Fitxatges

Després d’uns quants dies sense poder estar davant de l’ordinador, per fi torno avui a escriure a aquest blog de Tips de merengue que entre tots hem anat alimentant durant aquesta temporada. Avui parlaré del Madrid i de la seva política de fitxatges, arran d’un il·lustratiu –com ens té acostumats– article de Tomás Roncero:

El rumano será el décimo fichaje de la era Mijatovic. Va siendo hora de reconocerle al montenegrino que ha sabido dar a este club mucho más que el gol legal de la Séptima. Chivu es el primer central desde Hierro que la juega con criterio desde atrás. Y Metzelder (gratis total) es un seguro por alto y saliendo al cruce. En Barcelona ya no ríen tanto. Han fichado caro y mal por las prisas para tapar su año en blanco. Pedja sabe más que Lepe. Dejémosle trabajar y verán como el madridismo se saca un bono para ir a Cibeles

Val a dir, en primer lloc, que Roncero es repeteix més que un escopeta de fira: aquestes mateixes paraules les va dir en el seu dia d’El Muro Samuel, que com tots recordareu va marcar un abans i un després en la història del futbol mundial, i de Woodgate, l’impecable defensa anglès que en poc temps es convertiria en el millor defensa del món, i que tots sabem com va acabar. O de Pavon, un il·lustre jugador de la pedrera merengue, conegut per donar nom a una filosofia (Zidanes i Pavones) més que pel joc desplegat en els camps de futbol. Ara li toca a Chivu i Metzelder, i sospitem que l’any vinent li tocarà a un parell més de defenses.

Roncero diu que “en Barcelona ya no ríen tanto” i que hem fitxat car i mal per les presses. Home, jo no seria tan agosarat. Els fitxatges han sigut ràpids, sí, però crec que més perquè la feina ja estava avançada. Afirmar que Abidal, Touré i Henry han sigut cars, depèn amb qui es compari, perquè si Chivu costa 18 milions de traspàs més 5 milions nets per temporada, molt barat tampoc els ha sortit la jugada.

I ja veurem qui corre al final i qui paga què. El Barça ja té quasi enllestida la llista d’altes (falta completar la de les baixes), i a hores d’ara sap que la seva aposta és per al continuïtat (esperem que amb la segona i tercera temporada de Rijkaard, i no amb aquesta darrera). A dia d’avui, el Madrid encara no té entrenador, ni projecte, ni la il·lusió que se li suposa al campió de lliga. Però quan el Madrid paga milionades, tots sabem que és per jugadors que bé s'ho valen. No com els del Barça.