dijous, 21 de juny del 2007

La fórmula dels tres petits

Al llarg d’aquesta temporada, i per diferents raons, en Frank Rijkaard ha utilitzat sovint un mig del camp format per Iniesta – Xavi – Deco, els "tres petits".

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5

Si feu una ullada als resultats, convindreu amb mi que la "fórmula dels tres petits" no ha funcionat.
En emprar-la, només s’ha guanyat a equips “fluixets”, i contra els difícils s’ha punxat.
M’atreviria a anar més enllà: la lliga s’ha perdut jugant amb aquest mig del camp (el doble enfrontament amb el Madrid, o a casa contra Espanyol i Betis, per exemple).
Xavi, Iniesta i Deco garanteixen domini de la pilota, control del partit, possessió. Però, també hi ha desavantatges, i grans: jugades a pilota parada, recuperació, joc aeri...
Esperem d’en Rijkaard que hagi pres nota.
Quan la immensa majoria dels equips punters de l’Europa continental jugant amb, com a mínim, un migcentre defensiu per alguna cosa serà!

Fèlix

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Sí senyor. Jugar amb els tres petits és un suïcidi evident. Cap equip decent d’Europa dóna tantes concessions al mig del camp. Nosaltres juguem amb inferioritat numèrica i amb inferioritat física. Pq hi jugaven? Doncs pq el nostre entrenador no volia escollir i apa a regalar punts. Personalment, em sembla clar que, com a molt, entre Xavi i Iniesta se’n ha d’escollir un. A més, ara faig memòria de dos partits importants que ens van col•locar al primer nivell europeu i mireu el mig camp: Chelsea – Barça (1-2) Edmilson, Motta i Deco; Barça – Arsenal (2-1) Edmilson, Deco, Van Bommel. Us queda algun dubte?

dijous, 21 de juny del 2007, a les 21:27:00 CEST  
Anonymous Anònim ha dit...

Totalment d'acord

divendres, 22 de juny del 2007, a les 10:44:00 CEST  
Blogger Alba ha dit...

Totalment d'acord, no ha portat bons resultats aquesta temporada aquesta fórmula. A veure si tornem al mig centre defensiu que tans bons resultats va donar en l'any del doblet
Salutacions

divendres, 22 de juny del 2007, a les 12:59:00 CEST  
Blogger Xals ha dit...

El Barça pateix amb els tres petits quan a l'altre equip hi ha algú que sàpiga moure la pilota amb una mica de criteri: Guti i de la Peña es movien amb total llibertat i això té un perill terrible. També perdem força en el 'pressing' i, per tant, no recuperem suficients pilotes. I, per últim, no tenir a un escombraire al mig del camp fa que la línia defensiva quedi al descobert.

Salut.

divendres, 22 de juny del 2007, a les 16:22:00 CEST  
Blogger JuanMa ha dit...

A veure crec que ha estat més per falta d'un mig centre decent que no pas per jguar amb els tres petits. Crec que és una conseqüència i pas la causa. el problema ha estat la poca aportació de Marquez, Edmilson i Motta. Han jugat els tres petits pk les alternatives eren encara pitjors. En Rijkaard sap que no pot guanyar res amb les tres petits, només s'ha de mirar la final de Paris, les eliminatòries Chelsea i Milan. Jo vull pensar que no ha tingut cap altre opció.

dimarts, 26 de juny del 2007, a les 15:29:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici