La batalla dels medis
No tinc ni idea de la influència que poden arribar a tenir els medis de comunicació sobre els equips de futbol.
Tampoc sé si els corrents d’opinió poden acabar decidint lligues tant igualades com l’actual.
El que sí penso és que en una guerra de medis, els barcelonistes ho tenim molt cru.
M’explico.
Per una banda, la premsa madridista sempre rema en la direcció dels interessos de l’equip. No importa que aquest no jugui bé, que faci tres o quatre temporades que no guanya títols, que es gastin milionades en jugadors que no rendeixen, que l’afició estigui farta de l’entrenador, o del president. El que importa és l’entitat. I si cal desviar l’atenció dels seguidors es fa. I s’inventen confabulacions arbitrals, i es carrega contra Villar, i se suggereixen nous fitxatges. O, en casos d’urgència, es parla del RMNBA, de Nadal, o de Alonso i la Fórmula 1... El que faci falta per salvar el Madrid, el que faci falta per remar junts!
A l’altra banda hi ha la premsa catalana. Aquí cadascú rema en la direcció que li dóna la gana, o que més li convé. És intranscendent que l’equip jugui bé, que es batin rècords, que es guanyin dues lligues seguides i una Champions, que portin pràcticament tres temporades líders. A la primera ensopegada, a la mínima ratxa de mal joc, apareixen les misèries de l’entorn. I tots a criticar: la renovació de Saviola, la baixa forma de Ronaldinho, les gelosies d’Eto’o, els fitxatges de Txiqui, la renovació de la plantilla... Qualsevol excusa és bona!
En fi, la batalla dels medis, companys barcelonistes, la tenim perduda.
Fèlix
Tampoc sé si els corrents d’opinió poden acabar decidint lligues tant igualades com l’actual.
El que sí penso és que en una guerra de medis, els barcelonistes ho tenim molt cru.
M’explico.
Per una banda, la premsa madridista sempre rema en la direcció dels interessos de l’equip. No importa que aquest no jugui bé, que faci tres o quatre temporades que no guanya títols, que es gastin milionades en jugadors que no rendeixen, que l’afició estigui farta de l’entrenador, o del president. El que importa és l’entitat. I si cal desviar l’atenció dels seguidors es fa. I s’inventen confabulacions arbitrals, i es carrega contra Villar, i se suggereixen nous fitxatges. O, en casos d’urgència, es parla del RMNBA, de Nadal, o de Alonso i la Fórmula 1... El que faci falta per salvar el Madrid, el que faci falta per remar junts!
A l’altra banda hi ha la premsa catalana. Aquí cadascú rema en la direcció que li dóna la gana, o que més li convé. És intranscendent que l’equip jugui bé, que es batin rècords, que es guanyin dues lligues seguides i una Champions, que portin pràcticament tres temporades líders. A la primera ensopegada, a la mínima ratxa de mal joc, apareixen les misèries de l’entorn. I tots a criticar: la renovació de Saviola, la baixa forma de Ronaldinho, les gelosies d’Eto’o, els fitxatges de Txiqui, la renovació de la plantilla... Qualsevol excusa és bona!
En fi, la batalla dels medis, companys barcelonistes, la tenim perduda.
Fèlix
enviat per Tips de merengue a la/es
18:02
7 comentaris:
I la pressió per treure la tarja al Beckham n'es un exemple!
Es tris perè és així, totalment d'acord.
i tan perduda. sobre tot amb el mundo deportivo i portades com las de eto´o de la setmana passada. penos diari, penosa informacio. al menys el sport es un panfleto barcelonista pero rema en la direccio de l´equip.
salutacions.
Totalment d'acord.
Esperem que els jugadors no llegeixin gaire.
Bueno, el SPORT, també està amb les portades contra el Dinho, Deco... y la resta de tonteries.
Ja estem un pas més a prop de la lliga!
Sport pro-Laporta, les seves portades traspassen Dinho i Deco (fitxatges Rosell), Mundo Deportivo anti-Laporta, les seves portades traspassen Etoó. Es així de senzill, en comptes de periodisme, són mers fulls propagandístics. Que sigui cert, tant se val.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici