dijous, 17 de maig de 2007

Felicitats al Sevilla


Jo volia que guanyes l’Espanyol. Pel deute històric amb el Bayern Leverkusen, i perquè els del Sevilla (especialment el seu president) no m’acaben de caure massa bé. Això sí, el Sevilla té un gran equip i, sobre tot, una immillorable condició física.
És sorprenent comprovar com un equip que ha participat en tres competicions simultàniament, que ja ha guanyat una, que està en la final d’una altra, i que encara té possibilitats de guanyar la tercera (tot i que comprovarem els efectes d’aquesta victòria), arriba a aquest final de temporada amb una plenitud física (resistència i velocitat) envejable.
I aquest fet és més sagnant si el comparem amb l’estat físic dels jugadors del Barça. No sé si la causa és la llunyana pretemporada, mal planificada i regida més per factors econòmics que no esportius. O si la causa és la falta d’entrenaments del planter. O si la causa és una vida no esportiva massa activa per part dels jugadors (compromisos publicitaris, socials, sala Bikini, etc.). El que és evident és que aquest Barça i aquest Sevilla estan a anys llum de distància, l’un de l’altre. En aquest sentit, el Barça és d’allò més pedestre; en canvi, el Sevilla sí que és un equip galàctic.

Etiquetes de comentaris: , ,

5 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Vixca el sevilla!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 17 de maig de 2007 a les 10:42:00 CEST  
Anonymous Òscar ha dit...

Sr. Guasch, la seva travessa comença a fallar, esperem que segueixi amb el mateix percentatge d'encerts. Per cert, em sap greu per alguns amics pericos que tinc, però per altres i especialment per l'entranyable Guasch, Luís Garcia, Tamudo, ressentit Lo Pelat...ja els hi està bé.

dijous, 17 de maig de 2007 a les 12:23:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Massa poc!
Que es fotin!
Perico que vola, perico a la cassola!
A segona! Amb el Nàstic!

dijous, 17 de maig de 2007 a les 15:58:00 CEST  
Blogger Nicolás Ribas ha dit...

Doncs sí, tens tota la raó. Jo volia que perdessin els dos perquè encara que el Del Nido me cau fatal, el Sánchez Lliure com que és un antibarcelonista i un "toca-nassos" me he fet antiperico desde que està ell de president.

La veritat és que el Espanyol es mereixia guanyar, i ho veia possible fins l'expulsió de Moisés Hurtado que va deixar als pericos amb l'aigua fins al coll.

Salutacions, Tips.

dijous, 17 de maig de 2007 a les 16:50:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Esto dijo el Flaco Menotti en el diario ole de argentina.
"Qué sentiste al ver el golazo de Messi?

-El fútbol sigue siendo capaz de combinar las miserias de los grandes negociados con las expresiones más sublimes del arte de la pelota. Resolvió desde el triángulo virtuoso genética-técnica-habilidad al servicio de una aventura que terminó donde merecía: en el fondo del arco.

-¿Alcanza para medirlo con Diego?

-El punto de partida es entender que el fútbol es un equipo que juega, tiene elaboración, defensa, ataque, recuperación... millones de acciones que hablan de una estrategia. Y pensar que cada aventura tuya le cuesta al equipo esfuerzo y tiempo. Diego, cuando organizó la alegría que tenía de Cebollita, se transformó en lo que fue. Es la mejor comparación. Messi tiene que organizar su alegría. Si él, Kaká, Cristiano Ronaldo... no lo hacen, les pasará como a Ronaldinho, que ha pasado por trances de duda. Ojo, así llegan a unos lugares bárbaros pero no alcanzarán a Diego, Pelé, Di Stéfano o Cruyff."

Lean la nota si pueden (www.ole.com.ar). Un dialogo fantastico que va entre el futbol, la politica y su filosofia de vida.

Simplemente Menotti.

dijous, 17 de maig de 2007 a les 20:44:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici