L'autogestió d'un club

Ahir tocava donar la cara davant dels mitjans i de l’afició. Com a elements més destacats de la intervenció del pecident, destacaria l’anunci de continuïtat de Ronaldinho, Eto’o i Rijkaard (que no vol dir que finalment tots tres continuïn l'any vinent), la no menció expressa a Deco (espero que signifiqui el traspàs del portuguès, per a mi un dels mals del vestuari), i sobre tot, que s’aplicarà el codi de disciplina interna del club. Hi ha una frase en castellà que diu, a buenas horas, mangas verdes. On ha estat aquesta disciplina interna al llarg de tota la temporada? Per on s’han passat els jugadors aquest codi? Per què l’entrenador i la directiva han consentit la famosa autogestió del vestuari quan els resultats i la relació entre els jugadors demanava tot el contrari? I sobre tot, quina credibilitat té aquest anunci a hores d’ara? La única manera d’unir el vestuari culé és garantir que tots els jugadors van a treballar per igual, que no hi haurà privilegis i que el famós gimnàs va a tapiar-se amb formigó armat. Què contè aquest reglament intern? Suposo que seran coses de sentit comú: l’obligació d’assistir als entrenaments, de vigilar la forma física, de no fer declaracions que puguin perjudicar al club..., en fi, obligacions lògiques que qualsevol professional (i més aquests, amb el sou que tenen) deuria respectar. Però sobretot obligacions que qualsevol club i qualsevol equip tècnic hauria de fer valer en els seus treballadors. Els jugadors són culpables, sí, però més ho són l’entrenador, el secretari tècnic, la directiva i especialment el president. Pareix que l’autogestió, a més del vestuari, ha arribat a tots els estaments del club.