En Xavi i la selecció espanyola

El 18 d'agost farà 10 anys del debut de Xavi Hernández amb el primer equip del FC Barcelona.
Al llarg d'aquests anys, n'ha vist de tots colors, i el de Terrassa, sense fer gaire soroll, s'ha convertit en un referent del vestidor blaugrana.
Darrerament, el segon capità del Barça no s'ha mossegat la llengua i ha opinat de diferents temes: les noves sensacions amb Pep Guardiola, el cas Eto'o, la selecció espanyola...

Entre tantes entrevistes, m'han cridat l'atenció unes declaracions on afirmava que es considera més ben valorat com a jugador a la selecció espanyola que amb el Barcelona.
Malauradament, molt sovint la gent té tendència a apreciar més allò que ve de fora que no pas el que tenim a casa; i en el món del futbol, i a can Barça en particular, això no és cap excepció.
Però, aquest és l'unic motiu?
A mi molts cops m'ha sorprès la constància amb què Xavi jugava amb l'onze de Luis Aragonés.
Constància que a vegades he notat a faltar amb el Barcelona, on ha alternat grans moments (sense anar més lluny, al final de la temporada passada va ser decisiu amb gols que van representar molts punts) amb èpoques de desparicions sonades (partits claus en què senzillament no hi és).

En cap cas vull entrar en política, entenc que la motivació del jugador és la mateixa jugui on jugui; tanmateix, en Xavi s'hauria de preguntar si la causa de sentir-se més ben valorat quan juga amb "la Roja" no és perquè hi juga millor...
I no cal entrar en cap "caça de bruixes", la justificació pot ser tan simple com que el sistema de joc de Luis Aragonés li escau a la perfecció.

Fèlix

La selecció, el Madrid i Roncero

Sólo falta que marque mi Sergio...

Tomás Roncero | 24/06/2008

No es casualidad que el Madrid sea el equipo que tiene más goles en la Eurocopa con la firma de sus jugadores. Siete en total, dos más que el archienemigo Bayern (5) y tres más que el Valencia de Villa Maravilla (4). Aquellos que defienden la centenaria camiseta blanca, 106 años la contemplan, se convierten en mejores futbolistas y, lo más importante, adquieren un gen competitivo y ganador del que carecían en sus equipos de origen. Basta con ver a la tripleta holandesa. ¿Alguien conocía de verdad a Sneijder antes de pisar el Bernabéu? ¿Acaso Robben era tan respetado en su etapa en el Chelsea en el que sólo se le conocía por sus continuas lesiones? ¿Cómo es posible que Ruud sea uno de los mejores nueves del mundo y en el Manchester fuera considerado por Ferguson como un simple desecho de tienta? ¿Y quién era a Pepe antes de firmar en blanco?

Las evidencias no engañan. Estos jugadores poseen un currículo que adquiere categoría bussiness en el momento que fichan por el Madrid. Por eso, es sintomático que entre todos ellos, incluyendo el marcado por De la Red a Grecia, sumen más del doble de goles de los que ha materializado la campeona del Mundo, Italia, en sus cuatro partidos en el torneo (sólo 3). El rey de la Liga 31 convierte en oro todo lo que toca. Hasta Cristiano, Huntelaar y Pavlyuchenko, los futuribles de pro, han mojado en su carrera de méritos para aterrizar en la pasarela del Bernabéu...

En esta Euromadrid sólo falta, para completar la fiesta blanca, que Sergio Ramos espante el mal fario de las últimas semanas y sea el héroe ante los rusos con un golazo de cabeza como el de Marcelino a Yashin en la final de 1964. ¿Por qué no?

El Madrid es Pichichi y Zamora de la Eurocopa

Després diuen...
Per a rematar, us deixo una entrada del blog de Dfons, amb l'autèntic Roncero http://loqueelojosive.blogspot.com/2008/06/de-vivas-y-cliches.html

En Bojan i les seleccions

(...) El seleccionador catalán, Pere Gratacós, ha justificado la decisión de no convocar a Bojan Krkic en el deseo de "no crear un problema que le pueda perjudicar al jugador", después del "pacto alcanzado" por el jugador con Luis Aragonés para no ir a la Eurocopa.
"No queremos abrir un debate", ha insistido el técnico de la selección catalana (...)
mundodeportivo.es, 20/05/08

És curiós com s'emmerden les coses quan en el món del futbol entra la política.
Perquè això és el que ha passat des del primer moment en el "cas Bojan".
La renúncia a l'Eurocopa va comportar que alguns sospitessin de la seva implicació amb "La Roja", els seus orígens catalans l'assenyalaven.
De res serveixen les seves grans actuacions amb categories inferiors.
Qualsevol cosa menys creure la versió oficial, que defensa el propi Luis Aragonés.

Una ment benintencionada pot entendre que no té res a veure, ni físicament ni psicològica, una competició com l'Eurocopa amb un partit festiu com l'amistós Catalunya - Argentina.
Tanmateix, el seleccionador català, Pere Gratacós, s'ha vist obligat a no convocar-lo.
No sigui que acabi com Oleguer, xiulat en tots els camps per independentista.

Que trist! És el preu de barrejar política i esport.

Fèlix

Agafeu-se que ve curva

La Copa se ve por el Madrid
Juan Mora dixit. Sense comentaris.

Al clamor por Raúl se une ahora el clamor por Guti De l'article de Tomas Guasch, "sorprenentment" m'ha interessat un paràgraf:
Antecedente. Recuerda la situación de Raúl a la de Mista y Tamudo en la Eurocopa de Portugal 2004: con 19 tantos fueron máximos goleadores nacionales, pero Iñaki Sáez los dejó fuera.
I m'he dit a mi mateix que, al tractar-se de la selecció espanyola, poc importaria el club de procedència d'un jugador. Si la situació va ser injusta en l'Eurocopa de 2004, la coherència dels mitjans els obligava a denunciar en portada les injustícies del seleccionador. Sabeu quines eren les portades llavors? Doncs m'he estat repassant les portades de Marca i, excepte error u omissió, no he tobat ni una sola referència ni a Mista ni a Tamudo. Algú pot explicar el per què d'aquesta diferència de tractament? No vull ser mal pensat, però Mista era jugador del València i Tamudo de l'Espanyol. Ah, i Guti i Raúl del Madrid.

Ací us deixo una tria de les portades de llavors:

Hipocresia

No m'interessa especialment la selecció espanyola de futbol, però el que estan fent amb Luís Aragonés no té nom. Independentment de si Raúl mereix o no anar a l'Eurocopa, de si està millor que altres seleccionats, el que és evident és que el seleccionador ha dit que no compta amb el jugador, i això pareix que és un pecat mortal.
La portada del diari As, és clara i meridiana. No val a excusar-se en que els aficionats van rebre a l'entrenador amb aquest crit. La informació destacada és una petició evident per a que Raúl torni a l'equip.
Roncero, en la seva línia habitual, preveu (i al mateix temps suggereix) que "La Rosaleda gritará "Raúl Selección"). Vaja, que ningú s'estranyi quan la Rosaleda, efectivament, comenci a cridar demanant al jugador madridista. Us reprodueixo literalment el vomitiu article perquè no té desperdici:

Es un clamor. La España futbolística se ha echado a la calle para gritar: "¡Raúl, Selección!". El pueblo siempre tiene razón y ayer improvisó la nueva letra de ese himno que Raúl escucha mirando al cielo mientras que a millones de españoles se les pone la piel de gallina. Málaga es una ciudad abierta al mundo, que ama a la Selección y ha decidido tomar cartas en el enojoso asunto. Le guste o no a Luis, el 80% de los hinchas de La Roja están con su capitán (y eso que Casillas es su mejor heredero). Sus 102 internacionalidades y sus 44 goles sólo son el reflejo estadístico de un dato superior: Raúl es el gran referente del equipo nacional. La afición se siente huérfana sin él y lucha por conseguir que vaya, sí o sí, a la cita de Austria y Suiza. La clave pasa por el míster: "Lo ideal es que la Federación me eche...". Lo mejor es cogerle la palabra y no discutir más. Sin Luis, Raúl volvería seguro...

En el recién estrenado AVE de Málaga, Aragonés se encontró con una manifestación reivindicativa. "Raúl, Raúl, Raúl...". Sólo es un aperitivo de lo que le espera al de Hortaleza esta noche. La Rosaleda será una unidad de destino para animar a nuestra Selección, pero buscará un hueco durante la velada para reclamar que se haga justicia con ese jabato que durante diez años lo dio todo por La Roja. El propio Villar le dijo hace poco a Calderón que Raúl "es el mejor jugador de España". Nada que objetar, presidente. Del Bosque y Camacho, a la espera. Hierro se lo piensa. Se perfila una Eurocopa con el 7. ¡¡¡Raúl, Selección!!!

A més de les dots estadístiques de Roncero, em crida l'atenció que quan Villar parla de Raúl, ja no és la mà negra que mou els fils del Villarato per a que el Barça guanyi. No, quan Villar parla de Raúl torna a ser el presidente.

I Relaño, el director del diari on s'ha publicat aquest article, què diu? Doncs que Luís entra de nuevo en autocombustión. Auto? Va, vinga, però quina barra! Però si porteu mesos demanant la tornada de Raúl! I afirma:
Ahora, amigos que no le hacen ningún favor le hablan de un posible complot que consistiría en amargarle para que dimita, para poner a uno que sí lleve a Raúl a la Eurocopa. Total: la víspera de un bonito partido en Málaga, ante Francia, y que debía servir de homenaje a Marca por sus setenta años, la ha convertido otra vez Luis en un pandemónium por sus obsesiones, malos rollos y tendencia a la sobreactuación. Todo por no dar en su día una explicación sencilla y real.
Possible complot? Obsessions? Que s'ho facin mirar.
I en Marca què diuen? Bé, a banda d'afirmar que El Barça "roba" a Garay al Real Madrid (Jose Vicente Hernáez no té despercici), posen en portada la frase de Luís demanant que el cessen.
Açò és la crònica d'una mort anunciada. Acabaran aconseguint el que volen: que Aragonés presenti la dimissió (o el cessin del càrrec), i que el nou seleccionador porti a Raúl. I després diran, com Relaño, que tot l'enrenou és culpa d'ell, que no va saber explicar els motius de la seva decissió.
Quina banda d'hipòcrites.

Que torni la lliga

La selecció espanyola no m’interessa el més mínim. Bé, de vegades sí, he de reconèixer-ho. Com en aquest darrer partit, on tot el meu interès estava en comprovar com l’actuació de Tamudo modificava els discursos dels mitjans de comunicació esportius. Perquè crec que tot aquest enrenou només es produeix quan els absents de la convocatòria són els jugadors madridistes. Així, és fàcil veure com la mateixa premsa que es feia creus perquè el gran capità Raúl no jugava en la selecció, i crispava l’ambient previ al partit dia si, dia també, ara afirma que “De repente el panorama se ha aclarado”. Així començava la columna d'ahir d’Alfredo Relaño, director d’un diari esportiu que fins la sacietat ha fet campanya per a que Raúl (i Guti!) juguessin aquest partit. Tal vegada el que Relaño, o Roncero, o Guasch o Manu Sánchez voldrien dir és: “Por desgracia, el panorama se ha aclarado”. Perquè crec que el fet que Tamudo hagi jugat i marcat amb la selecció, i que ningú trobés a faltar a Raúl, és una desgràcia per a alguns.

El 7 de Raúl

Des que va acabar la darrera jornada del campionat de lliga, estic segur que tots haureu notat com a tot arreu només es parla d'un tema. No, no es tracta de la crema de les fotografies del rei, ni d'Educació per a la ciutadania, ni de la sortida de pista de Hamilton... No, com ja haureu descobert, espavilats lectors i lectores, el tema que ocupa les converses de mitja humanitat és l'absència de Raúl de la selecció.

Hi ha un vertader debat nacional, un clamor popular ensordidor que incomprensiblement pareix no escoltar Luís Aragonés, probablement perquè la seva avançada edat comença a jugar-li males passades en l'oïda.

Ja podeu veure la portada d’As. Tot i que Villa ja ha jugat molts partits amb aquest número a l’espatlla, ningú s’atreveix a lluir la camiseta del capità (perquè tot i que faci mesos que Raúl no juga amb la selecció, crec que tots estarem d’acord en que segueix sent el nostre gran capità). Perquè el 7 és, i serà, sempre de Raúl.

Alguns malfeiners direu que el debat no existeix, que només existeix en les ments dels periodistes esportius (veure a Manu Sánchez en Antena 3), que quina coincidència que l’enrenou mediàtic vingui provocat per l’absència d’un jugador madridista, que ningú recorda a altres no seleccionats que ben bé podrien anar a la selecció...

No em molestaré ni en contestar. Les respostes, són més que evidents. Sou uns malpensats i uns malfeiners.

Us deixo també algun article o notícia que m’ha cridat l’atenció:

Espanya se “olvida” de Laporta y entrena a tope (suposo que, com a molt, es referirà a la Selecció Espanyola, però com anava a diferenciar-ho el simpàtic periodista que ha elaborat la notícia, si pareix que no va acabar la Primària?)

Després el que barreja política i esport és Laporta, no? Us recomano que visiteu el blog de l'amic Dfons, que molt encertadament escriu sobre aquest tema.

Luís está dejando escapar una ocasión (una ocasió d'acontentar a la brunete mediàtica)

Laureada, honor y selección (de qui pot ser un article amb aquest títol?)

Actualització: ho podeu veure aquesta tarda a As. Algú ho dubtava?

La afición pide a Raúl y a Guti