ConfiaREM en aquest equip

Crec que tots els aficionats blaugrana podem estar d’acord en que el Barça dels darrers anys (el de les lligues i la copa d’Europa) s’ha sustentat en un tamboret de tres potes format per Ronaldinho, Eto’o i Messi (l’ordre dels factors no altera el producte). Sobre aquest tamboret, la resta de l’equip còmodament s’ha mantingut sempre al capdavant, amb la tranquil·litat que proporciona saber-se fermament subjectat per tan sòlida base.
Però un mal dia, una de les potes del tamboret esva trencar, i l’altra al poc de temps també. Quin ha estat el resultat? Doncs la pota sana, fent equilibris amb la resta de jugadors, ha pogut mantenir a l’equip sense que aquest caigui del tot.
I què passa ara? Doncs ara, en el moment més crucial de la temporada, en el que es decideix entre l’èxit o el fracàs, entre l’alegria de guanyar la lliga (i al Madrid) o la derrota de perdre-la (davant del Madrid), pareix que el tamboret torna a posar-se de peu, i amb força.
I aquest és el factor que em fa ser molt positiu respecte del desenllaç d’aquest sainet en el que s’ha convertit aquesta lliga. Eto’o, el polèmic i egocèntric jugador camerunès, resulta que té la mitjana golejadora més alta d’Europa, amb un promedi de 0.71 gols per partit. Tota una garantia. Val que abans del trencament, aquesta pota era flexible, fiable i resolutiva, però la fusta que té aquest jugador ens permet confiar que, a poc a poc, els gols i l’efectivitat estan tornant a Can Barça.
Ronaldinho, la pota que s’havia mantingut sana de les tres que quedaven, tot i haver passat per moments de debilitat (i de poc entrenament), pareix que torna a enfortir-se, a ser el que era, i sobre tot a comprometre’s amb l’equip. És evident que les qualitats del brasiler es potencien quan té al davant un jugador com Eto’o, que obri les defenses i que permet les genialitats del gaúcho. Estic convençut que les passades de dissabte es mantindran, i que Ronaldinho tornarà a marcar en el que queda de campionat com a mínim de dos a tres gols més.
I Messi, la pota més explosiva i menys constant, ja ens ha demostrat el que és capaç de fer. Amb la seva verticalitat, la seva velocitat i la seva capacitat de regat, tenim a un extrem capaç d’obrir les defenses més tancades (com la del Bètis, Nàstic...). La seva intermitència sols és comparable a la seva qualitat. En resum, el REM està posant-se en forma, tenim als millors jugadors, i els equips tornen a témer al Barça. Amb el trio la la la, les defenses ja no poden estar tranquil·les.