A la foguera!!!

Em permeto citar-me a mi mateix (osti, tu, quin exercici d'autocomplaença!), quan allà pel mes d'abril (el dia 25, en concret) el Barça era líder, i molts encara confiaven en que finalment acabaria guanyant la copa i, per suposat, la lliga:
Ara mateix, crec que els arbres (el lideratge) no ens deixen veure el bosc (la situació real de l’equip), i com ja he comentat alguna vegada, crec que el pitjor que ens podia passar és, tal i com està el Barça ara, ser líders. Per què dic això? Doncs perquè mentre som líders, tots repetim que guanyarem la lliga, que només depèn de nosaltres, que el calendari ens afavoreix, que a partir d’ara canviarà la cosa... Teòricament, tots aquests arguments són o poden ser certs. Estem acostumats al llarg d’aquests darrers anys a un Barça campió, resolutiu, amb caràcter i amb ganes de menjar-se el món. I com estem ara? El que ens separa actualment del desastre més absolut (perdre aquesta lliga) és només un punt amb el segon classificat i dos amb el tercer, és a dir, no res. Què hem aconseguit com a màxim? Doncs que Rijkaard s’empipi amb el planter i no els doni el dilluns dia de descans. Però poc més. L’actitud de l’equip és semblant partit rere partit, el que guanyem a casa ens ho deixem fora, i fallem més que una escopeta de fira.
Repeteixo: el que ens separa de l’abisme (que Sevilla o Madrid guanyin la lliga) és un o dos punts. Què estaríem dient si el Barça fos ara mateix segon o tercer a la Lliga? Què diríem si el Madrid de Capello fos lider? Quins canvis hi hauria a les alineacions? Faria experiments l’entrenador? Quina seria l’actitud dels jugadors? I la del públic?
Estem jugant amb foc, i tenim la sensació de no cremar-nos perquè anem líders, però si ens aferrem a un lideratge tan pobre com el que tenim ara per no donar un vertader cop de puny a la taula, acabarem cremats. O socarrats si guanya el Madrid.

Prefereixo patir una o dues jornades de lliga sense ser líder, a aferrar-nos al lideratge i acabar sucumbint per no haver vist realment les orelles al llop.

Tots sabem què va passar finalment amb la lliga i la copa. La meva teoria era en part encertada: partia de la premisa que només perdent el liderat, ens adonaríem de com de podrit estava l'equip. Aquesta primera part era certa. La segona part de la teoria, la que confiava en que l'equip reaccionaria, i que el Madrid no podria guanyar tots els partits que li quedaven, no va funcionar del tot.
Doncs ara crec que estem en una situació semblant. A no ser que aquesta nit l'Alcoià ens doni una sorpresa que provoqui una catarsi monumental al club, crec que tots tenim la sensació que la cosa no és tan dramàtica: líders a la Champions, i només a 4 punts d'un Madrid que no dóna cap garantia ni cap seguretat com a líder i que acabarà perdent (i com a mostra, el partit contra el Mallorca). Molts pensem que tenim el millor equip de la lliga, que acabarem guanyant-la lliga, que solucionarem els problemes fora de casa, que els jugadors tornaran a posar-li ganes i que la indolència és una cosa passatgera. Dic que molts pensem així, perquè crec que fins i tot els jugadors del Barça i la directiva pensen així, que és qüestió de temps.
Doncs jo penso que no, que el que no tenim és temps, precisament. I que necessitem efectivament una catarsi general per poder capgirar la situació. Per on passa aquesta neteja? Jo ja m'apuntava l'any passat al canvi d'entrenador, tot i l'afecte que desperta Rijkaard. I crec que aquest canvi s'ha de produir, i quan més aviat millor. Em permeto suggerir al tàndem Laudrup-Milla, com a bons coneixedors del club, i amb un perfil no tan diferent al del Rijkaard exitós (i també per evitar que algun dia el danés sigui entrenador del Maligne).
I òbviament, per vendre algun jugador amb pes específic important. Sabeu en qui estic pensant?