El perill de ser líders II

No fa molt comentava en aquest mateix blog el perill de ser líders en les condicions en les que estava el Barça, amb un avantatge mínim sobre Madrid i Sevilla, i amb un joc pobre i insegur. Vaig afirmar que preferia patir un parell de jornades com a segon classificat, que continuar enganyant-nos a nosaltres mateix amb un paupèrrim lideratge i amb un joc encara més pobre. Doncs ja ens trobem en aquesta situació, i crec que aquesta cura d'humilitat ens pot anar molt bé, sobre tot als jugadors.

Acostumar-se al lideratge té el perill de que ens creguem que som els reis del mambo, que anem a guanyar aquesta lliga sense baixar de l'autobus, i que tenim tanta qualitat que amb això serà suficient per guanyar. I qui més s'ho han cregut han sigut els jugadors. La cara desencaixada d'alguns jugadors, els pressumptes plors i enrabietades d'altres al vestidor, els ulls vidriosos del Rijkaard..., demostren que ningú d'ells s'esperava que aquesta situació es puguès donar, tot i les advertències del partit contra el Mallorca, Levante o Getafe. Doncs ja ho tenim. Hem perdut la lliga, i ara toca guanyar-la. Esperem que en lloc de patir dues jornades, en patim només una (la passada), i que el proper diumenge tornem a estar al lloc més alt de la classificació.

De la mateixa manera, el perill es trasllada ara a Madrid. Han fet una bona remuntada (tot i que 6 punts de desavantatge no en son tants), han tingut caràcter per suportar totes les crítiques, i han aconseguit unir-se premsa, afició i equip sota l'espíritu Juanito. Però també han tingut molta sort, i el seu joc (incloses la remontada contra Sevilla i Espanyol B) no es per estar molt tranquils. Abans l'enemic era el Barça, i sabien contra qui lluitaven. Però ara, l'únic enemic que tenen són ells mateix. Suportaran la pressió? Jo crec que no, i diumenge tornarem a ser líders.

D'altra banda, ja hem comentat alguna vegada les portades surrealistes de Marca. Afegim avui, doncs, una més a aquesta macabra col·lecció de desficacis, més pròpies d'aficionats forofos, tipo Roncero, que de periodistes seriosos. Això de que Guti rojiblanco capta el missatge de l'afició madridista i es vesteix de l'Atleti, per anar de roig i blanc, demostra el nivell intelectual dels qui redacten el pamflet madridista, i de qui compra aquest pamflet.