Fair play
Unes setmanes abans d’acabar la temporada, vaig tenir ocasió de llegir una àmplia entrevista a Jorge Valdano. En una de les qüestions li preguntaven per l’equip mereixedor de guanyar el títol de lliga. Valdano, filòsof del futbol, donà una resposta llarga i argumentada. Un breu resum vindria a ser que es trobava en un dilema: per una banda, el cor li deia R. Madrid, pel seu passat com a jugador i membre de l’equip tècnic; d’altra banda, el cap li deia Barça, en ser l’equip que millor joc havia desplegat en els darrers tres anys i mig.
Em va semblar una resposta elegant.
Elegant i intel·ligent perquè als seguidors d’un equip ens costa molt reconèixer un millor joc de l’equip rival. Tanmateix, cal fer-ho. És un necessari exercici de desintoxicació de fanatisme irracional.
I com que no hi ha res millor que predicar amb l’exemple, vull reconèixer públicament que aquest any el Madrid ha jugat millor que el Barça (estic parlant de bàsquet, òbviament). Ha estat un esglaó per damunt en els partits de la sèrie final i en la major part de la lliga regular.
Felicitats als homes de Joan Plaza.
Desgraciadament, no tots els periodistes i/o comentaristes de Madrid són com Valdano. N’hi ha, com Tomás Guasch, a l’altre extrem de la cadena evolutiva...
(Continuarà)
Fèlix
Em va semblar una resposta elegant.
Elegant i intel·ligent perquè als seguidors d’un equip ens costa molt reconèixer un millor joc de l’equip rival. Tanmateix, cal fer-ho. És un necessari exercici de desintoxicació de fanatisme irracional.
I com que no hi ha res millor que predicar amb l’exemple, vull reconèixer públicament que aquest any el Madrid ha jugat millor que el Barça (estic parlant de bàsquet, òbviament). Ha estat un esglaó per damunt en els partits de la sèrie final i en la major part de la lliga regular.
Felicitats als homes de Joan Plaza.
Desgraciadament, no tots els periodistes i/o comentaristes de Madrid són com Valdano. N’hi ha, com Tomás Guasch, a l’altre extrem de la cadena evolutiva...
(Continuarà)
Fèlix
Etiquetes de comentaris: Barça, Barça Madrid, Bàsquet, Premsa, Tomàs Guasch
4 comentaris:
El problema es que Valdano, a diferencia de la majoria de periodistes esportius ha jugat a futbol i sap del que parla. Els Guaschs, Ronceros, Carazos i companyia son supporters als que algu sense seny ha donat una pluma per escriure. I nosaltres ho patim dia rera dia.
PS: per cert com sempre hi han excepcions, comentare el nom del "loco gatti". Ell tambe ha jugat a futbol, pero esta clar que alguna cosa no rutlla molt be en el seu cap.
Salut
I Fabian Ortiz! El més impresentable...
A tots ens costa ser objectius quan es parla de temes en que hi entren els sentiment. Tot i això, el lògic és que la objectivitat sigui la base d’un bon periodisme. Ara bé, la realitat i els interessos econòmics, excitar a les masses pq et coneguin i et comprin un diari o escoltin el teu programa de ràdio, ens porten a haver d’aguantar a autèntiques escombraries.
Salutacions
Completament d'acord Fèlix, en bàsquet s'ha de reconéixer que el RM en la final ha fet les coses millor que el Barça, i s'ha de felicitar.
En referència a la majoria de periodisme esportiu de l'estat (d'una banda i altra), és patètic, però fent referència a l'amic Guasch, a sobre es vol fer el graciós, fent sarcasme del que passa al FCB i obviant absolutament el que passa al RM i a l'Espanyol.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici