De campions d'Europa

Ha quedat clar, al llarg d'aquests dies d'Eurocopa, que molts periodistes de la capital posant per davant el seu madridisme a qualsevol altre sentiment, inclós el patriòtic, l'espanyol.
Només així es poden entendre comentaris, opinions d'alguns, amb Tomás Roncero al capdavant, descaradament pro-holandesos, arribant a batejar la "oranje" com "la taronja-blanca", només pel fet de tenir-hi uns quants jugadors merengues.
A d'altres els queia literalmernt la baba amb alguns detalls de classe, pocs, del futurible Cristiano Ronaldo, amb Portugal.
I el cada cop més patètic Tomás Guasch, es presentava a la tertulia de l'Àngels Barceló a Cuatro, amb la samarreta de la Roja, amb el 14 de Guti!

I mentrestant, la selecció de Luis Aragonés jugava i guanyava com mai.
Un equip, sense cracs, però una pinya.
Fent un joc atractiu, mostrant-se superior a tots els rivals.
Ells han aconseguit el que no van poder fer la "Quinta del Buitre" o Raúl González Blanco tirant del carro.

En Guasch s'omple la boca, dia sí, dia també, en recordar els campionats d'Europa dels seus preferits.
Una de les seves frases favorites és:
"Raúl tiene más copas d'Europa que todo el Barcelona junto".
Cert.
Com també és cert que un tal Güiza o un tal Sergio García, tenen més Eurocopes que els seus idolatrats Raúl i Guti junts!
Algú li hauria de recordar, a partir d'ara.

Fèlix

Agafeu-se que ve curva

La Copa se ve por el Madrid
Juan Mora dixit. Sense comentaris.

Al clamor por Raúl se une ahora el clamor por Guti De l'article de Tomas Guasch, "sorprenentment" m'ha interessat un paràgraf:
Antecedente. Recuerda la situación de Raúl a la de Mista y Tamudo en la Eurocopa de Portugal 2004: con 19 tantos fueron máximos goleadores nacionales, pero Iñaki Sáez los dejó fuera.
I m'he dit a mi mateix que, al tractar-se de la selecció espanyola, poc importaria el club de procedència d'un jugador. Si la situació va ser injusta en l'Eurocopa de 2004, la coherència dels mitjans els obligava a denunciar en portada les injustícies del seleccionador. Sabeu quines eren les portades llavors? Doncs m'he estat repassant les portades de Marca i, excepte error u omissió, no he tobat ni una sola referència ni a Mista ni a Tamudo. Algú pot explicar el per què d'aquesta diferència de tractament? No vull ser mal pensat, però Mista era jugador del València i Tamudo de l'Espanyol. Ah, i Guti i Raúl del Madrid.

Ací us deixo una tria de les portades de llavors:

Facin les seves apostes

Els qui heu llegit el llibre Tips de merengue recordareu l'aposta suicida del Loco Gatti. Avui ens trobem amb dos apostes que, sense ser suicides, també criden l'atenció: la primera, fruït segur de barrejar carajillos amb bocatas de salchichón, és de l'amic Roncero; i la segona, tot i que en si mateix no diu res que no sigui cert (clar, si el Madrid segueix sumant més punts que la resta, acabarà guanyant la lliga), sorprén per haver-se formulat quan encara no ha acabat ni la primera volta de la lliga.

Me cruzo una apuesta con todos ustedes a que en los primeros diez minutos de la final de mañana ante el Lazio el Madrid ya habrá marcado su primer gol. El Bernabéu posee un influjo mágico cuando se conjugan dos circunstancias: noche y Copa de Europa. El olor a carajillo, los bocatas de salchichón que traen los peñistas desde los cinco puntos cardinales de España, la música celestial de la Champions (en este tipo de partidos el speaker se puede tomar el día libre), los ecos del Fondo Sur que arrastran al resto del graderío hasta convertir el estadio en una caldera de pasiones, los jugadores alentándose a gritos en el túnel de vestuarios... El Lazio no es consciente de lo que le espera. El madridismo está reconciliado con su equipo y llevará en volandas al ejército de Schuster hacia ese liderato de grupo necesario para gozar del factor campo en el morboso cruce de octavos.

Las oficinas echan humo con gente que no quiere perderse otra noche mágica en el Bernabéu. Hoy se verán colas kilométricas para devorar las últimas entradas a la venta y todos sueñan con otra velada triunfal. Calderón se lo dijo muy claro a sus chicos en los vestuarios de San Mamés: "Es admirable cómo os dejáis la piel y el compromiso que tenéis con el club. Con vosotros da gusto ser del Madrid". Lazio, se te hará eterno...

Guti: "Si seguimos así, somos campeones seguro"

Com a mínim, el Barça ha tret els tres punts d'un partit que s'havia complicat massa. Amb Eto'o, esperem tornar a mullar fora de casa.

Rajada

Tinc per costum, mentre el meu cos reacciona i em desperto pels matins, escoltar les notícies a la televisió. Tinc també per costum, per mala costum diria jo, posar-me les notícies d’Antena 3. Segur que és per la mateixa raó que quan llegeixo la premsa esportiva començo per As i Marca: tècnicament, crec que es diu masoquisme.
Doncs avui obrien aquest informatiu matinal, no amb el resum del partit del Barça de la Copa Catalunya, sinó amb una entrevista en exclusiva amb Guti, l’eterna promesa de 30 anys, que diria Ramón Calderón. De les seves lacòniques respostes, em quedo amb dos titulars: és una vergonya que Raúl no jugui a la selecció, i si no juga més en el R. Madrid, abandonarà l’equip. Però també ha dit:
“Creo que hay que tratar con un poquito más de respeto por parte del club a jugadores que llevan mucho tiempo aquí y que en momentos quieren que sigan o no quieren que sigan. Que el club dé la cara, se ponga delante del jugador y le transmita lo que el club quiera...”

Tenia curiositat per veure com tractarien els mitjans madridistes aquestes declaracions. Volia comprovar si les paraules de Guti eren una rajada, si eren una bomba en el vestuario, o si Guti explota. Sense anar més lluny, Marca diu que Edmilson raja i que envia un recadito al club pel fet de que el brasiler reclamés major continuïtat a l’equip. Però el que per a Marca és una rajada en Edmilson es converteix, per art de màgia, en inocents respostes a un “curioso test” en el cas de Guti, i en una defensa en primera plana de Raúl. “Que Raúl no esté en la selección es una vergüenza”. El que és realment una vergonya és la manipulació i la hipocresia d'aquests mitjans de comunicació. I l'Sport, en lloc d'obrir en portada amb aquesta notícia, parla de la continuïtat d'Eto'o si s'està calladet. Fantàstic.