Eto’o han rematat la feina, i ens deixen a un sol pas de la final de copa.
No insistirem amb el gol de Messi, per a emmarcar, ja que tots els mitjans el reproduiran milers de vegades, i com diu el refrany, una imatge val més que mil paraules, així que no el comentarem però el recordarem en la nostra memòria.
El que també recordarem, si em permeteu, és que avui presentem Tips de merengue, els excessos de la premsa madridista, a la llibreria Caselles de Lleida, a les 20h. I si no veniu, sempre ens podem trobar a Barcelona a les signatures de Sant Jordi.

Etiquetes de comentaris: , , ,

7 comentaris:

Blogger Eldeu ha dit...

(imagineu-me amb les mans el cap)

quin gol!!!!!!!!

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 11:40:00 CEST  
Blogger Nicolás Ribas ha dit...

Impresionant golàs de Messi, un gol que ho té tot, velocitat, regat, definició y sang freda per fer-li encara a l'últim momento un impresionant regat al porter per finalizar la jugada amb una gran picada per sobre dels defenses. Gran partit del Barça ahir, va tornar el Barça de les grans nits, el Barça de la temporada passada ha aparegut quan menys ho esperàvem, ni tan sols ho demanàvem: el que voliem era guanyar.

Hi ha molts de motius per ser optimista, ara hem de anar a Villarreal amb la mentalitat de conseguir els tres punts.

Espero que Rijkaard deixi al Ronaldinho a la banqueta, ja que com a mínim ahir es va demostrar que sense ell també es pot fer un gran fútbol, a més que no és cap secret que està fent una temporada bastant dolenta.

Salutacions.

www.apasionadosporelfutbol.blogspot.com

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 14:32:00 CEST  
Anonymous Fèlix ha dit...

Ronaldinho ha de tornar quan estigui bé.
Ni abans, ni després.

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 14:40:00 CEST  
Anonymous Òscar ha dit...

El gol de Messi és impressionant, però tampoc ara em de pensar que juguem millor sense el Ronnie. Quan estigui bé ha de tornar perquè sense dubte millorarà l'equip.

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 15:51:00 CEST  
Anonymous El Savi del Camp Nou ha dit...

El futbol és imprevisible però això, en part, és tan interessant. Quan menys t’ho esperes veus un bon partit del teu equip, cal destacar la pressió i la intel•ligència en el joc, i un gol increïble, antològic. El gol de Messi ha estat brutal, magnífic… no tinc paraules. Les sensacions que em desperta són indescriptibles. Visca el futbol!!! Gol de Messi a part, cal dir que vam tornar a viure la màgia de la Copa, una competició devaluada per tots. De fet, vam passar de l’eufòria absoluta al patiment per la remuntada del Getafe i vam acabar amb un resultat molt bo per classificar-nos per la final.

En Ronie que torni quan estigui bé però que demostri que està compromès i ‘endollat’ amb el Barça i els seus objectius. Ronaldinho al màxim sí però a mig gas ens condiciona massa.

Salutacions i sort en les presentacions!!

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 17:11:00 CEST  
Blogger Bernat y Roger ha dit...

Sísí, no calen més comentaris, el gol parla per si mateix. Tot plegat impressionant, com el joc de l'equip ahir a la majoria de minuts. La defensa, com al llarg de la temporada, el més fluixet: tova, insegura i amb poca feina mal resolta. Es akesta feblesa a les linies defensives la que s'ha de reforçar més de cara a la temporada vinent. A partir de mig camp, i sobretot amb Iniesta i Xavi agafant el rol de distribuidors i creatius, no hi ha cap problema, tenim els millors. I això sense compta a Dos Santos i Bojan ke pugen fort de cara al futur!

Ànims i haviam si akest partit fa créixer la moral dels jugadors i tenim un final de temporada més plàcid del que podíem pronosticar ahir abans del partit.

Molta sort a la presentació del llibre, per cert! I també molta sort a St.Jordi.

Salutacions,
Roger

dijous, 19 d’abril de 2007 a les 18:01:00 CEST  
Blogger Alba ha dit...

Senbs dubte, un partit que ha servit per pujar l'estat d'ànims de l'equip i els aficionats. Un gol que segurament tardarà en oblidar-se. Molt maco toot, pero que en els següents enfrontament s'ha de seguir demostrant
Salutacions
Alba

divendres, 20 d’abril de 2007 a les 19:29:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici