Ronnie & Co

Aquests darrers dies s'està parlant bastant de Ronaldinho. El gaúcho no està bé, tot i els seus 18 gols a la lliga. Aquest fet és evident per a tots el que l’han vist jugar en les passades temporades i els que han comprovat el seu rendiment (i la seva actitud) enguany. És tan evident que el propi Ronaldinho ho ha reconegut públicament. Aquest exercici d’humilitat l’honra, tot i que alguns pensaran que tracta de justificar-se. A més, acaba de demanar a la federació brasilera no participar en la propera Copa Amèrica, a l’igual que fa pocs dies ho va fer Kakà. I per acabar-ho d’adobar, Ronaldinho ha descartat totalment qualsevol opció d’anar al Milan. Tres notícies importants sobre l’astre brasiler que poden condicionar al Ronaldinho que veurem la propera temporada, i que crec que permetran recuperar-lo com a jugador: descansat, humil i compromès. Els tres factors que enguany s’han trobat a faltar.
Amb la tranquil·litat de comptar l’any vinent amb l’astre brasiler, i amb l’esperança de poder retrobar-nos amb el millor Ronaldinho, afrontem ja el cap de setmana futbolístic amb totes les nostres mirades –i oracions– a Huelva i a Madrid. Passi el que passi aquesta jornada, ni haurem guanyat la lliga, ni l’haurem perduda definitivament. Si guanyem a l’Atlético i el Madrid perd en Huelva, recuperarem el liderat, però seguirem obligats a guanyar tots els partits que queden. Si tant el Madrid com el Barça guanyen, haurem d’ajornar el desenllaç una setmana més, tot i que el Barça en sortirà reforçat si guanya a Torres i cia. I si la caguem nosaltres i el Madrid guanya, em faré del Sevilla, tot i el risc de quedar tercers o quarts.
Però públicament dic que aquesta jornada recuperem el liderat. Alea jacta est!