Ja és mala sort!

El mateix dia, a la mateixa hora, podeu llegir les dues notícies següents a as.com (i seguidetes!):

Van Nistelrooy: "Me siento mejor que nunca"
Van Nistelrooy, con gastroenteritis, no entrena

A vegades, el destí és molt capritxós.
En fi, desitgem una ràpida recuperació a l'excel·lent davanter madridista.

Fèlix

I encara s’estranyen?

Porten mesos obstinats amb el retorn de Raúl a la selecció.
Perseguint Luis Aragonés, insistint fins a l’exasperació.
I ara el seleccionador espanyol va i explota.
No tindran el valor de mostrar-se sorpresos, o sí?

LUIS ESTALLA POR RAÚL
Monumental bronca en la radio entre el seleccionador nacional, Luis Aragonés, y el periodista Alfonso Azuara. Fue en el programa 'Al primer toque' de Onda Cero. Allí, las preguntas sobre la ausencia de Raúl en el combinado nacional provocaron la cólera del 'sabio de Hortaleza'. (...)
as.com, 30/01/08

Fèlix

L'art de la manipulació

No sé si heu llegit detalladament totes les manifestacions d'ahir, de l'entrenador del Barcelona.
Jo sí ho he fet, però crec que des del diari Marca no.
Només així em puc explicar que resumeixin les seves declaracions d'aquesta manera:


A més, sense hacer acabar l'afer "Raúl - Luis Aragonés", ja han iniciat una segona campanya:
MÁS DE UN 75 % LO PIDEN EN LA ENCUESTA DE MARCA.COM
Quieren que Guti se ponga "La Roja"
Diari Marca, 29/01/08

A l'altre diari madridista, eliminen al Barça de la lluita pel títol de lliga (res de nou); però, a més, es veu que per a la Champions tampoc comptem:
La liga tiene color blanco
Barcelona se resigna: su objetivo es la Copa
Tomás Guasch, diari As, 29/01/08

Fèlix

Sentenciada

Sí, d'acord: possiblement la lliga la guanyarà el Madrid. Jo encara no la dono per perduda (alguns sí que la donen per guanyada), però reconec que pinta molt negre. Sobre tot si Rijkaard segueix fumant les coses que fuma i fa els canvis que fa. Que anem a fer.
Això sí, llegint el que publica avui Roncero ("Llamamiento desesperado al Rijkaard Team. Los cracks de Las Ramblas no deben rendirse. Que sufran más y así el placer será mayor..."), em sumo públicament a les peticions de Kknts: FORZA ROMA!

Iniesta 2014

Andrés Iniesta ha renovado su compromiso con el Barcelona hasta junio de 2014, según ha anunciado el club catalán. Iniesta, de 23 años, tenía contrato hasta junio de 2010, por lo que se ha comprometido con la entidad barcelonista por cuatro años más.
La cláusula de rescisión del jugador ha quedado tasado en 150 millones de euros. El de Albacete debutó con el primer equipo en diciembre de 2002, con 18 años, y su cláusula de rescisión estaba situada en 60 millones.
Diari Marca, 25/01/08


Fèlix

Bon -mal resultat

Diuen les cròniques del partit d'anit (no el vaig veure) que el Barça va estar bé, jugant a la italiana a la primera part i amb un segon temps d'un cert domini i bon joc. Crec que és molt bon símptoma no haver perdut amb el submarí groguet (recordeu el resultat del partit de lliga?). Pareix ser que Messi torna a donar-li al joc blaugrana la punta de velocitat que li mancava. I sobre tot que la defensa és sòlida, i Valdés, una assegurança de vida (menys mal que Rijkaard em va fer cas,je, je).Ara bé, em pareix molt perillós el marcador de cara al partit de tornada. Un gol del Vila-real a casa t'obliga a marcar-ne'n dos. Per això, jo m'hi hauria deixat la vida per a marcar un gol, tot i córrer el perill de rebre'n un. En fi, no va ser un partit lleig, ni per dins ni per fora.Confiem amb que aquest nou estil "capellià" ens doni el passe a semifinals, i que el cap de setmana continuem amb els bons resultats del 2008.

A per ells!

Messi i Henry jugaran junts aquesta nit. Bona notícia, si senyor. Ronaldinho continua -eufemísticament parlant- posant-se en forma. Bona notícia també. I des de la derrota amb el Madrid, els blaugrana compten els seus partits per victòries (l'empat a 0 contra el Sevilla en copa és per a mi una victòria). Per tant, bones vibracions inicials per a acarar el partit d'aquesta nit.

Però amb vibracions no es guanyen els partits. Quina és la recepta per a sortir vius de l'eliminatòria? Per a mi, fer com en l'anterior: gol d'Henry i prova superada. Hem d'anar des del principi a pel partit, a pel gol que ens doni una certa tranquil·litat. Perquè aquest Vila-real és un equip molt perillós (tercer a la lliga), amb molt bons jugadors, i que segur que marca en el partit de tornada. Res d'especular, d'anar a per l'empat. La millor fòrmula per a acabar amb la porteria a 0 és intentar marcar molts gols a la porteria contraria. O com s'ha dit tota la vida: la millor defensa és un bon atac.I Pinto, que esperi. Prefereixo que jugui Valdés aquesta nit i que Pinto jugui el diumenge en lliga. Els experiments, amb gaseosa, no en quarts de final d'una competició que pot ser la taula de salvació de la temporada.

Poca feina

Sempre han dit que treballar és bo. Que això d'estar sense fer res, no és sa, i que estar sense feina t'ompli el cap de pardals. Comences a donar-li voltes a idees, a imaginar coses...
Crec que és aquest el diagnòstic de Marca i d'As, veient les seves informacions de portada. I per què? Doncs perquè mentre alguns preparen l'enfrontament de la Copa del Rei, la premsa madridista (que no pot parlar dels quarts de final) s'entreté assegurant que el Barça es pica (a què ve tornar a posar la imatge del Barça - Madrid?) o rescatant el fitxatge de Cristiano Ronaldo (quantes vegades l'han fitxat ja?), seguint la màxima de que quan no saps de què parlar, en lloc de callar, més val inventar-se les notícies.
Aprofito l'avinentesa per a demanar a Guillem Balagué, autor de l'article no apte per a diabètics Cristiano tiene un sueño desde niño: ayúdenle a verlo cumplido, que ens faciliti un compte corrent on aportar els nostres euros per a que el noi de Madeira pugui fer feliç a sa mare (que no vol morir-se sense haver-lo vist vestit de blanc).
No sé si riure o plorar.
Bé, sí que ho sé.

Felicitats al campió

Val, han guanyat a l'Atlético de Madrid; val, han guanyat al millor Atlético de Madrid des de fa uns anys. Fins i tot admetré que han superat un dels partits més importants que els queda. Però, senyors/es, que estem en la primera jornada de la segona volta! Que queden molts i molts punts per jugar! S'han tornat bojos? O ens prenen per imbècils? Cal que es juguin més partits o ens dediquem a preparar ja l'Eurocopa?

En fi, mentre nosaltres continuem amb aquesta marxa (sumant tres punts i resistint tot i les baixes) allà ells. Que es pensin que són campions. Periodistes i jugadors. Per mi, ja poden començar a celebrar-ho.

El que ens faltava

L’article d’avui d’en Roncero comença d’una forma aberrant.
El subdirector del diari As ens havia donat mostres, fins a l’actualitat, d’ineptitud periodística, d’antibarcelonisme malaltís, de forofisme extrem i d’espanyolisme ranci.
Aquí teniu la gota que vesa el vas: a més, masclista!

Manolete, te voy a contar un secreto revelador para que entiendas por qué papá (Real Madrid) siempre mandará sobre mamá (Atleti). (...)
Tomás Roncero, diari As, 20/01/08

I encara sort que no parla del "papá dándole una paliza a la mamá"...
Senzillament fastigós.

Fèlix

Milito

Fa dies que vull escriure unes línies sobre el fitxatge del vintè argentí en la història del FC Barcelona: Gabriel Milito.
El central de Quilmes s’ha consolidat d’una forma espectacularment ràpida en l’eix de la defensa blaugrana.
Vaig llegir fa pocs dies d’un periodista: “sembla que porti molts anys en l’equip”.
Solvència, rapidesa en el tall, col·locació, visió de joc, bon remat de cap... a hores d’ara, coincideix tothom en l’encert del seu fitxatge.

Per cert, parlant de la seva contractació, fixeu-vos en què deia el senyor Guasch tres mesos abans que es produís:

(...) Gabi Milito nos contó el lunes en Avispas y Tomates (Aragón TV) que no sabe nada del Barça y que a él lo que le pone es meter al Zaragoza en Champions. Diego está en lo mismo. Es natural que haya clubes que sueñen con éstos (y otros) jugadores del Zaragoza porque son muy buenos. Gabi, por ejemplo, el mejor central de la Liga. Pero lo de ahora ahora tiene mucho que ver con que el Barça juega el sábado en La Romareda. La táctica es enreda, que algo queda. En el Zaragoza preocupan más Sergio y Piqué que estas maniobras. ¡Son como niños!
Tomás Guasch, diari As, 4/04/2007

Un exemple més d’opinar sense haver-se informat, sense haver investigat.
Un exemple més d’incompetència periodística.

Fèlix

Adeu!

Després de guanyar al Barça en el Camp Nou, el president del Madrid va anunciar les primes per als jugadors del si guanyaven el triplet. Clar, ja no podien guanyar el tetraplet (que mal sona) perquè la Supercopa l'havien perdut escandalosament contra el Sevilla. Doncs pareix que, com afirmen les portades de Marca i As, el Madrid tampoc aconseguirà la triple corona.

Més que per l'eliminació del Madrid (que també), estic content perquè han provat en les seves carns la frustració que generen en la resta dels equips. Fins ara, els equips contraris dominaven el partit, tenien múltiples ocasions, però perdien el partit fonamentalment per culpa de la mala sort, del porter i del davanter contrari. Justament el que va passar ahir amb el Madrid.
Servirà per que l'equip merengue reaccioni? Crec que no. A partir d'ara vindran els missatges de que la Copa és una competició menor, o que al Madrid no le prueba la copa (Relaño dixit), o que realment les competicions del Madrid són la Lliga i la Champions i que el descans entre setmana els vindrà bé. Individualment, totes aquestes raons poden ser certes, però són tan certes ara com quan s'anunciava l'objectiu del triplet. Aquesta derrota, si cap, dona més valor a la victòria del Barça en l'eliminatòria contra el Sevilla.

I per cert, magnífica la constestació de Manzano referint-se als poc encertats -per a mi- comentaris de Schuster: el que sap anglés, no necessàriament ha de ser un bon professor d'anglés.

Atenció als equips de Schuster, que comencen molt bé, i acaben no tan bé. Esperem que el magnífic Kun Agüero (quin golàs a lo Romario) ens doni una alegria aquest cap de setmana.

Tips de Del Nido

José María Del Nido, presidente del Sevilla, asegura que el Barça ha tenido "mala suerte" de medirse a su equipo en octavos de Copa del Rey. El mandatario sevillista da por hecho el pase a cuartos y añade que no hará fichajes en el mercado invernal. (...)
Sobre el rival en octavos de final, nada menos que el Barcelona, asegura que los culés han tenido "mala suerte" con el bombo, y fiel a su estilo, ya da por hecho el pase a cuartos del Sevilla. (...)
Eurosport, 4/01/08

Dos anys passant eliminatòries, havien convertit el president del Sevilla en un fanfarró insuportable.
Sort tenim que el temps acaba posant aquest tipus de personatges al seu lloc.

Per cert, quina gran diferència amb les sensates declaracions de Frank Rijkaard sobre aquesta eliminatòria de copa!
Tan abans com després de resoldre’s.

Fèlix

Fent amics

Aquesta és l'opinió, l'humor i les formes del subdirector del diari As. Disculpeu tanta negreta, però no sabia per on tallar.

Manolete, escuchar tus quejas sobre el árbitro desde el lunes resulta patético (de Madrid). Todavía estoy esperando, junto a los 145.607 habitantes de Huelva, tus disculpas públicas por la mangancia protagonizada el año pasado por tu querido Kun Agüero, magnífico jugador de voleibol que en sus vacaciones ha recibido clases particulares de Messi, el otro especialista en engañar a un país entero con sus manos de dios.
Muñiz es un árbitro más del Villarato, maniatado por el poder que durante años les ha pedido carbón para el Madrid y oro, incienso y mirra para el Barça. Con vosotros no había consignas de despacho porque los que mandan no pierden el tiempo con los equipos que sólo aspiran cada año a jugar esa Intertoto que ha desaparecido aburrida de ver que ni siquiera el glorioso Atleti es capaz de ganarla. ¿Acaso tiene Muñiz la culpa de que estéis a diez puntos a pesar de vuestra delantera de seda y vuestras alas angelicales? Te recuerdo que Reyes nos dio una Liga y os lo hemos prestado para que os enseñe el significado de la palabra G-A-N-A-R. Pero me cuentan que al pronunciarla en el vestuario del Calderón hubo una estampida hasta el punto de quedarse el pobre Aguirre sólo en el estadio, como Will Smith por las calles de Nueva York en Yo soy leyenda. Lo triste es que ya os ponéis la venda del árbitro porque sabéis que el domingo dormís a 13 puntos y eso os amarga más que la subida del euribor y del precio de la (mala) leche, de la que consumís miles de litros. Los huevos son patrimonio del madridismo, por lo que su subida no nos afecta en absoluto. De eso vamos sobrados...
Por cierto, me envía un SMS Díaz Vega, vuestro histórico árbitro de cámara: "Roncero, dale recuerdos a mi hermano Manolete. Les salvé del descenso en Pamplona y Lleida". Compañero, vuelve a por otra.

Qüestió de criteris

Un bon professional ha de tenir un criteri clar.
En Tomás Roncero, com a bon periodista esportiu, en té dos, de criteris.
L’un l’aplica al R. Madrid; l’altre, al Barcelona i a tots els equips que juguen contra els “merengues”.

En el partit R. Madrid – Deportivo, de la passada temporada, en Roncero va ser capaç de justificar unes mans de Ruud van Nistelrooy de la forma següent:

"Es en el reflejo natural para hacer un equilibro en el salto con la cabeza."

En la seva crònica del partit Llevant – R. Madrid de demà, de ben segur afirmarà que les mans del defensa llevantí, Serrano, han estat claríssimes i, en conseqüència, el penal totalment just.
Per cert, escric aquesta entrada hores abans de la sortida del diari As, amb l’absoluta seguretat de no errar.

Us deixem amb un vídeo YouTube que recull “un criteri Roncero”:




Fèlix

Si és blanc, és bo

Mira que el Barça tiene quien le escriba, pero ha tenido que ser el entrenador del Madrid quien haya dicho lo mejor, lo más sensato y acertado sobre el agitado momento azulgrana. Schuster fue allí cocinero y fraile, sabe muy bien de qué va esa copla. Que todos los cracks salieron del club en globo es una maldad que repiten generación tras generación una sangría sin fin. (...)
Por eso acierta Ramón Calderón cuando ve en Schuster al Ferguson del Bernabéu. ¡Que inventen ellos! Interesantes, ¡cómo no!, las reflexiones que nos hace Bernd sobre el Madrid. Una sola sangre, un mismo código de conducta. Hay proyecto, idea. Faltan un par de jugadores Gran Clase: Cristiano Ronaldo y Cesc Fábregas, ¿eh, míster? Todo se andará. De momento, chapeau, alemán.
Tomás Guasch, diari As, 10/01/08

De quin Schuster està parlant, en Guasch?
D’aquell que feia “botifarres” als jugadors del Madrid després d’un gol del Barcelona, en final de copa del rei?
D’aquell que marxava en taxi, en meitat d’una final de copa d’Europa, deixant penjats els seus companys d’equip?
No, impossible.
Aquell era en Bernd.
El d’ara és el Bernardo.

Fèlix

La coherència del diari Marca

"El Sevilla le perdona la vida al Barcelona"
Diari Marca, 10/01/08, titular en portada

"Justo empate entre Sevilla y Barcelona"
Diari Marca, 10/01/08, titular en pàgines interiors

Visca la coherència informativa!

Fèlix

Periodistes, però menys

Hi ha periodistes esportius que s’esforcen, dia rere dia, en validar la famosa dita que corre en el món del periodisme:

“El que vale, vale; y el que no, a deportes”.

Fabián Ortiz fa honor a la sentència constantment.
Avui, en la seva columna, demostra un cop més, amb un parell d’afirmacions contundents, que a l’únic que pot aspirar és a seguir, de per vida, cobrint de merda el Futbol Club Barcelona, els seus jugadors i la seva directiva.

La primera:

Dice Frank Rijkaard que "no es correcto" dudar de la veracidad de las lesiones que padecen Ronaldinho y Deco, dolencias que les han apartado del primer partido copero ante el Sevilla. El entrenador holandés, un tipo encantador pero políticamente correcto hasta la náusea. (...)
Fabián Ortiz, diari As, 9/01/08

Podem estar d’acord en què l’entrenador del Barça és encantador i “políticament correcte”.
Que això provoqui nàusees és més aviat una opinió personal, fruit d’un sentiment antibarcelonista, que òbviament no comparteix moltíssima gent.

La segona:

(...) Pero son legión los periodistas que pueden acreditar hoy las rajadas que pega la clase media de la plantilla culé sobre la actitud de Borraldinho y Deco desde que han perdido la titularidad. Esa es la información que le falta a Rijkaard.
Fabián Ortiz, diari As, 9/01/08

Si són tants el periodistes que tenen informació del “veritable estat” de Ronaldinho i Deco, que ho denunciïn, que ho demostrin, amb noms i cognoms sobre la taula.
Qui són aquests altres jugadors de les “rajades”? Noms!
Què fàcil és “llençar la pedra i amagar la mà”...
On és el periodisme d’investigació? On queda?

Fèlix

Manda webs!

Avui el Barça juga el partit de copa contra el Sevilla, un partidàs que pot aclarir si la darrera victòria a la lliga va ser flor d'un dia o el començament de la remuntada. El que és evident és que, passi el que passi, el Madrid, a més d'en punts a la lliga, ens guanyarà en controlar l'entorn a voluntat. Mentre els blaugrana ens torturem amb debats i notícies estèrils (jogo bonito o resultadisme, les lesions de Ronaldinho i Deco, Mourinho o Rijkaard...), el Madrid sap transformar les males notícies en bones notícies. La victòria en el minut 93 en la Copa (que per a mi no deixa en massa bon lloc als merengues), es transforma en un supergol de Guti i en un Ahí queda eso. Mentre, l'empat del Barça amb l'Alcoiano és un fracàs. Al mateix temps, la victòria del Madrid contra el Saragossa ens deixa desenes de notícies al voltant de Casillas (la majoria, merescudes) com al millor porter del món, obviant el futbol vist al Bernabeu o les oportunitats de l'equip contrari. I paral·lelament, la victòria del Barça a Mallorca, lluny d'animar a la parròquia i inaugurar la Confraria del Clau Roent Blaugrana, ens deixa com a regust amarg el mal joc de l'equip i la lluita entre jugar bé o guanyar a qualsevol preu.
En fi, passi el que passi aquesta nit, sempre tindrem un motiu per a autoflagelar-nos, mentre que el Madrid, passi el que passi, sempre trobarà arguments per tirar endavant.
Així som, i així ens va.

Per a acabar, us deixo un article que publica avui As, una demostració de rigor periodístic, començant pel títol (Lluvia de webs, quan en cita solament a tres), i acabant amb una enquesta amb una validesa estadística que revoluciona el camp de la sociologia i de la investigació de mercats (què importa que l'enquesta estigui organitzada per www.raulseleccion.com?).

Lluvia de webs pidiendo a Raúl en la Selección
Nos dirigimos a usted para hacerle llegar el deseo e ilusión de muchos de los aficionados al fútbol en España, entre ellos nosotros, de ver a un gran jugador de nuestro país en la Eurocopa con nuestra selección...". Así empieza la petición que desde la página web raulalaeurocopa.com realizan unos aficionados defensores de Raúl a Luis Aragonés para que el capitán del Madrid acuda este verano a la Eurocopa de Austria y Suiza.

Ha sido una de las primeras páginas webs que en 2008 hacen un llamamiento para que el seleccionador convoque para la cita futbolista al siete blanco. No es la única. Y todo parece apuntar a que tampoco será la última. En el ya citado enlace animan a todos los raulistas a enviar la petición para que Luis Aragonés no se olvide de la figura del capitán madridista. "Estamos convencidos de que Raúl puede ayudar muy positivamente a conseguir ese sueño (ganar la Eurocopa), contribuyendo a formar un equipo unido y motivado en busca del triunfo final...", argumentan.

Una de las páginas más completas en cuanto a contenidos, y que también pide la vuelta de Raúl con la Roja, es raulseleccion.com. En ella nos podemos encontrar con una detallada biografía del futbolista, un foro en el que los aficionados opinan sobre el capitán blanco, un enlace de noticias sobre su figura y un vínculo en el que expertos del mundo del fútbol (Maradona, Buyo o Capello, entre otros) hablan sobre las cualidades del madridista. Y una detallada encuesta en la que se demuestra que los aficionados quieren la vuelta de Raúl a la Selección: el 61% cree que debe ir sin duda, el 24% piensa que debería ir en el estado actual y sólo el 10% opina que no sería útil.

Viaje tentador. Parecida a la anterior, pero con un dominio distinto, es raulseleccion.es. En este caso animan a que los seguidores cuenten los motivos por los que Raúl debe ir a la próxima Eurocopa. Y como incentivo sortean un viaje con dos entradas para dicha cita futbolista. Y es que son muchos los aficionados que quieren el regreso del capitán blanco con la Selección.

Eto’o, Rijkaard i Valdano

Fa un parell de dies, Samuel Eto’o va fer unes declaracions on afirmava que, segons el seu parer, al Barça només li servia “guanyar, guanyar i guanyar”.
L’endemà, Frank Rijkaard el rectificà explicant que el Barcelona, a més de guanyar, havia d’imposar al camp el seu estil de joc.
El debat és obert: qui té raó el camerunès o l’holandès?

La pregunta és de difícil resposta.
A mi em ve al cap una de les reflexions del profeta del futbol, Jorge Valdano, uns dies abans del clàssic Barça – Madrid; ens il·luminava tot i dient:
“El Barcelona sap jugar, el Madrid sap guanyar”.

Segurament, l’any passat o a principi de temporada, el soci majoritàriament hagués defensat Rijkaard i el seu estil de joc.
Només cal recordar, per posar un exemple, el “cas Van Gaal”: dos títols de lliga consecutius, però associats a un joc que no agradava i un Louis va haver de sortir en globus...

Això no obstant, tal i com acabà la lliga passada i com es desenvolupa aquesta, pot haver-hi cada cop més adeptes al “resultadisme”.
De fet, no és així com els blancs van guanyar la passada lliga? No és així com ens porten 7 punts d’avantatge en aquesta?

Fèlix

La vida segueix igual

Aquesta és la meva primera entrada de 2008, però pareix que l'any no ha canviat per a alguns. Pareix ser que per al Barça pot haver canviat d'alguna manera, amb la seva victòria a l'Ono Estadi (ha guanyat un altre partit fora de casa, aleluia!), amb un gol de corner, i amb un bon resultat sense jugar bé.

Però per a qui no ha canviat és per al R. Madrid. Seria interessant estudiar quan i per què l'equip anteriorment entrenat per Capello va trobar la fòrmula exacta per a destrossar els nervis dels aficionats no madridistes al futbol. Partits com el del Saragossa ahir n'hem vist un fum, i suposo que els aficionats manyos (i el món en general) no s'explicaran com és possible acabar un partit sense marcar gols amb les oportunitats que van tenir.

Recordo la lliga passada, quan afirmàvem que la flor de Capello no podria durar, que Casillas no podria parar-ho tot, que els gols a última hora de VNR no arribarien sempre, que jugaven amb foc i acabarien cremant-se... i al final guanyaren la lliga.

Totes aquestes cançons les hem escoltat més d'una vegada, i pareix que enguany continuarem escoltant-les.

Com qui no es consola és perquè no vol, em fa ser optimista que el Madrid està jugant amb la sort des d'abans que acabi la primera volta (possiblement des de les primeres jornades de lliga) i que l'excelència de Schuster és una continuació del joc de Capello però sense la flor de l'italià.

I que cada dia que passa és un dia menys per a la retirada d'Iker Casillas.

Així estic de desesperat, la veritat.

Quin debut, el de 2008!

No sembla haver millorat gaire el Barça en aquest primer partit del 2008.
Tots els seguidors esperem una ràpida reacció que ens allunyi el record nefast d’aquest “any horrible” que ha significat el 2007.
El fet de començar amb un empat a casa amb un equip de segona B, com és l’Alcoià, no fa aclarir gens l’horitzó blaugrana, més aviat al contrari.

Tanmateix, estem parlant de la copa del rei; d’una eliminatòria.
I cal tenir present que el Barcelona ja havia fet els deures a l’anada (0 – 3), l’eliminatòria estava resolta.
Per tant, el d’ahir era un partit per fer proves, per guardar forces, per als suplents, per als jugadors del filial, si calia.

Molt diferent era el panorama a l’altra banda del pont aeri.
El Madrid havia salvat els mobles a Alacant, amb un gol al descompte (1 – 1), que donava només una “certa tranquil·litat”.
En el partit d’ahir, al minut 93, el resultat era el mateix i només un gol de Guti in extremis salvà els blancs de la pròrroga.

Segons el meu humil parer, cap dels dos “grans” ha passat la primera eliminatòria de copa amb la suficiència que la història i, sobretot, els pressupostos exigeixen.
Al diari As, però, tenen altres opinions:

Real Madrid 2 - Alicante 1
¡Ahí queda eso!

Barcelona 2 - Alcoyano 2
Empate històrico del Alcoyano con un Barça tristón

Fèlix