L’enveja és molt dolenta

Dos dels “Men in White” més representatius, Tomás & Tomás, han estat presumint, sistemàticament, de pedrera, durant els darrers anys.

D’una banda, en Roncero, en múltiples articles (només cal repassar l’hemeroteca d’aquest bloc), ha estat un fidel defensor de la pedrera madridista, des dels defenestrats “Pavones” de l’època Florentino fins a l’actualitat (més holandesa que espanyola, per cert).
D’altra banda, en Guasch, de forma repetitiva, ha insistit en què el club representatiu de Catalunya és l’Espanyol perquè aquest alineava més jugadors catalans...

Un i l’altre s’han hagut de doblegar davant l’evidència.
El Barça porta molts partits amb 6-7 jugadors de la casa a l’11 inicial: Messi, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Puyol, Víctor Valdés, Bojan, Pedro, Víctor Sánchez, Piqué... són present i futur del barcelonisme.

Tot i axí, m’ho sembla a mi, o l’article d’avui d’en Guasch destil·la un cert tuf d’enveja?

El culé presume de cantera y es natural: de un tiempo acá lo están haciendo muy bien. Tanto en el reclutamiento como en la formación. Iniesta fue bien reclutado desde Albacete; a Valdés, Xavi y Puyol los formaron, Cesc se marchó... Tras un parón, la tarea floreció a base de suerte y trabajo. Messi y Bojan les cayeron del cielo; el resto se lo curraron. A Messi lo trajo Minguella de Argentina cuando mandaba Gaspart: fue lo único bueno de aquella época. Del cielo les cayó también Bojan, ya saben: padre serbio que jugó en el Mollerussa, lesión grave, paso por un hospital de Lleida donde fichó a su enfermera... y delanterazo al canto poco después. Pudo llevarlo a Montjuïc, pero prefirió el Camp Nou. Eso es suerte, lo demás, no.
(...)
Tomás Guasch, diari AS, 24/10/08

Fèlix

En Bojan i les seleccions

(...) El seleccionador catalán, Pere Gratacós, ha justificado la decisión de no convocar a Bojan Krkic en el deseo de "no crear un problema que le pueda perjudicar al jugador", después del "pacto alcanzado" por el jugador con Luis Aragonés para no ir a la Eurocopa.
"No queremos abrir un debate", ha insistido el técnico de la selección catalana (...)
mundodeportivo.es, 20/05/08

És curiós com s'emmerden les coses quan en el món del futbol entra la política.
Perquè això és el que ha passat des del primer moment en el "cas Bojan".
La renúncia a l'Eurocopa va comportar que alguns sospitessin de la seva implicació amb "La Roja", els seus orígens catalans l'assenyalaven.
De res serveixen les seves grans actuacions amb categories inferiors.
Qualsevol cosa menys creure la versió oficial, que defensa el propi Luis Aragonés.

Una ment benintencionada pot entendre que no té res a veure, ni físicament ni psicològica, una competició com l'Eurocopa amb un partit festiu com l'amistós Catalunya - Argentina.
Tanmateix, el seleccionador català, Pere Gratacós, s'ha vist obligat a no convocar-lo.
No sigui que acabi com Oleguer, xiulat en tots els camps per independentista.

Que trist! És el preu de barrejar política i esport.

Fèlix

Krkic

No us perdeu el golàs d'en Bojan amb la sub-21.
El nen està en estat de gràcia!

http://es.youtube.com/watch?v=5aszdQIWvHA

Fèlix

Un futur assegurat

El futur blaugrana sembla ben assegurat.
Si fa uns dies parlàvem de la nova perla del planter del Barça, Gai Assulin, avui toca fer-ho del jove però cada cop més consolidat Bojan Krikc.
En el proppassat partit de la selecció espanyola sub-21 va tornar a demostrar la seva gran qualitat.

A l'espera que el present del Barcelona millori, com a mínim podem gaudir de les joves promeses, que són l'enveja de la majoria de clubs mundials.
Si no l'heu vist, no us perdeu el 2 a 0 que marca Bojan, en el següent vídeo YouTube:



Fèlix

Guasch, el més gran dels intoxicadors !!!

Després de Drogba, Villa i Benzema, avui el Sr. Guasch, es treu la careta de periquito, i argumenta quin ha de ser el fitxatge de l’any vinent del seu estimat Real Madrid.

“Está bien todo esto, pero vayamos al grano: la prioridad del Madrid debe ser Bojan, llamado a marcar una época en nuestro fútbol. El Madrid le puede asegurar al chico la titularidad en cuanto llegue, condición que ya merece. ¿Pero cómo alcanzarla en el Camp Nou? Messi es insentable. Etoo llegará pidiendo paso. Henry firmó por cuatro años. Ronaldinho no parece fácil de traspasar. Y está Giovani. E Iniesta, que hace de Ronaldinho mejor que Ronaldinho...”

As, 26/10/07, Tomàs Guasch.

L’article, en ple mes d’octubre és honrosament impresentable, amb ganes de desestabilitzar, i vendre fum per vendre.

Al menys quan això ho fan els representants dels jugadors ho fan amb afany de diners, però ell, amb quin afany ho fa ?? Jo ho tinc clar, i vosaltres ?

Òscar

Aquesta nit

El partit d'aquesta nit és, no cal dir-ho, importantíssim. He llegit en diversos llocs que la millor medecina per oblidar la derrota de dissabte passat contra el Vila-real és una golejada a Glasgow. Tant de bo! Jo em conformo amb guanyar per 0-1 i en el minut 90. No és necessari arrasar, no és necessari enlluernar a mitja Europa amb el famós tiki taka, amb la jugada mestra de Messi, amb Ronaldinho intentant llavar la seva imatge...

Ja dic, tant de bo, però que no sigui aquesta l’obsessió dels jugadors blaugrana. L’objectiu és guanyar, com sigui. Perquè perdre suposarà complicar-se la primera plaça en el grup de Champions; perquè perdre suposarà la segona derrota consecutiva, després d’una sèrie de bons partits, i pot ser l’inici d’una petita crisi; perquè pareix que el Barça és tan superior que ha de golejar; perquè perdre centrarà l’atenció en la presumible titularitat del bandarra de Ronaldinho, i qüestionarà perquè no ha jugat Bojan...

En fi, massa problemes que poden solucionar-se amb una victòria, una simple i senzilla victòria. Concentració, professionalitat, i efectivitat.
Sort per aquesta nit!