El que necessitàvem

Els precedents no convidaven a l'optimisme, la veritat. A la lliga hem sobreviscut gràcies al calendari, als enfrontaments directes i a la inesperada derrota del R. Madrid. El joc blaugrana havia baixat molt, la seva velocitat, la seva verticalitat i, sobre tot, la seva capacitat per il·lusionar-nos. Pensàvem que aquesta temporada sols ens cabia esperar el xiulit final, que el millor és que s’acabés el més prompte possible. Però estàvem equivocats.
La nit passada, en lloc de confirmar la davallada del Barça, s’ha girat la truita d’una manera espectacular. Pel gol de Messi i pel joc de l’equip. Com sempre, hem de donar-li vida al rival, i amb el 3-2 hem pensat en el pitjor. Però no, aquesta vegada Eidur i Eto’o han rematat la feina, i ens deixen a un sol pas de la final de copa.
No insistirem amb el gol de Messi, per a emmarcar, ja que tots els mitjans el reproduiran milers de vegades, i com diu el refrany, una imatge val més que mil paraules, així que no el comentarem però el recordarem en la nostra memòria.
El que també recordarem, si em permeteu, és que avui presentem Tips de merengue, els excessos de la premsa madridista, a la llibreria Caselles de Lleida, a les 20h. I si no veniu, sempre ens podem trobar a Barcelona a les signatures de Sant Jordi.