Eto’o, Rijkaard i Valdano
Fa un parell de dies, Samuel Eto’o va fer unes declaracions on afirmava que, segons el seu parer, al Barça només li servia “guanyar, guanyar i guanyar”.
L’endemà, Frank Rijkaard el rectificà explicant que el Barcelona, a més de guanyar, havia d’imposar al camp el seu estil de joc.
El debat és obert: qui té raó el camerunès o l’holandès?
La pregunta és de difícil resposta.
A mi em ve al cap una de les reflexions del profeta del futbol, Jorge Valdano, uns dies abans del clàssic Barça – Madrid; ens il·luminava tot i dient:
“El Barcelona sap jugar, el Madrid sap guanyar”.
Segurament, l’any passat o a principi de temporada, el soci majoritàriament hagués defensat Rijkaard i el seu estil de joc.
Només cal recordar, per posar un exemple, el “cas Van Gaal”: dos títols de lliga consecutius, però associats a un joc que no agradava i un Louis va haver de sortir en globus...
Això no obstant, tal i com acabà la lliga passada i com es desenvolupa aquesta, pot haver-hi cada cop més adeptes al “resultadisme”.
De fet, no és així com els blancs van guanyar la passada lliga? No és així com ens porten 7 punts d’avantatge en aquesta?
Fèlix
Etiquetes de comentaris: Barça, Barça Madrid, Eto'o, Rijkaard
4 comentaris:
Un primer apunt va per Rijkaard i Eto'o. No crec que el primer rectifiqués el segon, doncs simplement li van fer la mateixa pregunta i va respondre de manera diferent.
Sobre el debat de jugar o guanyar, jo crec que el camí del Barça des de Cruyff passa pel bon joc i les victòries, tot junt. D'altra banda els culés ens carreguem els jugadors, tecnics, directius i tot el que se'ns posi per davant. L'exemple més clar i recent d'això és el partit de Mallorca on tot i guanyar la gent no està contenta.
Personalment penso que hem d'intentar fer bon joc per portar-nos a les victòries, doncs no podem perdre la identitat del Barça per la qual és mundialment conegut.
Salut"
Doncs jo aposto per una sana (i difícil d'aconseguir) combinació de les dues estrategies: a casa, espectacle i jogo bonito, amb el factor camp a favor. I fora de casa, resultadisme (si suposa la victòria, clar).
BErnat
El problema del "resultadisme" és que si de sobte els resultats no acompanyen, darrera no queda res1
és el que pensava que passaria l'any passat amb capello, si el Barça no els hagués REGALAT la lliga.
Carregar-se el joc maco és renunciar al segell que el Barça ha portat durant tants anys. No i mil vegades no al resultadisme. Això ho deixem per altres equips que l'únic que saben fer és guanyar.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici