Felicitats al Sevilla

Jo volia que guanyes l’Espanyol. Pel deute històric amb el Bayern Leverkusen, i perquè els del Sevilla (especialment el seu president) no m’acaben de caure massa bé. Això sí, el Sevilla té un gran equip i, sobre tot, una immillorable condició física.
És sorprenent comprovar com un equip que ha participat en tres competicions simultàniament, que ja ha guanyat una, que està en la final d’una altra, i que encara té possibilitats de guanyar la tercera (tot i que comprovarem els efectes d’aquesta victòria), arriba a aquest final de temporada amb una plenitud física (resistència i velocitat) envejable.
I aquest fet és més sagnant si el comparem amb l’estat físic dels jugadors del Barça. No sé si la causa és la llunyana pretemporada, mal planificada i regida més per factors econòmics que no esportius. O si la causa és la falta d’entrenaments del planter. O si la causa és una vida no esportiva massa activa per part dels jugadors (compromisos publicitaris, socials, sala Bikini, etc.). El que és evident és que aquest Barça i aquest Sevilla estan a anys llum de distància, l’un de l’altre. En aquest sentit, el Barça és d’allò més pedestre; en canvi, el Sevilla sí que és un equip galàctic.